Un altre país

Uns dies abans del terratrèmol, després d’haver escrit l’entrada sobre la cafetera i de parlar dels objectes que desapareixen, vaig embastar una entrada amb el mateix títol d’aquesta, d’aquelles una mica melangioses, sobre alguns objectes que recorde especialment i que no sé on són fa anys i sobre d’altres, sense valor i sense cap utilitat però molt importants per a mi, que en els anys i les mudances m’he portat sempre darrere. Sobre la importància que alguns objectes tenen per nosaltres. Després de veure una volta i un altra muntanyes de runes que contenien tots els objectes que conformaven les vides de milers de persones, he esborrat l’apunt.
Aquests dies de vacances, sense telegiornali ni internet hem intentat traure’ns una mica de sobre la por i la pena, però aquesta cosa no me la trec del cap, segurament menys dramàtica que tots els morts i ferits, però hi pense molt sovint: els objectes, tots els objectes que milers de persones han perdut amb la casa.
Hi ha moltíssimes cases a terra i moltes encara dempeus que hauran d’abatre perquè són massa perilloses. A algunes persones, les més afortunades, els han permés tornar amb els bombers alguns minuts a sa casa per recuperar algunes coses, d’altres han hagut de donar instruccions als bombers i ells entraven a recuperar-les. Hi pense molt, com ha de ser demanar a un desconegut que es jugue la vida per entrar al que queda de ta casa per prendre què?
Les nostres vides i el que som és també el que conservem, el que decidim que volem tindre, no importa si tendim a acumular coses o si som d’aquelles persones que viuen amb pocs objectes, i no té res a veure amb els diners. Em mire al voltant, a ma casa i no sé què agafaria o què demanaria si haguera de triar, en pocs minuts, o què enyoraria més si ho perdera tot. Els llibres impossible, clar, ningú que no puga tornar a casa podrà salvar ni un llibre. Les fotos, objectes inútils carregats de significat, papers, no ho sé.
Sense res vol dir això.