Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Publicat el 18 d'agost de 2008

formigues

Tenim formigues a casa, són xicotetes i rogetes i quan van aparéixer n’hi havia poques i tenien un aire despistat i simpàtic. Després van arribar a la cuina (encara lluny del menjar) i ja no eren tan simpàtiques. Vaig començar a observar-les per veure d’on eixien, però la primera sorpresa va ser que es movien desordenadament, fent conya vaig pensar que com eren romanes tenien al·lèrgia a les files i a les cues. Després vaig pensar que potser dissimulaven quan jo mirava i quan no mirava tornaven a anar en fila índia, el cas és que no vaig aclarir d’on eixien.
Abans d’anar a Castelló vaig posar uns esquers que venen que, en teoria, acaben amb elles matant a la reina (allons enfants...), ni cas. A mi les formigues no mai m’havien paregut especialment antipàtiques, però açò comença a paréixer una invasió, a més, en desigualtat de condicions: és evident que elles han rebut entrenament militar, jo sóc una xica que mai s’ha dedicat a la lluita armada i l’F. va ser objector de consciència. Hui, en tornar a la faena he preguntat als companys i he sabut que són formigues argentines i que són tremende, he vist a internet que les formigues catalanes s’han organitzat formant una supercolònia alternativa i tenen bases a Barcelona, a l’Ebre i a Alacant (desperta ferro!).
Pareix que la lluita serà molt difícil, la informació

que que he trobat posa els pèls de punta: “Les obreres de la formiga argentina són exploradores molt eficients. Quan el front avança, s’allisten al front noves obreres i el rastre s’estén des del niu, en principi, sense un destí fix, tal i com faria l’exploració un exercit“.
Italo Calvino els va dedicar un relat, La formica argentina, jo espere no acabar com el protagonista, que descobreix que són invencibles i que cal acostumar-se. Demà comprarem uns esquers nous que es diuen Max Force.
A la guerre comme à la guerre!



  1. Ho tens ‘pelut’ …. aquestes formigues són ‘quasi’ invencibles. És qüestió de trobar el cau i els foradets per on surten per atacar-vos. Llegir una mica les guerres dels cent anys a Europa podría ajudar-vos o ja que esteu a Roma, les legions romanes també en sabíen de com enfrontar-se a l’enemic …….

    Endavant i molta sort  i no defalliu, al final guanyareu !
  2. Eren grosses, però amigables. Es movien amb parsimònia, i no picaven ni feien res d’això que fan aquests dimonions d’ara.
    De tant en tant, amb un tronc d’ametller que posem a l’estufa a l’hivern, reapareix alguna colònia d’aquestes formigues grosses que et dic, alguna tribu escardussera aïllada en un bocí de foravila, i ens les miram amb tendresa i gratitud. Són acollides amb hospitalitat. Els oferim allò que tenim sempre per a tothom que ens visiti en so de pau. Un cafetet o bé una xocolata a la tassa amb una ensaïmada, així com un bocí de pallet o de màrfega per jeure,  a casa meva fins avui mateix que és fresc encara no ens ha mancat mai

  3. Marieta … circa 10 giorni fa sono tornata a casa, di passaggio, per 24 ore e … ho trovato l’invasor. Non so se sono la classe operaia, né se la loro organizzazione è militaresca (comunque sono formiche nere e ciò non depone a loro favore), so solamente che l’intera ciotola della pappa del gatto era nera e pullulava di formiche. Federico ha preso l’aspirapolvere e le ha aspirate tutte (compresa la pappa del gatto, non sai che schifo).
    Non sono invincibili.
    Mors loro vita nostra!!!

  4. La situació es greu i desesperada, em segueixen per la ciutat, m’ he canviat de casa i m’han trobat. Es passegen per casa amb total impunitat, he abandonat la guerra química doncs en aquests anys hem tingut criatures que també van per terra, he provat la guerra electrònica (venen uns ginys que s’ endollen i diu que les tornen bojes, això a sobre bojes), no van al menjar, només es passejen.

    Darrerament estan creixent i es tornen negres…. hauré d’ aprendre a compartir l’ espai amb elles, potser un dia entraré a la seva colònia i podré conèixer la reina.

    De moment, que se sàpiga, encara no enregistren discos amb cançonetes d’amore, però tot arribarà.

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent