el tot setmana del 20 de març, Badalona es mou, no s’atura

BADALONA ES MOU, NO S’ATURA (segueix)

BADALONA ES MOU, NO S’ATURA

 

L’actual context de crisi econòmica porta a primera pàgina de la vida ciutadana les reflexions i mobilitzacions al voltant del nou sistema econòmic que caldria impulsar, de la queixa i proacció per les retallades i pèrdua de drets socials, i de la reivindicació d’un ordre de prioritats on les condicions de pobresa i penúries de la ciutadania han d’activar necessàriament reaccions en primera línia. I en aquest ordre de coses, per sort, la maduresa ciutadana en termes democràtics està evitant que quallin discursos populistes que pretenen criminalitzar les despeses per a accions socio culturals i de participació ciutadana. O per a Comunicació (ràdio, tele…), per posar un exemple tristament actual a Badalona. Afortunadament la ciutadania pot dir com a l’anunci “jo no sóc tonto”, i no es deixa enganyar quan algú, fins i tot quan és algú amb rellevància política, diu coses tan demagògiques com que mentre hi hagi gent que passa gana no es poden destinar diners a subvencionar entitats culturals (certes entitats culturals) o projectes de dinamització juvenil (i certes polítiques d’educació social). Com si la cultura, en el sentit ampli de la paraula, no fos de primera necessitat, i com si no hi hagués una immensa llista de despeses prescindibles i perfectament retallables molt abans d’arribar a les retallades de drets bàsics. Que cal contenir el malbaratament de diner públic, i tant! Que cal aturar la inversió milionària en infraestructures innecessàries com la que ha estat fent l’Estat durant aquests anys, sens dubte! Que cal recuperar els diners que l’Estat deu als contribuents catalans i resoldre d’una vegada l’espoli fiscal i el greu desequilibri entre el que s’aporta i el que es rep? evidentment! I evitar el frau fiscal, i els sous abusius, i les malversacions i … però, retallar la despesa en serveis bàsics – sanitat, educació, joventut, cultura.. ? – no, gràcies!  

 

I dic que Badalona es mou perquè a banda de que aquest és el lema de l’activa plataforma en defensa d’una escola pública i de qualitat, Badalona, malgrat la pressió per les retallades, no s’ha aturat ni un moment, i no només com a reacció a les retallades, que també, sinó fent el que sap fer la ciutadania organitzada, associada: treballar molt, i treballar en xarxa, i produir accions culturals, dinamització, participació, reflexió… Primeres jornades de Cultura Tradicional i Popular de Badalona, Rua de Llefià. Teatre anti rumors, Conferència Indignada d’Arcadi Oliveras, Plenari de Badalona som totes i tots, Taula de Cultura, Aniversari d’AMICS, Arrelarreu Contes, Calçotada Popular a Llefià i La Salut, Festa Medieval, Festa Major Alternativa, Casals de Joves en lluita… per només citar-ne unes quantes de la llista inacabable… Badalona no s’ha de deixar de moure, perquè més enllà de les polítiques que la governen, qui té la força per fer canviar les coses és el poble organitzat.

Quant a mariadolors

Darrerament veig que em defineixen com a activista social i cultural. Mantinc la  inquietud motor de la meva vida, la de transformar la realitat per fer-la millor (més justa, més humana, per a tothom...) sinó que he canalitzat aquest afany revolucionari per discretes vies no violentes, de creació d\\\'estat d\\\'opinió, i en àmbits de mitja abast. Diuen que combino amb encert la força i la calidesa, i crec que això és perquè capto el sentit poètic de la vida i perquè crec molt en les relaciona humanes basades en la confiança i el respecte. El lema denunciar i construir dels setanta segueix vigent en el meu tarannà, i intento aplicar-lo a tots els àmbits i a totes les circumstàncies de cada etapa de la meva vida. 
Aquesta entrada ha esta publicada en badalona és i aporta. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*