il mio libro sei tu, mio vecchio amore:
ti ho letto le tue vertebre, la pelle
dei tuoi polsi: ho tradotto anche il fragore
dei tuoi sbadigli: dentro le tue ascelle
ho inciso il mio minidiario: il calore
del tuo ombelico è un tuo glossario: nelle
xilografie delle tue rughe è il cuore
dei tuoi troppi alfabeti: alle mammelle
dei tuoi brevi capitoli ho affidato,
mia bibbia, le mie dediche patetiche:
questo solo sonetto, io l’ho copiato
dalla tua gola, adesso: e ho decifrato
la tua vagina, le tue arterie ermetiche,
gli indici tuoi, e il tuo fiele, e il tuo fiato:
E. Sanguineti, Poesie fuggitive
(el meu llibre ets tu, meu vell amor:
t’he llegit a les teues vertebres, la pell
dels teus polsos: he traduït també el fragor
dels teus badalls: dintre les teues aixelles
he incís el meu minidiari: l’escalfor
del teu melic és un teu glossari: en les
xilografies de les teues arrugues és el cor
dels teus massa alfabets: a les mamelles
dels teus breus capítols he confiat,
la meua bíblia, les meues dedicatòries patètiques:
aquest únic sonet, jo l’he copiat
de la teua gola, ara: i he desxifrat
la teua vagina, les teues artèries hermètiques
els indicis teus, la teua fel, el teu alè)
Mentre al rei d’espanya se’l miren amb la lupa i li detecten les mínimes imperfeccions abans que el seu cos hagi pensat a desenvolupar-les.
Això és la història del món, filla meva…
Bellissima poesia, Marieta. Només tu podies fer un homenatge tan bo.