A Celrà, població del Gironès, han inclòs dins la celebració del Correllengua un àpat popular. Incloure àpats populars a les celebracions és un fet habitual, el que ho és menys és que el menú sigui un plat d'escudella i carn d'olla.
(continua)
  |  |
un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )
|
|
aquí som i fem països catalans  Si us dic que tinc un somni per a la Badalona de la capitalitat de la cultura catalana 2010, potser pensareu que fabulo. Però parlar de somnis no té perquè ser fantasiós.  Aquest matí un tast de torró sard ens recordava, a la feina, que els companys que han anat enguany a col·laborar a l'Escola d'Estiu de l'Alguer ja han tornat. Els records de l'estada de l'any passat, quan amb la Dolors, Flamerich vam acomplir aquesta tasca, són intensos com el blau de les aigües de l'illa. Juntes vam compartir, amb el professorat d'algarès (el català parlat a l'Alguer) tècniques i continguts per aplicar la riquesa dels contes en la tasca de fer descobrir una nova llengua, quan no és la pròpia,o en la de consolidar una llengua familiar molt minoritzada; i vam reviure etapes ja superades en la normalització de la llengua al Principat, especialment pel què fa a les hores de classe impartides a la setmana i pel què fa a l'entusiasme i implicació dels ensenyants. (continua)  (Endreçant la columna transversal per millorar la recerca temàtica d'apunts)Accedir al contingut de l'article  La primera vegada que vaig escoltar l'argumentació a favor de l'ús de la llengua catalana que feia una persona de Veu pròpiase'm van trencar tots els esquemes. Resulta que aquella culpabilitat disfressada de bona educació que "obliga" a molts catalanoparlants a passar-se al castellà així que s'adonen que el seu interlocutor no és català d'origen, sense ni tan sols comprovar si coneix el nostre idioma, està basada en una premissa falsa. I resulta que aquesta actitud protectora és rebuda per molts interessats no pas com un gest amable d'acolliment, sinó tot el contrari, com una agressió i un menyspreu. I com una exclusió. (continua)  http://www.youtube.com/watch?v=rUDDDubW7J0  El vaig conèixer l'any passat a la presentació de la nova edició en català - crioll del Martín Fierro que vam fer a Badalona, i sé que avui ofereix un saborós recital que no em voldria perdre. Però no puc ser a dos llocs alhora! Valgui aquest breu apunt per expressar les ganes que hi hagi més oportunitats d'escoltar-lo. Sergi o Sergio Dantí (té les dues identitats assumides amb naturalitat), es defineix com un trobador modern que troba en l'antigaforma de trobar una eina de comunicació entre països i entre generacions. Us faig un tast de les seves motivacions, vinculades a l'enyor dels exiliats catalans: (continua) Com molt bé explica el lingüista Juan Carlos Moreno, el discurs etnocida del nacionalisme radical espanyol està perfectament instal·lat en els cercles polítics, intel·lectuals i populars de la societat espanyola, no es visibilitza com a radical ni d'extrema dreta i obté un reconeixement absolut i actual. Els arguments en què es basa són falsos, i áixí ho demostra ell en aquesta conferència "La Lingüística y el nacionalismo lingüístico español" pronunciada dins el marc de la Jornada 10 Anys de Filologia catalana a la UOC. Dura gairebé 40 minuts, però és imprescindible escoltar-la!
  Seguint en la línia argumental expressada a Tots som el color blanc ,  Avui la Shazra i l’Arsala m’han regalat la tarda. Si no hagués rebut el seu correu jo no hauria passejat pel Raval de Barcelona un dimecres com el d’avui en què havia previst dedicar-me a feines i compres domèstiques. Però el seu missatge, concís i suggerent, m’ha portat fins al carrer dels Robadors, a l’associació que presideix el seu pare, Javed Illyas Qureshi, l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya. (continua)  Hi ha costums que s’arrapen fort i costa treure-se’ls de sobre, fins i tot quan ja han quedat buits de contingut: aquest divendres sant a casa no es va cuinar carn, i la falta d’internet a la masia em va connectar amb la paraula abstinència; I tot plegat feia joc amb l'enyor del gust de mantega de les mones d'abans, amb l'emoció d'uns amics agnòstics per veure la desfilada de manaies i amb les preguntes que em feia el meu nebot mentre remenava la llar de foc: Què té a veure la mona amb la Pasqua? i Per què hi ha gent creient si Déu no existeix?Inevitablement penso en les xifres de venda de les pastisseries, i en les de participants als espectacles religiosos d’aquests dies - actuants i públic - i em pregunto si uns i altres s’ho deuen plantejar com un acte coherent amb les seves creences o, senzillament, com un costum, una referència de pertinença o com un simple acte cultural més. (continua) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBADALONA ÉS AL MÓN
FORA DE BDN TAMBÉ HI HA VIDA!
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|