Pasolini Roma

L’altre dia em vaig reservar dues hores lliures a Barcelona per anar a veure l’exposició sobre Pasolini i Roma al CCCB. Me’n va sobrar una.
Tenia moltes ganes de veure-la i moltes expectatives, havia vist fa dos anys la de la Trieste de Magris i em va encantar. M’esperava alguna cosa semblant aquesta volta, però no. No és una exposició sobre Pasolini i Roma, és una exposició sobre Pasolini (que no és poca cosa).
A la de Magris havien reproduït molt creativament alguns dels trets i indrets de Trieste, basant-se en l’obra de Magris. Senties la bora (el vent que bufa a Trieste) en entrar, passejaves pel mercat escoltant totes les llengües que s’hi parlen, entraves a la llibreria de Saba, al magatzem on encara hi són els mobles dels pròfugs d’Ístria, passejaves per la plaça de l’Unità i pel Danubi…, el món de l’autor triestí i les atmosferes que descriu t’envoltaven des que entraves i t’hi transportaven.
L’exposició sobre Pasolini és una excel.lent mostra de documents sobre l’autor: fotos, manuscrits, cartes i filmacions. Cap novetat, cap espai creatiu, tot ordenat cronològicament i ben explicat, però res més.
Si vos interessa Pasolini vos agradarà l’exposició i valdrà la pena visitar-la, però no vos espereu la Roma de Pasolini perquè no hi és. Una llàstima.