Un altre país

Ara pensa que va fer ben fet. Va fer bé deixant el poble fa tants anys per provar sort a un altra banda, lluny del poble, de la pobresa i de la terra seca i trista. Ara que és vell, quan recorda la seua infància al poble, més que un altre segle li pareix un altre món. El segle estava a punt de canviar quan va arribar a Barcelona, amb el vaixell des de Castelló, camí de França, on tenia parents <és curiós com, als relats familiars, les històries dels anys de França es deien així, de França, no d’Arles o de Perpinyà, de França>. Al final de la seua vida encara recorda la impressió que li va fer quan el vaixell va entrar al port i va veure la ciutat, es va espantar moltíssim, sort dels parents que havien arribat abans que ells i els van convéncer a restar a Barcelona i els van ajudar a instal·lar-se a la ciutat i a trobar faena. Només volia viure tranquil amb la dona i els xiquets, treballar i prosperar. No va tindre molta sort, al principi, les desgràcies i la pobresa el van seguir, al final van haver d’anar a França, ara ja sense la dona, ell sol amb els fills. Però al final ho va aconseguir, va prosperar. Hi ha pensat tantes voltes quan, durant tots aquests anys, ha vist la temor a la cara de la gent del poble que arribava a Barcelona, els esguards alhora espantats i plens d’esperança, una mica perduts.<sempre van trobar ajuda i un plat a taula, els parents o amics que provaren sort a Barcelona, sempre>.
Ha perdut el compte de les guerres que ha vist, dels trets que ha sentit i de quantes voltes, sobretot a Barcelona, ha vist gent marxant pel carrer amb banderes i armes, contentíssimes o enfadadíssimes, disposades a matar i a morir. I quantes voltes ha vist soldats pel carrer, i la por i l’angoixa, les bombes, el foc i la mort, pel carrer.<va nàixer el 1860 i va morir el 1944, és veritat que li’n van tocar moltes de guerres i de revolucions i de dictadures>.
Li va costar molt decidir-se, però al final va valdre la pena deixar el poble amb la dona i els xiquets menuts i provar sort a un altre lloc. Els va costar molt, però al final, a Barcelona, les coses els van anar bé. A més, si s’hagueren quedat al poble els seus fills serien com ell, no sabrien llegir ni escriure i, en canvi, a Barcelona el xiquet havia estudiat i la xiqueta, poc o molt, també. <no ho va arribar a veure, però alguns dels seus néts i molts dels seus besnéts van anar a la universitat>. Va fer ben fet deixant el poble.