Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

deu minuts

Hui he treballat per als meus deu minuts de fama, no en seran quinze, com deia Andy Warhol, però deu ja va bé.
He passat la vesprada amb la gent de Valencians pel món i els he ensenyat alguns llocs de Roma. La periodista havia llegit el bloc i ha portat un paquetet de xufes per al meu amic, que les ha rebudes emocionat, com sempre. Els he dut al ghetto, on hem tingut un xicotet problema ‘diplomàtic’ perquè la sinagoga no es pot filmar ni per fora, hem anar també a la piazza della pilotta, on potser uns valencians fa cinc segles van fer un trinquet, i hem visitat altres dels meus llocs preferits de la ciutat.

Han filmat moltíssim i només muntaran uns deu minuts, algunes coses ja sé que les tallaran, clar, he dit que Castelló és lletja, i tot i que això siga un fet, a la tele no es pot dir (jo me n’he adonat i després he dit que és una ciutat ‘poc monumental’), quan comentàvem com de bé es viu a Roma he volgut dir que això és cert només si tens un passaport comunitari, que nosaltres -i no només pel passaport- som emigrants de luxe i que si el programa fóra ‘albanesos pel món’ segurament no seria tan divertit, la veritat és que ara que ho pense dec haver dit un fum de bobaes, però ja ho apanyaran ells amb el muntatge. 
Deprés han vingut a casa i han entrevistat també a F., que estava tot nerviòs pel seu valencià però ho ha fet de categoria.
La veritat és que m’he divertit molt, la periodista, Marian, i el càmera, David, eren gent simpàtica i, sobretot després del primer Martini, crec que m’he relaxat i he parlat tranquil.la. Em feia molta gràcia quan la gent s’aturava pel carrer intentant endevinar qui era jo, perquè com que m’estaven filmant mentre caminava i parlava, segurament devia ser algú
Ho emetran el mes que ve, ja avisaré a l’afició de la data i de quan ho pengen a la pàgina web.

Actualització: a més de les xufes també han portat llonganissa seca i rosquilletes per a mi, en aquest moment me les estic menjant, la llonganissa ve de Dénia i és boníssima.



  1. Què vol dir que es pensaven que eres algú? Nosaltres ho tenim clar: ets l’amfitriona número 1 de Roma!!
    Estem impacients per veure els 10 minuts que deixaran, esperant que no hagin retallat massa, tampoc del discurset del F.
    Baci

  2. La veritat és que ja tinc ganes de veure’t. El gust de sentir que també tenim alguns representants sensibles i il·lustrats per aquest món serà un bàlsam. Enten-me: aquí ens donen “madrileños por el mundo” i l’energumenisme de la diàspora local és molt elevat (i m’imagino que el valencià tal raja). De fet, n’hi ha molts que dóna molta pau pensar que els tenim ben lluny.

    Ara, hi ha un moment meu favorit del programa: quan demanen al convidat “Quan penses tornar a Madrid?”. La intenció de retorn és inversament proporcional al benestar i qualitat de vida del lloc d’estada. De Noruega em penso que no n’hagué ni un que no digués que tornaria a Espanya…de vacances.
    T’ho han demanat?

    I home, bobaes…la d’albanesos pel món és un luxe que caldrà veure si
    ens permeten, però mentre no hagis dit que eres una refugiada política
    del règim Zaplana-Camps encara anirem bé…

  3. maria espere q tingues un bon record del día q compartirem a roma. me va encantar roma, va ser genial coneixer-te i tindre una convidada al programa com tu! espere poder tornar algún dia a roma per fer-nos un altre martini. besets guapísima, per a fabri també!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de del lado de allá... per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent