Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

anques

Ho vaig llegir ahir al matí ací i des d’aleshores cada volta que ho recorde somric, és una  d’aquelles històries que t’entren ganes d’explicar-la.
Resulta que l’Space Shuttle  té dos coets propulsors de combustible sòlid (SRBs) que són fonamentals per al funcionament de tot plegat. Els enginyers que els construeixen els haurien volgut fer una mica més grossos, però això és impossible, perquè els coets es fabriquen a Utah i són transportats en tren fins a la base de llançament, així que els han hagut de fer proporcionals als vagons especials de tren, que són proporcionals a l’ample de les vies. L’ample de les vies, 4 peus i 8.5 polzes, és la mesura estàndard i és aquesta perquè el ferrocarril als Estats Units va ser projectat pels anglesos i el van fer de la mateixa mesura que a Anglaterra. Els primers constructors del ferrocarril i dels tramvies anglesos van començar a usar aquesta mesura perquè els primers constructors de vagons de tren eren els mateixos que fins aleshores havien construït carrosses, i usaven els mateixos components i les mateixes eines, i eixa era la mesura de l’eix de les carrosses. L’eix de les carrosses angleses era d’aquesta mesura perquè era la que separava els solcs llaurats durant anys en molts dels vells camins anglesos i si hagueren estat d’una amplada diferent s’haurien trencat molt més fàcilment. Les primeres vies de comunicació construïdes a Anglaterra van ser les vies romanes i van ser els carros de les legions romanes els primers a marcar els solcs als que, amb els anys i els segles, s’hi van adaptar la resta de carros i carrosses. Els carros de guerra dels romans tenien una mesura estàndard, la distància entre les rodes era de 4 peus i 8.5 polzes, que era la mesura necessària per contindre les anques de dos cavalls de guerra.
Ara, que el vehicle espacial més avançat i més modern del món tinga algunes de les seues mesures determinades per l’amplada del cul dels cavalls de guerra de l’Imperi Romà, no em direu que no té la seua gràcia, com una espècie de justícia tècnica-poètica.



  1. Així és, en el món de la tècnica es projecta sobre el que han deixat els nostres antecessors. Els nous dissenys surten d’invents anteriors, i les eines, processos i materials segueixen el que ja coneixem i està provat. Penseu en les primeres màquines de vapor i els primers motors d’explosió.

    Tots seguien i segueixen el principi d’un pistó que es belluga alternativament per dins d’un cilindre. La tècnica metalúrgica que es dominava més en els inicis de les màquines de vapor era ….la construcció de canons. Cilindres foradats i projectils que corrien per dins.

    M’ha agradat la cadena que lliga els cavalls amb els coets, no la coneixia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de històries per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent