miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

i davant el nazisme a l’estat espanyol què fem?

Un divendres d’aquest maig parlàvem d’això entre poemes i cançons, en un dels assaigs oberts que el cantautor badaloní Lluís Platero ha programat al Ñoña. Recordàvem Guernica, Xirinacs i les lluites guanyades amb desobediència, com la dels objectors antimilitaristes. Ens cal posar al dia els nostres referents, desvetllar la memòria, i passar a l’acció seriosament.
(llegir l’article)

 I davant del nazisme a l’Estat Espanyol, què fem?

 

Al meu darrer article, No usar el nazisme en va els exemples es van quedar curts, perquè el pitjor encara havia d’arribar. El mateix govern de majoria absoluta del PP que banalitza el nazisme usant-lo per insultar indegudament el procés sobiranista català i altres lluites populars – i que s’ha començat a guanyar queixes internacionals per aquest motiu – va  condecorar i homenatjar, sense passar vergonya, soldats de la División Azul. Que en aquest estat es pugui enaltir obertament als qui van guerrejar fent costat a Hitler i que no passi res parla molt clar de qui ens està governant. Cal tenir en compte que per un fet tan greu encara no hi ha hagut cap dimissió ni cap detenció, i és més, Llanos de Luna s’ha reafirmat en comptes de disculpar-se.

En motiu de la recent mort de l’ex-dictador argentí Jorge Rafael Videla que complia condemna de cadena perpètua pels crims comesos durant el seu mandat, presidint l’última dictadura militar argentina, algú va dir, o ho va escriure en un tuit – perdoneu la imprecisió – que a diferència d’Argentina on els dictadors morien a la presó, a Espanya el dictador no havia mort mai, perquè seguia viu i impune a través dels seus hereus i successors. Hi estic totalment d’acord. No hem fet net, tot el contrari. Només cal anar fent un llistat de diferents fets que es van succeint de forma imparable, per comprovar que les tesis del dictador són plenament vives i que el substrat feixista del govern espanyol aflora en cadascun dels seus actes. I no és per fer-hi broma. És per prendre-ho molt seriosament.

A mi aquest govern espanyol no em representa, però com a súbdita seva estic plenament afectada per les seves accions i imposicions, em preocupa i em cal practicar la desobediència. Però no per això em puc desentendre del rumb tan perillós que va prenent la política de l’estat espanyol, amb una oposició feble que no mostra la reactivitat i proactivitat neutralitzant necessàries. Que moltes biografies o entrades enciclopèdiques que parlen de Franco, editades en plena democràcia i algunes amb suport del govern, el presentin com a salvador i amaguin els seus crims és només un indicador de la ideologia de qui està portant el rumb d’aquest estat. A part del tema corrupció, sobresous, sobres amiguismes i etcèteres, tot fent joc amb l’estil.

Un divendres d’aquest maig parlàvem d’això entre poemes i cançons, en un dels assaigs oberts que el cantautor badaloní Lluís Platero ha programat al Ñoña. Recordàvem Guernica, Xirinacs i les lluites guanyades amb desobediència, com la dels objectors antimilitaristes. Ens cal posar al dia els nostres referents, desvetllar la memòria, i passar a l’acció seriosament.

No usar el nazisme en va (article al tot 6 de maig)

És cert que el terme nazi s’ha generalitzat per parlar d’actituds autoritàries, totalitaristes, antidemocràtiques i racistes. Per respecte a les víctimes del nazisme cal ser estricte en aquest ús, i denunciar als qui el vanalitzin o usin amb fins contraris. I per respecte a la democràcia i a la llibertat, cal mostrar tolerància zero als atacs contra tot procés popular que sigui democràtic, no violent i amparat pels Drets Humans. I el del dret del poble català a decidir sobre el seu futur ho és.  

(llegir l’article) 

No usar el nazisme en va

 

Hi ha bàsicament dos motius que porten a fer un ús totalment equivocat o esbiaixat d’un terme lèxic, i són la ignorància de qui l’usa, o una intencionalitat ideològica perversa. Cal lluitar contra la ignorància aclarint el significat dels mots i reivindicant-ne el seu ús precís, i cal denunciar els qui en fan un mal ús amb finalitats demagògiques sovint destructives. Com és el cas de l’actual costum de fer servir adjectius com nazi i terrorista contra persones o causes que no ho són en absolut, costum molt de moda entre polítics, tertulians i fins i tot periodistes, generalment afins al nacionalisme espanyol més antidemocràtic, o directament contraris a la democràcia. El vídeo emès per Telemadrid, o les sorprenents declaracions de Mariscal, tots ells intententant comparar el procés independentista català amb el nazisme, no són més que una petita mostra d’una campanya de grans dimensions que segueix passos de manual “com estendre i fer quallar mentides amb falsos  rumors”. Si entrem en la ideologia dels qui promouen aquest rumor veurem que ens trobem davant d’un tema molt seriós.

El nazisme o nacionalsocialisme és la ideologia i pràctiques del Partit Nazi d’Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l’Alemanya nazi des de 1933 fins el 1945, un període també conegut com Tercer Reich. Relacionat amb el feixisme, (de la precisió i distinció dels dos termes en parlaré en un altre article) queda bàsicament definit pel racisme, especialment l’antisemitisme, l’antiparlamentarisme, i el nacionalisme ètnic. També l’imperialisme i l’exaltació de la violència Cap d’aquestes característiques es troben en el discurs ni en el procés pel dret a decidir que està promovent el poble català, ni en moltes de les causes socials que reben aquest insult. No s’ha d’oblidar que la creença nazi en la “vida no mereixedora de vida” va portar a perseguir la desaparició de tots els individus, grups i ètnies considerats indesitjables al Tercer Reich, i va culminar en l’Holocaust, un genocidi a gran escala, amb la creació de camps de concentració i camps d’extermini. A Espanya la pràctica política més propera al nazisme que hem viscut ha estat el franquisme, i curiosament a Telemadrid es van oblidar d’incloure Franco en la seqüència d’imatges, desprées de mostrar Stalin i Hitler.

És cert que el terme nazi s’ha generalitzat per parlar d’actituds autoritàries, totalitaristes, antidemocràtiques i racistes. Per respecte a les víctimes del nazisme cal ser estricte en aquest ús, i denunciar als qui el vanalitzin o usin amb fins contraris. I per respecte a la democràcia i a la llibertat, cal mostrar tolerància zero als atacs contra tot procés popular que sigui democràtic, no violent i amparat pels Drets Humans. I el del dret del poble català a decidir sobre el seu futur ho és.