Un altre país

Quan el sastre Prospero Petrosino va decidir deixar Itàlia amb els seus sis fills i emigrar als Estats Units, poc podia pensar que un dels xiquets, Giuseppe, que aleshores tenia 13 anys, esdevindria el primer heroi italo-americà. Tota la família es va embarcar a Nàpols a la nau Vulcania cap a Nova York l’any 1873.
La família Petrosino s’instal·là a Brooklyn i Giuseppe començà a estudiar anglès mentre feia feinetes com netejar sabates i vendre diaris. El temps passa ràpid i mentre el xiquet creix Brooklyn canvia radicalment, en pocs anys arriben milers i milers d’emigrants italians, la població italiana del barri passa de deu mil a mig milió de persones, convertint Brooklyn en la segona ciutat ‘italiana’ més gran del món, darrere de Nàpols. Giuseppe, que ara es ciutadà dels Estats Units i es diu Joe, aconsegueix una plaça a la neteja urbana de la ciutat de Nova York (aleshores era una secció del departament de policia).
Les dificultats dels policies per controlar el barri, on la criminalitat italiana està intentant prendre el lloc predominant que fins aleshores tenia la irlandesa, fan molt útils les informacions que el jove Joe els forneix, cap policia parla italià i la comunitat italiana és impenetrable per la policia de Nova York.
Ja abans d’abandonar Itàlia molt sovint el preu del bitllet obligava als emigrants a ‘hipotecar’ les terres que deixaven a la màfia amb la promesa de rescatar-les amb els diners guanyats al nou món on, en arribar, descobrien que la mateixa màfia controlava els habitatges i les agències de col·locació i exigia un percentatge dels guanys. Això, unit a la mancança d’assistència, fa dels italo-americans de Nova York una comunitat aïllada i hostatge de la criminalitat, que gestiona el flux de l’emigració del sud d’Itàlia i acaba controlant Brooklyn i ‘fent fora’ les bandes irlandeses.

Joe Petrosino decideix provar a entrar a la policia de Nova York i ho aconseguirà el 19 d’octubre de 1883, als 23 anys, és el primer policia italo-americà de la història de la ciutat. Temps després, és ascendit a sergent pel cap de la policia de Nova York, Theodor Roosvelt, i, anys després, quan Roosvelt ja és president, el convenç que cal crear un cos especial per lluitar contra la criminalitat italiana. Roosvelt accepta i el 1905 naix la Italian Branch del NYPD, dirigida pel tinent Joe Petrosino que tot i que al principi només compta amb cinc homes, des de molt prompte obté èxits sonats. Joe esdevè un policia famós, per la seua capacitat de disfressar-se i infiltrar-se, que entusiasma els periodistes, i pels seus èxits en la batalla duríssima que emprèn contra la màfia italo-americana, fonamentalment siciliana, que controla el barri i les vides dels seus habitants.

Petrosino està convençut que l’única manera d’acabar amb l’arribada massiva de mafiosos italians a Nova York i amb l’organització que cada volta és més potent és obtenir informació sobre les persones i l’organització a Itàlia. Convenç el cap de la policia i amb una grossa subvenció d’empresaris i banquers molt preocupats per la quantitat de bitllets falsos que circulen per Nova York, el 1909 s’embarca d’incògnit cap a Itàlia. Molt aviat descobreix que la policia i algunes autoritats italianes estan infiltrades per la màfia i, aprofitant la seua capacitat de disfressar-se, arriba a Palerm amb nom fals. Però no li val per a res, quan el 12 de març va cap a una cita amb un confident, és assassinat als jardins Garibaldi de la ciutat.

Quan el cos arriba a Nova York un mes més tard la ciutat li ret homenatge amb l’enterrament més multitudinari mai vist després del de Lincoln, més de dues-centes mil persones volen despedir-se de l’heroi que ha començat a canviar la vida de la comunitat italo-americana i a protegir-la dels abusos i que també havia canviat la imatge que de la comunitat n’hi havia a la ciutat. Ja en vida, però sobretot després de mort, quan esdevè un mite de la cultura popular i personatge de novel·letes setmanals.