miozz mirades

Diumenge passat vam ser gairebé tots a taula, fent costat al meu pare, l’avi Pere, en motiu del seu sant, del seu aniversari, i de les ganes de fer-li un regal d’aquests immaterials que omplen tant: a Sant Pere de Casserres hi havíem anat de petits seguint la seva passió pel romànic català, i ell feia més de trenta anys que no ho trepitjava. (segueix)

Visitar-ho ara un cop restaurat, amb tota la colla, ens semblà una idea memorable. I va ser-ho. Amb algunes desercions inevitables, i l’absència de la mare serenament present, vam sumar un grup de disset, entre ells, naturalment, els meus dos germans, dependents, que van en cadira de rodes. I malgrat la llunyania del l’indret, l’orografia i la tempesta que ens va sorprendre a la tarda, tot va anar sobre rodes: com sempre, hi vam posar la voluntat com a motor principal, però és que a més, ens ho van fer fàcil!

Avui  a les notícies de TV3 han destacat el bloc turismefàcil, de Josep Avilés i Sílvia Jané. I he pensat molt en la paraula fàcil i en l’expressió “fer-ho fàcil”. De la paraula fàcil podem dir que:
 – és relativa: la consideració de fàcil o difícil no és del tot objectiva, doncs davant qualsevol adversitat  sempre hi ha un ampli ventall d’actituds que van des del conformisme passiu que arriba a justificar la no acció, a l’activisme agosarat que s’atreveix a tot.
– alhora és rigorosa: a més de l’actitud i la voluntat, que la condicionen, hi ha unes altres condicions que sí són objectivables i avaluables, i que defineixen els nivells de dificultat o facilitat de qualsevol acció des d’un punt de vista generalitzable.
– sovint és equívoca: podem sortir-nos-en millor davant reptes difícils que planifiquem per superar, que davant petits reptes qüotidians de menys dificultat (i avui n’he viscut un típic exemple, que encara em té capficada!)

El bloc que han anunciat està fet amb tota la voluntat de facilitar l’accés, a base de coneixement, a activitats turístiques, culturals, llocs d’interés, especialment a persones que tenen dificultats de mobilitat (allò que s’anomena mobilitat reduïda). Aporta informació de llocs visitables des de l’experiència viscuda. Amb valoracions d’accessibilitat i recomanacions. És una molt bona idea, fresca i útil

La notícia d’una banda m’ha commogut personalment perquè avui estic especialment sensible amb aquest tema (bé, crec que ho estic sempre, però hi ha dies que cou més), en relació al meu germà petit, que depèn dels altres per poder gaudir de vida social, i ahir vaig renunciar a anar amb ell a la manifestació (por de la calor i de les aglomeracions al metro), i avui he de pair un d’aquells errors d’intendència que fan mal: no l’he convidat a dinar ni ha vingut amb nosaltres a la inauguració de la nova estació de la L2, convençuda que era a una trobada anual d’amics on mai faltava, i resulta que no, que s’ha quedat tot el dia a la residència; allò que deia, de vegades és en allò més fàcil on no ens en sortim…

Però sobretot la notícia m’ha motivat a deixar constància, – perquè pot interessar a altres persones amb mobilitat reduïda -, de la nostra sortida a Sant Pere de Casserres: 
Abans d’anar-hi vaig fer una trucada per assegurar-me de les condicions d’accessibilitat, i em van fer saber que alguna sala (com la d’audiovisuals) no està adaptada, però el conjunt, i el restaurant, sí. Fantàstic. Ens van tractar molt bé, es van adaptar a les nostres necessitats, ens van fer sentir còmodes. I com que va caure un ruixat impressionant i el camí fins al monestir podia presentar dificultats per a les cadires (bassals, fangueig…) ens van deixar, com a mesura excepcional, entrar un cotxe al recinte. Sempre amb molt de respecte i ganes de fer-nos-ho fàcil…
El monestir té algunes mancances, cert, de fet nosaltres vam fer una visita “light”, a les sales accessibles, al claustre, a la nau principal -l’església -, en vam tenir prou per impregnar-nos de la bellesa de la pedra, per comparar amb els records d’infantesa, per satisfer els interessos històrics i la curiositat dels joves, per respirar aquella plàcida i emotiva tarda delitant-nos amb un paisatge osonenc impressionant, després de la pluja.
Un lloc per anotar a la llista dels llocs interessants on es fa fàcil a les persones amb mobilitat reduïda, si bé faltaria acabar d’aclarir què passa amb alguns punts negres de la visita cultural al monestir.