Quan el rei d’Itaca i els seus homes van arribar a Ponça (Ponza) la maga Circe els va donar un beuratge per convertir-los en porcs, Ulisses es va lliurar de l’embruix perquè Mercuri li havia donat un antídot, però d’un altre encanteri, el de l’amor, no se’n va poder lliurar i va restar a l’illa per massa temps i amb Circe va tindre dos fills, Telègon i Cassífone.
Molts, molts anys després, al 1435, també Alfons el Magnànim va restar massa temps a Ponça. Després de la derrota a batalla de Ponça el monarca va ser fet presoner junt amb els infants Joan i Enric i molts dels seus cavallers i no van ser alliberats fins que les Corts de Montsó no van decidir aportar els 30.000 ducats per al rescat del rei i els senyors.
I encara més anys després, al 1929, el règim feixista va decidir que Ponça fóra un dels llocs on confinar els antifeixistes. Sandro Pertini, Giorgio Amendola, Pietro Nenni i altres il·lustres antifeixistes van ser confinats a l’illa i també ells hi van haver de restar massa temps.
Nosaltres hi anem aquest cap de setmana, m’encantaria restar-hi massa temps com Odisseu, però malgrat l’embruix de l’illa només podrem estar-hi tres dies. De totes maneres, malgrat el diluvi que suportem pràcticament des d’Octubre, ja he preparat les cremes per al sol, la tovallola i les menorquines rogetes, si no puc esperar l’encanteri de cap maga, al menys espere que faça solet. Espere.
Actualització: si voleu llegir la història del Magnànim a Ponça, Vicent ha fet dues entrades esplèndides al seu Vent d Cabylia.
Dit això i augurat bon viatge, tu no havies de parlar un dia de Sandro Pertini?
no pateixis 🙂 ja te l’he encomanat. Bon viatge 🙂
toca anticicló. Passeu-ho molt bé! Com m’agraden les illes!
Fins i tot el nom m’agrada, Ponça. Algun dia m’haureu de portar. Feliç estada!
que les aubarques rogetes te donin bon caminar. No cal pregar gaire per haver bon temps. Ponça t’espera benigna
Bones caminades, placidesa, tranquil.litat i gaudir i a veure si torneu ben embruixats ! Sempre s’aprèn molt llegint els apunts des d’un bloc del país estimat i i veí com és Itàlia. Ponça un nom molt molt bonic i espere veure la fotografia de les abarques rogetes amb un fons esplèndid … per fer-nos enveja !
Bon dia Marieta.
La gran ànima reformista, els miglioristi, del Partit Comunista Italiano. Partisà, home lúcid, valent. Mort un xic prematurament, el seguiren Giorgio Napolitano, actual president de la República, Gerardo Ciaramonte, i, a la seva manera, Luciano Lama.
Bells records de quan hi havia una esquerra digna d’aquest nom, Marieta.
Pere