Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

la veu

De les coses molt serioses que estan passant a aquest país no tinc ganes de parlar-ne, fa moltes setmanes que no veig telenotícies i que no em compre un diari, pegue miradetes per sobre a les edicions online dels diaris i prou, i la meua salut mental ho està agraïnt molt.

Però una coseta no me’n puc estar d’explicar-la, Berlusconi, ell, amb el seu deliri d’omnipotència va decidir fa unes setmanes dissenyar ell mateix el nou logo del turisme italià, i a més va voler posar la seua cara i la seua veu a l’spot per promocionar el país (!). Després de veure el resultat amb la ministra de turisme van decidir traure la seua cara de l’anunci, però la veu del Cavaliere l’han deixada, ell diu que va molt bé per anunciar les belleses del meu pobre país, perquè té una veu molt sensual…, no sé si s’ha comprès: ell diu que la seua veu és molt sensual. 



  1. Marieta sóc cap de turisme i és la meua vida professional sencera! De fet, la meua especialització és “la promocíó turística” des de fa vint-i-cin anys.

    Perdona’m que torne a abusar de les visites que et faig. És fàcil fer un video turístic d’Itàlia i és fàcil arribar a la conclusió -vist des de fora- és clar, que qualsevol veu italiana és sensual, fins i tot la de Il Cavaliere.

    Ara, com que és en italià la cosa va adreçada al turisme interior i això no hauria d’estar permés. És com si l’anunci de Turespaña per a que els espanyols conegueren Espanya el fes el Sr. Zapatero! Per molt que el subtitulen als EUA serà la veu anònima d’un italià enfora d’Itàlia però no a Itàlia, a Itàlia no.

    Dit això, no deu ser que els llepaculs -i els publicistes de la seua campanya electoral goebeliana- li han dit que té una veu sensual? L’home fa i desfà però com tot rei absolutista d’intel·licència mitjaneta -ser un espavilat és tot una altra cosa-  es deixa influir en la rere-cambra. La veu del Sr. Berlusconi deu ser conegudíssima i inconfusible a Itàlia.

  2. fa moltes setmanes que no veig telenotícies i que no em compre un diari, pegue miradetes per sobre a les edicions online dels diaris i prou, i la meua salut mental ho està agraïnt molt.

    No m’estranya, i ho dic per experiència. Jo fa anys que vaig decidir deixar de sentir la ràdio al matí, i de llegir les pàgines editorials dels diaris. Sobretot, vaig pensar que no em calia tenir opinió de tot allò que era opinable en aquest món. I sí, la tranquil·litat mental que això produeix, no té preu…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent