Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 17 d'abril de 2009

per què?

Ja, la pregunta ve fàcil al cap. Per què un terratrèmol de mitja intensitat mata 300 persones i destrueix mitja ciutat i pobles sencers a un país desenvolupat on els terratrèmols es coneixen i se’n pateixen des de fa segles?

Les respostes són vàries i cada una més fastigosa que l’altra:

Perquè aquest país desenvolupat se’n fot de les mesures antisísmiques, se’n fot l’administració que no fa lleis i quan les fa no les fa aplicar i, per tant, si volen, se’n foten també els privats que construeixen.

Perquè com que l’administració se’n fot els primers edificis en caure són edificis públics estratègics en cas de catàstrofe com ara el palau del govern i l’hospital.

Perquè l’administració regional dels Abruços, tradicionalment corrupta (tota la junta regional va ser arrestada al 93 per corrupció relacionada amb obres públiques, a juliol de l’any passat va ser arrestat el president de la regió) , i de qui depenien les mesures antisísmiques i la seguretat se’n fotia de les mesures antisísmiques i tot i que la regió estava classificada com d’alt risc sísmic l’administració regional va decidir unilateralment abaixar el grau de perillositat de la zona permetent així construccions més febles.

Perquè l’administració regional dels Abruços havia decidit aquest any 2009 abaixar fins a 0 els fons públics destinats a la protecció civil, zero euros.

Perquè un intent de llei que obligara a adoptar mesures antisísmiques aprovada pel govern Prodi després del terratrèmol de Puglia de fa uns anys (un terratrèmol xicotet, només va caure una escola, plena de xiquets) no ha entrat mai en vigor, s’ha anat retardant l’entrada en vigor un any i un altre.

Perquè a un país amb un 70% del territori amb risc sísmic mig o alt només un 20% dels edificis són segurs, i la majoria estan al nord, on les administracions han invertit en seguretat, al centre i al sud, que són les zones amb més risc, no.

Perquè el sistema d’atorgació d’obres públiques a aquest país està podrit des de fa anys, la mateixa empresa responsable de la recollida d’escombraries a Nàpols va construir l’hospital de l’Aquila i és la mateixa que construirà el pont a l’estret de Messina, que, si l’acaben, unirà les dues zones sísmicament més perilloses d’Europa, unirà dos ‘no res’ perquè no n’hi ha autopistes ni carreteres decents que porten al pont. Berlusconi, sense que ningú li ho haja preguntat, porta una setmana dient que el pont es farà, el pont es farà, el pont es farà…

Perquè un sistema d’obres públiques tan corrupte permet construccions perilloses que són les més cares d’Europa. L’exemple més vergonyós és l’autopista Salerno-Reggio Calabria, 440 km d’autopista començats a construir al 64, diuen que l’acabaran al 2012. Té el rècord de km d’autopista més car d’Europa i probablement del món i a alguns trossos ja acabats la velocitat màxima és de 60 km/hora.

Perquè qui fa la seua faena ben feta és ignorat, perquè un dossier fet per la protecció civil amb els riscos reals en cas de terratrèmol existeix des del 99 i ningú li ha fet cas, perquè invertir en la seguretat dels edificis no dóna vots, fer grans obres absurdes i caríssimes, sí. (per cert, Berlusconi ha gestionat el drama d’una manera excel·lent, es parla d’un 70% a les europees). Al 2005 en van enviar un altre, detallant els riscos edifici a edifici, a l’administració regional, que el va classificar com a ‘secret’.

I perquè a aquest país els amos del ciment són la camorra i si vols construir has de comprar el seu ciment: “Tot naix del ciment, no existeix imperi econòmic al Sud que no passe per la construcció: concursos públics, pedreres, ciment, totxos, bastides, treballadors… Sé com ha estat construïda mitja Itàlia. I més de mitja. Conec les mans, els dits, els projectes. La sorra amb que han aixecat edificis i gratacels. A Castelvolturno ningú s’oblida dels camions que depredaven la sorra (…) Ara eixa sorra està a les parets dels edificis dels Abruços” Roberto Saviano, Gomorra, p. 236, 2006

M’ature ací, podria continuar fins a l’infinit.



  1. esfereïdor, podrit fins al moll de l’òs.

    No obstant, els italians son referència en risc sismic i anàlisi de vulnerabilitat, els seus mètodes i els seus programes informàtics els utilitzem a diari. El problema està al pas de la teoria a la pràctica.

  2. Parles de l’excel·lent gestió del drama per part de Berlusconi i no ho entenc. La imatge que ens ha arribat aquí és la d’un president que feia molta conyeta davant de la desgràcia. Agrada això als italians? A mi em fa fàstic, però potser estan fets d’una altra pasta…

  3. Potser no és aquí ni el lloc ni el moment, però vull agrair-te (Marieta) la teva prodigiosa forma d’acostar-nos a les notícies del país germà. I d’aglutinar, de passada, una colla de veus articulades que completen la imatge d’una forma que el garneu d’en Silvio envejaria.

  4. Porto una setmana d’especial descoratjament polític
    i civil, ben adobada per les abraçadetes de Pepiño Blanco amb la presidenta de
    la meva Comunitat d’adopció -que ens indiquen que hi haurà barra lliure per
    seguir fent autopistes delirants i destrossar el poc que quedi per destrossar-
    i altres espectacles indigests…I aquest post teu, Maria, m’ha acabat
    “d’aixecar” els ànims.
     A vegades donen ganes de plegar…
    (No deia en Llach allò de “a cops la força m’oblida” i “ella es
    fa més ampla i més gran”? Doncs això…)

    Pel que fa al ciment mafiós, desgraciadament, encara no ho hem vist tot. En
    Itàlia, igual que ací, s’han estat fent durant anys coses aparentment tan
    incompatibles com obres públiques pagades per fons de cohesió europeus i
    gestionades (bé, ja ens entenem) per contractistes i empreses que no
    suportarien ni la més lleugera perquisició. Això, és clar, quan les empreses no
    eren inexistents i desapareixen després de cobrar les subvencions.

    I  de que “qui fa la faena ben feta és ignorat”, els meridionals
    en podríem fer una tesi doctoral. Qui s’hi esforça i no fa trampes, fraus o inescrupolositats
    d’alguna mena passa per beneït, si no per idiota.  Però jo també m’ature,
    que no és just venir a casa d’altri a desfogar-se. “De casa se n’ha
    d’eixir cardat”, que diria el meu oncle.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent