Un altre país

Roma encara conserva moltíssimes portes, més de trenta, que pertanyen a alguna de les quatre principals muralles que la ciutat ha tingut. Les més antigues són les mura serviane, ampliades i consolidades per Servi Tul·li al segle VI aC, encara queden trossos grans (n’hi ha un al costat de Termini) i dues portes, al centre, a la zona darrere del coliseu. Hi ha també les mura leonine i les gianicolensi, fetes per papes per defensar el Vaticà i la part de la ciutat a aquella banda del riu.
Les més importants són les mura aureliane, construïdes per Aurelià al segle III. Tenien un perímetre de quasi vint quilòmetres, ara en queden uns 13 i es conserven també quasi totes les portes.  Van ser construïdes per defensar la ciutat dels bàrbars. Va ser per una de les portes de la muralla d’aurelià, la porta portuensis, per on van entrar els vàndals, a l’estiu del 455, en el tercer saqueig de Roma. També a una de les portes de la muralla d’Aurelià, Porta San Paolo, els romans van defensar la ciutat  dels nazis el 1943.
La muralla d’aurelià, d’alguna manera, encara marca el límit del centre, el preu fixe del taxi des de l’aeroport és entro le mura aureliane i els romans quan van a passar un dia al camp encara diuen que van fuori porta.

El 20 de setembre de 1870 l’artilleria de l’exèrcit italià va obrir la bretxa a les muralles d’Aurelià, al costat de Porta Pia i van entrar a la ciutat, unint Roma al nou Regne d’Itàlia i acabant amb l’Estat Pontifici i del poder temporal dels papes. Durant anys s’ha commemorat la Breccia di Porta Pia com el símbol del triomf de la laïcitat. Enguany , en la celebració oficial, el representat de l’Ajuntament ha llegit els noms dels caiguts, però dels altres, ha llegit la llista dels caiguts de l’exèrcit del Papa. Els de Militia Christi ja han publicat un comunicat dient que estan contentíssims.