Vaig conèixer l'Albert Casals en el sorollós i engrescat ambient de La Fraternal d'Espolla, aquest gener, mentre esperàvem l'inici del combat de cantadors, on ell va fer de jurat. Els del gremi d'ensenyants no ho podem evitar, i en un gir, la conversa va voltar cap a la nostra causa. Els companys de taula i les seves cerveses ens van fer espai, mig per respecte i mig per fugir del nostre llenguatge gremial, massa pesant -malgrat l'entusiasme- per diluïr-se entre el brogit de la sala. Així vaig conèixer el detall de les seves investigacions per portar la glosa a l'escola, i vam albirar la manera d'obrir nous camins de col·laboració institucional.(continua)
Quan fa sis o set anys en Gustinet ens convidava a la Trobada de Cantadors d'Espolla no podíem ni sospitar que estàvem a punt d’obrir la porta a un univers fascinant que acabaria dibuixant nous traços als nostres dies. Tenim el temps que tenim i prou, com diu el poeta, el que ens ha tocat viure, i són tantes les portes obertes i tantes les que queden per obrir que sovint, - i especialment en aquesta etapa de la vida en què de sobte perceps que el temps comença a restar-, encetar afeccions noves té el seu punt d’atreviment. I això és el que ens ha passat amb la cançó improvisada, la glosa. Coneixíem Espolla per la Fira de l’oli i el celler de vi, per les anades a Can Gustineti per la moguda Salvem l’Albera. Però d’ençà que hem conegut el combat per entronitzar el rei de les nyacres Espolla és el nostre referent, indispensable, alhora de parlar d’aquest ressorgiment de latradició de la cançó improvisada. (continua)
