Pels nostres drets, suma i segueix!
Ara fa un any, el 3 de març del 2013, Badalona va sortir al carrer en una mobilització mai vista: la cadena humana 3×3 pels nostres drets que travessava la ciutat de punta a punta unint territori i reivindicacions. Les retallades als nostres drets no paren d’augmentar, i comparant la situació actual a la de l’any passat, vull destacar 4 grans retrocessos:
El dret a decidir sobre una cosa tan vital, íntima i personal com ho és la procreació.L’actual llei de l’avortament aprovada a l’estat espanyol és un atemptat a la llibertat, propi dels règims totalitaris i fonamentalistes.
El dret a la la dació en pagament, per aturar els desnonaments i per a la promoció del lloguer social, en relació al dret a l’habitatge. Una ILP amb més de 750.000 signatures reclamant aquesta regulació va ser desastimada pel Congreso de Diputados
El dret a accedir a la llengua catalana, dret que existia als països de parla catalana i que s’ha retallat dràsticament a València i Mallorca, i que ara es retalla també a Catalunya amb la darera sentència del TSJC.
El dret a expressar voluntat democràtica mitjançant un referèndum, dret reclamat precisament amb una colossal cadena humana, la Via Catalana. La negativa dràstica de Rajoy a deixar votar els catalans sobre el seu futur no s’obre al diàleg, sinó que s’enroca.
La llista de pèrdues de drets és més llarga, no para de créixer, i tampoc s’atura la mobilització i la lluita per defensar-los. La democràcia és el poder del poble, i és fonamental que aquesta defensa de drets es tradueixi en accions, en opinió pública i després en vots: els líders polítics que exerceixen aquestes retallades de drets, aquests retrocessos, ho fan amparats en els vots rebuts i amb la mirada posada en els vots que rebran. El poder el segueix tenint el poble. Cada ciutadana, cada ciutadà, cada persona compta. Estem vivint moments històrics en molts sentits, del que fem entre tots i totes plegades ara en depèn el futur immediat i el futur proper.
Fa cosa de 30 anys uns pares castellanoparlants instal·lats a Catalunya van reclamar per als seus fills el dret a accedir a la llengua catalana per quedar en igualtat d’oportunitats que els catalanoparlants. El seu clam va obtenir un ampli suport i va posar en marxa la immersió lingüística que ha fet possible que tota la població que s’escolaritza acabi dominant el català i el castellà, sense provocar fractures per raó de llengua d’origen, al contrari, aportant igualtat d’oportunitats i cohesió social. D’aquest tema en parlarem força. Mentrestant, trobo que és un bon moment per rellegir el llibre de Paco Candel, Els altres catalans.
