Convocats per Gospel SENTITS de Badalona, i dins dels actes del Xè aniversari, avui comencen les PRIMERES JORNADES DE GOSPEL, que comencen aquesta tarda, a les 17h, i conviden a conèixer i debatre a fons que és, què aporta i quin sentit té cantar Gospel aquí, i ara. (segueix)
Avui el dissabte s'ha llevat rúfol, però no ha ennuvolat gens ni mica la TAULA DE CULTURA DE BADALONA. Aquesta taula de participació, debat i construcció ha reunit durant tot el matí d'avui, en el marc de les JORNADES COM HA DE SER EL CONSELL DE CULTURA, una bona colla de persones implicades amb la cultura i la ciutat, que des de l'altruisme associatiu debaten al voltant del Consell de Cultura de Badalona, un instrument que va néixer l'any 2003, es va posar en marxa el 2004,i després va deixar de funcionar per desídia municipal.
Article a El TOT 15 de gener: Història local participada Poc abans d’acabar l’any 2012 van coincidir dos fets relacionats amb la història de la nostra ciutat, especialment rellevants per la seva contribució a una certa forma de recuperar i documentar la nostra història més recent, que té en compte principalment la participació ciutadana. Totes dues tractaven de 50 anys enrere. (llegir l'article sencer)
Fa cinquanta anys els sistemes d'enregistrament d'imatges ni eren tan abundants, ni tan manejables ni tan accessibles. La cultura fotogràfica tampoc formava part de la quotidianitat com ara, i és per això que fets tan excepcionals i fotogènics com la nevada que va patir Barcelona i rodalies la nit del 24 (de fet va començar a l'hora de la Missa del Gall) i tot el 25 de desembre de 1962 (un autèntic Blanc Nadal) malgrat la seva espectacularitat, gaudeixen de poca documentació gràfica. Si més no comparat amb la que obtindrien si el mateix fenòmen es produís en l'actualitat. Fa quatre anys en Ramon Massip va digitalitzar i penjar al youtube una filmació feta pel seu pare, en Josep Massip i Buxó, gran afeccionat a filmar (en 8mm) i a muntar pel·licules domèstiques, sota el nom de produccions Rosa Roja. Aquella era de la nevada del 1962 (la podeu veure aquí) una nevada que jo vaig viure de molt menuda però que només recordo mitjançant el relat dels meus pares. (segueix)
Aquesta setmana he estat treballant amb els alumnes la importància d'escriure un peu de foto adequat sota cada imatge que s'escull per insertar en un document. Val a dir que les noves tecnologies aporten una gran facilitat per incloure imatges de tot tipus relacionades amb allò de què estem tractant en format digital, i que precisament aquesta facilitat ens obliga a identificar amb precisió les imatges escollides. També d'ús d'imatges - de mal ús d'imatges - en parlàvem a la Plaça Sant Jaume, dilluns passat, durant la manifestació convocada per Somescola.cat, amb en Gagan. En Gagan va haver de suportar veure una fotografia seva reproduïda en un pamflet electoral del partit xenòfob Plataforma per Catalunya en les passades eleccions. Així que ha estat enmig de converses al voltant de fotografies, peus de foto i drets d'imatge que m'ha arribat a les mans el darrer número del setmanari enlíniabadalona. I lògicament no me n'he pogut estar: toca parlar-ne! (segueix)
Decidida, sense por, la rata de La Salut es va dirigir als periodistes. Tenia moltes coses per dir-los. No us penseu pas que diuen la veritat, aquest parell. Menteixen. I per si algú no ho sap, aquí estic jo. La rata en realitat s'en fa creus que els periodistes escoltin amb tanta atenció aquell parell. Són de la marca blava, la de les dues pes. Magistrals en l'art de la mentida. Cum laude en la capacitat demagògica. Per això es va decidir a sortir al carrer en ple dia, i entre tanta gent. Sense por, valenta, arriscant la vida... però és que algú els ho havia de dir! I algú va escoltar-la, sí... ho podeu llegir aquí
Feia fred i molt vent, la nit volia tornar hostil aquell bonic entorn de la rambla Floridablanca (a LLefià, Badalona), però no ho aconseguia. Una música interessant, unes veus molt atractives i una simpàtica connexió amb el públic ens van fer romandre. Un punt i final brillant per a uns Colors de la Tardor brillants (cinquena edició!) L'actuació de Martinny's, un grup badaloní molt jove que de ben segur es farà escoltar en el futur immediat del panorama musical català, tancava una jornada sencera que és i mostra la vida comunitària als barris de La Salut i Llefià, que és i proclama un cant a la convivència en la diversitat, que és i demostra el valor i el poder de l'associacionisme i la participació ciutadana, i que cada cop més enxarxa els barris amb la ciutat sencera. Badalona no només som totes i tots sinó que és de totes i tots, i els Colors de la Tardor són un bon reclam perquè qui no té costum de passejar per aquesta part de la geografia badalonina, ho faci. Som somnis, mil vides, som vides mil somnis, deia una de les lletres (segueix)
Avui és un dia històric per Badalona, avui la maduresa de la vida associativa de la ciutat, la maduresa de les seves xarxes, fa possible la constitució d'una comissió de festes anhelada i reivindicada des de fa anys. La complexitat d'organitzar una plataforma participativa d'aquesta magnitud ha estat un repte que cap govern municipal badaloní, fos del color polític que fos, ha volgut afrontar. I al final ho han fet les entitats, el teixit associatiu, anant un pas per davant del consistori, i fent un gran pas endavant. Jo avui no seré present a l'acte constituent però me'n sento partícep. Abans de marxar cap a Llefià per participar en la V edició dels Colors de la Tardor (un compromís previ que no puc eludir) m'entretinc a passejar pel meu bloc per cercar-hi les petjades que hi ha deixat aquesta reivindicació, n'hi ha un munt. La primera la vaig escriire el 10 de maig de 2009 , fes ta festa; per una comissió participativa de les festes de maig a badalona, un apunt que us convido a llegir. N'hi ha uns quants més, escampats pel calaix de badalona és i aporta Però la reivindicació vé del 2004 i ha tingut un recorregut molt interessant que va cristalitzar precipitant-se aquest estiu quan l'ajuntament va decidir suspendre la Festa Major d'Agost. (segueix)
M'agrada el disseny d'aquest cartell per anunciar els actes de la Diada organitzats en el marc de la Comissió Onze de Setembre de Badalona (els podeu veure aquí) A part de la qüestió estètica, que és atractiva i impacta, dóna molt de joc per fer diverses lectures i interpretacions. D'entrada, el pa en sí mateix, com a símbol de treball, de producte de la terra, de necessitat humana, social... em fa pensar en que no volem un país que es construeixi sense tenir en compte el seu poble, el poble treballador, el que es guanya el pa de cada dia. Ni sense tenir en compte les necssitats comunitàries bàsiques per a oferir qualitat de vida sense exclusions. Em porta a una imatge no elitista, molt social, del sentit de país. I immediatament la diferent tipologia de barres em parla de diversitat, de respecte i d'inclusió de la diversitat. D'un país que no es construeix amb pensament únic ni tampoc amb una única tipologia de població, ni una única tipologia de contextos. (segueix)
Amb una mica de retard - l'estiu ja les té aquestes coses! - publico l'article que vaig escriure per a EL TOT el dia 9 de juliol, els noms de déu , dedicat a la inauguració d'un nou centre de culte a Badalona, la mesquita MARIAM. Posats a publicar-lo amb retard, em ve de gust fer-ho avui, dia en què comença el RAMADÀ, i els badalonins que professen la religió islàmica es troben altra vegada amb impediments per part de les autoritats locals i encara no saben ben bé com podran fer-ho per celebrar-lo. (segueix)
No acostumo a parlar de llibres que no he llegit. Però aquesta vegada en tinc moltes ganes: 1) per qui l'ha escrit, 2) per la temàtica i 3) perquè es presenta avui, ara d'aquí a una estona, i potser no teníeu previst anar a la presentació i llegir això us en pot fer venir ganes... (segueix)
Ara ha fet un any del nostre ajuntament popular, i el més popular entre la ciutadania badalonina és la creixent convicció que estem governats per un ajuntament que actua d’esquena als interessos i principis democràtics, que aplica polítiques de represàlia ideològica i que executa intervencions contràries als valors de la convivència i l’equitat. (segueix)
I ara què Badalona? és el títol d'un post que vaig escriure fa un any, just després de les eleccions, motivat per un encertat debat post electoral organitzat per Òmnium, amb Enric Julian i Iu Forn de convidats principals. Va ser en un diàleg (magníficament dinamitzat per Jordi Ballesteros) que aportà interessants claus per llegir els resultats badalonins i els diferents escenaris llavors encara possibles. I ara què? I ara què? ens tornem a preguntar després d'aquesta paralitzant ofuscació i desconcert en què sembla que ens ha deixat la nova situació política a la nostra ciutat. I ara què? és una oportunitat de reflexionar plegats, el proper dissabte 16 de juny al matí, convocats per Badalona som totes i tots. Associacions enxarxades, ciutadania activa i ocupada en no deixar que la inèrcia del desconcert deixi guanyar terreny a una política regressiva que massa sovint ens mostra l'antítesi de la democràcia (segueix)
El Joc de Badalona va ser una innovació fa tres anys, i es consolida. El Torneig de Bitlles Catalanes té totes les condicions per consolidar-se també. I és que Badalona dóna, i necessita, molt de joc... (segueix)
Sonen els acords de cançons conegudes i els joc de veus d'Els Amics de les Arts es perden pel Turó d'en Caritg i no se'en pot apreciar el matís. Mai he entès com pot ser que l'esforç de portar un grup excel·lent no s'acompanyi amb l'exigència dùn control del sò que també busqui l'excel·lència. I passa tan sovint...! Però aquesta no és pas la principal incomprensió de la nit, (segueix)
Encara que nasqués abans que existís com a Parc (els Jardins cedits per a la festa no eren públics), la Festa del Badiu i el Parc de Can Solei (ara Can Solei-Ca l'Arnús) fan una simbiosi perfecta. (segueix)
T'ho miris com t'ho miris que pleguin les Nines Russes fot molt! Fot i és una gran pèrdua per Badalona i per les televisions locals en conjunt. És una injustícia i un indicador de en què es pot convertir la televisió i ràdio local sota la batuta d'un govern que no té cap escrúpul a l'hora de privar la ciutat d'un prestigiós i qualificat altaveu a favor de la cultura participativa, la cohesió i la convivència en la diversitat. De la mateixa manera que no té cap escrúpul per plantar-se a davant la porta de les escoles a repartir xupa xups per vendre el sistema policial que està prenent el control de la nostra vida ciutadana. Són decisions polítiques que dibuixen un model de ciutat. Un model de ciutat que no m'agrada gens ni mica. (segueix)