Al tanatori, acompanyant en el dol a l'amic que ha perdut el pare - gran i vital, amb inquietuds i projectes propis, la mort ha arribat inesperadament - surt aquella frase tòpica cada cop estem més a primera línia i una resposta aguda: no hi ha edat per estar a primera línia, i és ben cert si ens referim a la mort. No hi ha edat per morir, totes les edats en són candidates. Però jo no em referia tant a la mort en si com al fet de no tenir ningú al davant bastint l'imaginari dels grans que ens precedeixen. (segueix)
M'ha vingut al cap la pel·lícula del Rei Lleó, i la cruel tirania del regnat de l'Scar. No hi puc fer més. La data del 20n aporta una ombra sinistra. A les xarxes ja s'han vist mencions a la ressurrecció del dictador, sigui broma o no. Després vénen els pal·liatius. Mirat en clau país, es pot fer algun matís. AMAIUR - la bona notícia - a l'horitzó. Una lliçó!
De vegades cal fer lloc. Lloc perquè s'assereni el rellotge i deixi temps per tenir temps. Lloc a les pauses que improvisen l'agenda. Lloc al caminar pausat, al badar acompanyat, a l'escolta sense cap impaciència. De vegades cal fer lloc a les visites sense pressa als nostres grans que sen's fan vells. I emmalalteixen. O als amics que t'importen i fa massa que no veus o que no hi xerres fins al moll. Lloc per reomplir, amb les essències que perfumen el cor i et desvetllen quant estimes. Lloc per sentir que tries què vols fer, i prioritzes. Temps per fer lloc, lloc per donar al temps. (segueix)
"A casa sembla un poc ca el drapaire! Avui amb la meva amiga Roser ho comentava... una de les meves vocacions trobades és aquesta! Recollir i donar nou ús... fer de drapaire! Tinc vena d’artista i vena de drapaire. Crear i reciclar. És tan gratificant! Fer de nou i refer... donar un ús nou és com tornar a crear en certa manera... (segueix)
Desconec amb profunditat quina és la significació que té i ha tingut el plegat de paper en la nostra cultura mediterrània, i concretament al nostre país. Però diria que el típic ocell de paper (la pajarita) i l'avió clàssic s'han associat sempre a la pèrdua de temps i a la banalitat. Per això m'ha seduït enormement viure la passió pedagògica que desprenen els apassionats d'aquest art, d'aquesta tècnica. Amb en Joan Sallas com a referent en l'aspecte de recerca històrica i de catalitzador de les trobades internacionals, aquest cap de setmana he descobert tot un món entre els plecs de paper que, al plegar-se, es converteix en un univers de formes, coneixements i valors. (segueix)
Si no hi hagut retard fa sis minuts que ha començat l'acte, i jo voldria tenir ara mateix un teletransportador per arribar-m'hi. L'acte d'avui és dels que m'atrau s'hi faci el que s'hi faci, només per ser el que és. Perquè recupera memòria sobre l'Assemblea i el seu paper en la resistència i l'articulació de la societat catalana, i perquè enllaça el seu llegat reivindicatiu i vertebrador de la societat civil amb l'actualitat. Passat i present es troben en un mateix node, per afrontar el futur immediat. (segueix)
El dia 31 no vaig tenir l'oportunitat de publicar la llista dels apunts més llegits del mes, i com que aquesta és una informació volàtil i ja no hi tinc accés, publico les de final de setmana: no és pas el mateix, però sí una manera de remarcar apunts exitosos. Per cert que aquesta setmana hi ha hagut 777 visites a la portada i 3305 visites a les entrades. Moltes gràcies!!!!
No es tracta d'anar a aprendre a fer papiroflèxia, es tracta d'aprendre a ensenyar-ne. Organitzat des de l'any 2006 pel mestre Joan Sallas, la trobada mundial d'ensenyants de papiroflèxia ORIGAMIDIDAKTIK reunirà el proper cap de setmana a Freiburg més de 100 experts dels cinc continents, i tindrà com a països convidats Romania i Hongria. (segueix)
De vegades, inesperadament, en el pols d'un ritme enfeinat, podem prendre-li al dia moments màgics. Són aquestes vivències especials que traspassen el llindar i pinten el toc de calidesa a accions més o menys habituals, dotant-les d'una certa intimitat i trascendència. Va passar ahir a la Plaça de l'Amistat. (segueix)
Desconec amb profunditat quina és la significació que té i ha tingut el plegat de paper en la nostra cultura mediterrània, i concretament al nostre país. Però diria que el típic ocell de paper (la pajarita) i l'avió clàssic s'han associat sempre a la pèrdua de temps i a la banalitat. Per això m'ha seduït enormement viure la passió pedagògica que desprenen els apassionats d'aquest art, d'aquesta tècnica. 
Si no hi hagut retard fa sis minuts que ha començat l'acte, i jo voldria tenir ara mateix un teletransportador per arribar-m'hi. L'acte d'avui és dels que m'atrau s'hi faci el que s'hi faci, només per ser el que és. Perquè recupera memòria sobre l'Assemblea i el seu paper en la resistència i l'articulació de la societat catalana, i perquè enllaça el seu llegat reivindicatiu i vertebrador de la societat civil amb l'actualitat. Passat i present es troben en un mateix node, per afrontar el futur immediat.
El dia 31 no vaig tenir l'oportunitat de publicar la llista dels apunts més llegits del mes, i com que aquesta és una informació volàtil i ja no hi tinc accés, publico les de final de setmana: no és pas el mateix, però sí una manera de remarcar apunts exitosos. Per cert que aquesta setmana hi ha hagut 777 visites a la portada i 3305 visites a les entrades. Moltes gràcies!!!!
No es tracta d'anar a aprendre a fer papiroflèxia, es tracta d'aprendre a ensenyar-ne. Organitzat des de l'any 2006 pel mestre 
De vegades, inesperadament, en el pols d'un ritme enfeinat, podem prendre-li al dia moments màgics. Són aquestes vivències especials que traspassen el llindar i pinten el toc de calidesa a accions més o menys habituals, dotant-les d'una certa intimitat i trascendència. Va passar ahir a la Plaça de l'Amistat. 
