aigua
Una de les coses que em va impressionar més de Roma quan vaig arribar va ser l’aigua.
Jo venia de Castelló, on no hi ha aigua i la de l’aixeta, directament, no és pot beure (com a molts llocs del país on la pluja no sap ploure). A més, quan era xicoteta passava els estius a un poble del Maestrat, on tallaven l’aigua molt sovint i les dues fonts que hi havia estaven eixutes, aparentment, des de feia segles. Quan vaig arribar a Roma em vaig trobar amb una orgia de fonts i d’aigua bona. A banda de les fonts monumentals, a Roma hi ha més de 2500 fontanelle, que ragen sempre. Els romans en diuen nasone pel bec que tenen (on hi ha un foradet que si tapes el bec l’aigua raja cap a dalt i pots beure còmodament).
A tots, tots, els bars de Roma hi ha sempre, sempre, una aixeta rajant. Si preguntes per què no la tanquen et diuen que per mantenir-la fresca. L’aigua de l’aixeta és aigua mineral, quasi exclusivament de font i molt barata.I, tot i que en la sàvia opinió de ma mare no va bé per a fer paelles (ningú és perfecte), és un luxe dutxar-se amb aigua mineral.
Aquest text va ser la primera entrada que vaig escriure al bloc, sempre he pensat que l’aigua és una de les meravelles d’aquesta ciutat, una meravella que la ciutat et regala, a dojo. Doncs no, ahir vaig llegir al diari que a un dels barris de Roma el president del municipi ha fet tancar les fonts perquè si no “van els gitanos, són molts, van a omplir garrafes i molesten als residents del barri i als comerciants“. Per no donar de beure als gitanos han deixat sense aigua les fonts del barri.
Ni aigua.
A propòsit del teu escrit, i sense voler entrar en la seva essència -quedant-me només en l’anècdota- , explicaré que tenim una família amiga a Orpesa que cuinen amb aigua de pluja. La recullen en una cisterna, després de deixar netejar la teulada amb la primera ploguda, i no volen saber d’altra aigua per la cuina. Tal vegada és aquest el secret de tan memorables paelles.
Salut, Maria !
Només he estat una vegada a Roma i recordo molt bé la quantitat d’aigua arreu. Recordo un matí terriblement calorós i com em refrescava a les fonts de les places i les avingudes.
I quina llàstima que sempre hi hagi qui es dediqui a molestar amb allò que és de tots. I és que els polítics sembla que cada cop més són únicament un ferlamà i una nosa. A Itàlia i a casa nostra.
estic d’acord en que el més sorprenent quan arribes a roma és l’aigua, les fonts, monumentals i les altres. efectivament, a la dreta feixista, ni aigua.
T’esperàvem el primer dia i hem de tornar forçat a cercar-te ni que no sigui cada dia per sempre. Aigua vos demanam i …ja veus que fan aquests fatxes com l’envejós del conte al qui digueren que triàs el que volgués, sabent que al seu germà n’hi donaríen el doble i vol que li treguin un ull per a que n´hi treguin dos a l’altre. Trist, patètic. No sé cap on anam.
inspirarà potser el meu comentari de demà. L’aigua no s’hauria de cobrar, ja en tenim prou amb l’electricitat (que jo no sé com fabricar-la).