Les democràcies vives necessiten individus lliures. Individus valents, independents, indisciplinats, que gosen, que provoquen, que destorben. És així per aquells escriptors per qui la llibertat de ploma és indissociable de la idea mateixa de democràcia.
Així comença la
carta que l’editor Gallimard va fer publicar a
Le Monde la setmana passada. És una crida a sostindre Tabucchi, perquè Antonio Tabucchi ha estat denunciat pel President del Senat Italià per un article publicat a
l’Unità. Ha denunciat només l’autor, no el diari, i li demana un milió i tres-cents mil euros (1.300.000 €).
La carta acaba:
Per la precisa elecció de l’objectiu (un escriptor que no ha renunciat mai a exercir la pròpia llibertat) i per la xifra que li demana (astronòmica per un article de diari), l’objectiu evident és la intimidació d’una consciència crítica i, amb aquesta intimidació, fer callar tots els altres. Des de les recents incriminacions contra la premsa de l’oposició fins a aquest procés contra un escriptor europeu, no podem restar indiferents i passius front a l’ofensiva del actual poder italià contra la llibertat d’opinió, de crítica i d’interrogació. Per això testimoniem la nostra solidaritat amb Antonio Tabucchi i vos demanem que vos uniu a nosaltres firmant massivament aquesta crida.
Jo ja he firmat.
… es firma ací, davallant a mitjan plana.
Marieta, permet-me que hi fiqui l’enllaç de l’article de la controvèrsia per tal que tothom pugui jutjar amb coneixemen de causa. És aquest.
Gràcies, Jesús. Els qui som una mica borinots no ens en sortiem.