Un altre país

Pareix que ja tenim candidats per a les eleccions europees. El partit del Cavaliere presentarà sobretot xiques professionals d’ensenyar cuixa a la tele. Una de les candidates té al seu currículum una participació al Grande Fratello i unes fotos fa un parell d’anys asseguda al bracet de Berlusconi que la grapeja sota la samarreta. Altres les ha col·locades ell personalment a la tele (a les seues teles i a la pública, són totes seues, ara) i faran carrera al Parlament Europeu. Pareix que tornaran a presentar Iva Zanicchi que, pobreta, no va guanyar San Remo, ja ha estat europarlamentària en aquesta legislatura, tot i que només ha intervingut una volta.
Tot plegat és d’una obscenitat insuportable, la dona de  Berlusconi acaba de publicar una carta als diaris queixant-se de la falta de pudor de l’home, ell diu que sempre ens queixem perquè no n’hi ha dones candidates i quan n’hi ha ens queixem també (!!).
Un s’esperaria que els altres partits foren una mica més seriosos, l’UDC presenta a Emanuele Umberto Reza Ciro René Maria Filiberto di Savoia, fonamentalment conegut per haver demanat 260 milions d’euros de danys morals a l’estat italià i per haver guanyat la darrera edició del Mira quien baila nacional.
Una pensa, al menys el PD presentarà candidats més decents. El PD presenta al presentador del telegiornale de RAI1, és un periodista seriòs i em cau bé, però preferiria que no hagueren fet com tots i no hagueren presentat una ‘cara coneguda’.
Jo, per sort, a les europees no vote ací, però m’atreviria a proposar el televoto, tipus Operación Triunfo, amb un sms des de casa davant de la tele, segurament ens estalviaríem diners i seria molt més adient a la ‘categoria’ dels candidats que el vell sistema de la papereta i l’urna, som molt moderns, ací.