mapa

Me’n vaig uns dies a Castelló, una setmaneta, en tornar, temps d’un parell de rentadores i marxarem a Nova York. He descobert que estan quasi a la mateixa alçada, propet dels quaranta graus nord. Seguint la ratlla imaginària de la longitud cap a l’est i imaginant el viatge, passaríem per Nàpols i per Tessalònica, després deixaríem una miqueta al nord Istanbul, travessaríem Armènia i, deixant una miqueta al sud Samarcanda, entraríem a una terra desconeguda i que mirant el mapa sembla deserta…, la Xina.
Bobaetes que pensa una mirant el mapa del món. 

21 elefants

El pont de Brooklyn va ser inaugurat el 24 de maig de 1883. La construcció del pont havia despertat moltíssima expectació entre els ciutadans de Nova York i de Brooklyn, era pioner en molts aspectes, mai abans s’havia utilitzat acer per fer un pont i, sobretot, mai ningú no havia construït un pont penjat tan gran.
El dia de la inauguració 1800 vehicles i més de 150000 persones el van travessar, però la gent no se’n fiava massa. Molts ponts havien caigut i aquell semblava especialment fràgil i perillós.
El genial Phineas Taylor Barnum, inventor de l’Espectacle més gran de la terra va decidir “en interès de l’estimat públic“, que el seu circ desfilara travessant el pont.
El 17 de  maig de 1884 tots els artistes del circ i les bèsties, camells, dromedaris i 21 elefants entre els quals es trobava el famosíssim Jumbo, comprat per Barnum al zoo de Londres un parell d’anys abans, van travessar el pont, desfilant triomfalment entre els aplaudiments entusiasmats del públic. D’aquesta manera va demostrar que era segur i va  acabar amb les veus sobre la mancança d’estabilitat del Pont de Brooklyn.
LLegint coses sobre el pont he trobat aquesta història i m’ha encantat la imatge del circ de Barnum travessant el pont en aquells anys quan a Nova York, tot el que es feia era ‘el més gran del món’, l’elefant més gran del món amb l’espectacle més gran de la terra desfilant pel pont més gran del món. M’hauria agradat molt veure-ho, sí senyor.

buida

Està buida, quasi buida, vas a veure a un i diu que ha marxat de vacances, vas a ca l’altra i no hi és, toques a la porta d’aquell i no contesta. A voltes tinc por d’encendre l’ordinador i veure passar pel monitor les boles de pols i branques arrossegades pel vent, com a les ciutats fantasma de les pel·lícules de l’oeste. Si aquesta fóra una xarxa seriosa faríem torns i organitzaríem les vacances de tots els blocaires per deixar sempre algú de guàrdia.

M’enyore d’un fum de gent que ha marxat de vacances, a banda dels que han marxat els que quedem estem poc productius, serà la calor i potser també que ve menys gent de visita, clar, com estan tots de vacances.

A més el forn i el quiosc de baix de casa també han tancat.