Publicat el 16 d'abril de 2010
Rose is a rose is a rose
A Codognè, un poblet del Vèneto, l’ajuntament de la Lega ha pres una decisió importantíssima per a la política italiana i per als ciutadans del poble, en la seua política d’estalvi i de protecció de la salut.
Supose que després de llargs estudis i profundes reflexions l’alcalde i l’ajuntament han decidit extirpar els mil rosers que l’ajuntament anterior, de centre-esquerra, havia plantat en els darrers deu anys.
Diuen que ho han fet per estalviar i, sobretot, per protegir els habitants del poble que es podrien punxar amb les espines (!), però els ciutadans estan convençuts que ho han fet només pel color de les roses, és que són roges.
Què dir, açò és alta política, millor no dic res.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
M’ha fet mal, molt de mal, aquest apunt ….. malgrat la cançó tan preciosa de’n Massimo, un dels meus cantants preferits.
Bon dia … o no.
Lligen els clàssics: «Red Rose, proud Rose, sad Rose of all my days! Come near me, while I sing the ancient ways».
Darrera un despropòsit d’aquesta gent en ve sempre un altre més bèstia. Sembla que es vulguin superar. Si els de centre-esquerra haguèssin plantat geronis, llavors seria la lluita contra la mosca blanca.
Ja que tenen tant d’interés per la floricultura els hi dedico una carretada de fems ben gran.
que tenen una comanda per a enviar-les a Catalunya per Sant Jordi?