la veritat
Una còpia d’època de La verità svelata dal tempo (la veritat desvelada pel temps) de Giambattista Tiepolo, de 1744, era el quadre que Berlusconi havia triat per a fer de fons a les seues conferències de premsa al palau del govern. Que el mentider compulsiu més ridícul d’Europa triara aquest quadre per les seues conferències de premsa ja tenia la seua gràcia (per dir-ho d’alguna manera). Ara resulta que ha pensat que la veritat nua potser era massa per als ciutadans italians i que el mugró i el melic de l’al·legoria de la veritat potser haurien torbat a els pobres ciutadans que han de suportar una conferència de premsa del president del govern, així que la persona que ha omplert de mamelles i cuixes la televisió italiana, la persona que menteix sense cap pudor cada volta que obre la boca i que ha convertit la política a aquest país en una obscenitat insuportable, ha decidit que el quadre calia retocar-lo per cobrir el mugró i el melic de la veritat. Quan els periodistes han notat el retoc i han preguntat el motiu la resposta ha estat que ho han fet per no ferir la sensibilitat dels espectadors, com si la sensibilitat d’algú que està escoltant a Berlusconi dient les coses que diu es poguera ferir amb un mugró o un melic.
M’has posa’t de malhumor de bon matí … no el suporto, però gens. Quin martiri viure amb personatges com aquest, encara que jo practico ‘la invisibilitat’. Els ignore, no els veig, no els sento, no els noto, per a mí no existeixen.
Una rialla que quan esclafeix desplaça el barram. Necessita implants per mantenir-se estampada perenne contra l’estultícia dels qui l’han votat
Em pregunto què els feia més nosa si la nuesa de la jove o la presència de la veritat. Quin deliri.
Val a dir que la indústria (sota el control de la “gens berlusconiana”) rere aquest paio té un toc de genialitat (amb la calerada que hi gasten, ja poden, també): és aconseguir, a cada moment, canalitzar, entopallar, desviar, banalitzar els consensos i els no-silencis (no gosaria dir-ne de tot missatges) i sortir-se amb la seva que MAI es pugui discutir de la cosa veritable. Sempre aconsegueix distreure el personal com a bon entretenidor que és, i els debats a Itàlia em semblen viciats a més no poder.
Recordes aquell ja llunyà juliol de 2003, que Berlüxca s’enfrontava a una contestació fortíssima de certs sectors del Parlament Europeu per la seva no-idoneïtat com a president de torn del Consell de la UE? Doncs bé, si alguns recorden l’anècdota (ja pocs), quasi ningú sap què va dir l’honorable Martin Schulz:
http://it.youtube.com/watch?v=IyeUl3zEJtU
La llista de casos anàlegs fa feredat! Ja em diràs si no hi ha menestralia (i calés!) darrere…
falsa moralitat i hipocresia
Espero venir moltes vegades més, sola o acompanyada. És una llàstima que havent-hi estat sis mesos no haguem quedat un dia, però així tinc una excusa més per tornar, no!? 😉
I ara que ja no hi sóc seguiré Roma des dels teus ulls! “Roma t’espera, ella no s’oblida mai de ningú”. -> 🙂 Jo tampoc m’oblidaré d’ella…
…. és per a enmarcar.
D’una “finezza” extraordinària que faria empal·lidir aquella colla de brètols que per aquí hi havia, que es deien “Guerrilleros de Cristo Rey” i que es limitàven a tapar amb pintura unes cuixes o una mitja mamelleta (mitja, que sencera no s’ensenyava encara), dels cartells dels cinemes. Probablement no ho recordes perquè eres molt joveneta.
Em sembla que cal donar-hi un toc d’humor, que sol ser un bàlsam universal. Altrament, em tornarien a venir una sèrie de preguntes sobre la democràcia -“el sistema de govern menys dolent, segons Churchill”, que afegides a la calor d’aquests dies em provocarien, segur, mal de cap.
Reitero: realment és per a enmarcar.
Salutacions.
Acciona és una empresa esclavista…
T’informo que avui diumenge, a les 11.30, apareixerà el meu post dominical de la secció Blogs degustació, on recomano una passejada per aquest post, entre altres.
Només una paraula: Vergonyós.
Tens raó: l’hipocresia d’aquest del govern italià genera vergonya aliena i indignació moral. Tot i això, malauradament, crec que des de la construcció de l’Estat italià i, sobretot, des de la fi de la guerra mundial, s’ha estès per tot el país una mentalitat
moralista i fàlsament púdica que (amb l’ajut innestimable del Vaticà) condemna realitats i energies fonamentals del país a l’ostraicisme o la marginalitat. Felicitats pel blog
Salutacions
Jose
http://www.hernandezjose.blogspsot.com
Us en recordeu quan a la seu de l’ONU hi havia una còpia del gernika darrere del faristol destinat a les rodes de premsa? Just abans de començar la gerra de l’Iraq (St. Josep de 2003) van tapar el quadre amb una tela blava. La resposta al perquè era -em sembla recordar- per motius tècnics d’il·lumincació.