miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

parlar del gospel ara i aquí, avui a badalona

Convocats per Gospel SENTITS de Badalona, i dins dels actes del Xè aniversari, avui comencen les PRIMERES JORNADES DE GOSPEL, que comencen aquesta tarda, a les 17h, i conviden a conèixer i debatre a fons que és, què aporta i quin sentit té cantar Gospel aquí, i ara. (segueix)

D’alguna manera l’objectiu marc, la missió de la taula, és abordar el sentit que té el Gospel ara i aquí. Vindrem d’una xerrada de la Sònia Moreno on s’haurà tractat el naixement i l’evolució del Gospel fins ara, i després, a la taula de debat, amb ella mateixa m´res en Julià Monje, director de SENTITS, en Quique Soriano ex director de l’Escola de Música Moderna de Badalona i Joan Soler Amigó, pedagog,floklorista, escriptor i lletrista (i adaptador de lletres de cançons), dinamitzats per una servidora, farem bullir l’olla al voltant de: 
El Gospel ve d’antic i ve de lluny, té un origen i un significat molt concrets i una trajectòria que els ha sobrepassat, evolucionat i adoptant formes diverses, precisment la Sònia ens ho explicat fins fa uns estona, amb una xerrada documentada i vivencial, i nosaltres ara, en aquesta taula de debat el que volem és precisament parlar de què significa el Gospel ara i aquí, quin valor i sentit t´re començat el segle XXI i en una ciutat com la nostra Badalona, i al nostre país, Catalunya
1)  Començarem parlant una mica del gospel des del punt de vista musical, es pot parlar del gospel com a gènere? Hi ha un concepte de gospel pur, o hi ha de ser? Hi ha acord en aquest aspecte o existeixen diferents concepcions? Instruments musicals? Només veus? Coreografies? Què és i què no és gospel musicalment parlant? On són els límits? Què el defineix, quina és l’essència?
2) Però es fa difícil parlar de què és el Gospel sense entrar en el seu contingut, sense parlar del significat de les seves lletres. Unes lletres majoritàriament  antigues que es mantenen; antigues, o modernes, carregades d’espiritualitat, de creença religiosa. Es pot dir que carregades, també, de protesta, de denúncia i d’esperit de lluita? És això el que les fa més vigents? O no? Quin valor tenen actualment les lletres de Gospel?  Cal creu-re-hi per cantar-les? Es pot cantar Gospel sense tenir sentit religiós o sense sentir l’espititualitat que transmeten?
 3) I esclar, per dir, per comunicar, emprem un idioma, amb quin idioma cantem gospel? Hi ha un únic idioma propi, o uns quants idiomes originals que cal preservar? Llengües africanes, anglès? O es pot cantar gospel també en altres llengües? O potser fins i tot cal cantar en altres llegües? Quin valor té la traducció o l’adaptació d’una lletra? És un valor o un handicap? Hi ha essencialismes en aquest aspecte? 
4) I ara per acabar, abans de donar la paraula als assistents per si volen/voleu fer aportacions o preguntes a la taula, us demanaria que molt breument féssiu la vostra valoració de com veieu el panorama del gospel actualment a Catalunya i què us suggereix la trajectòria de SENTITS i la pròpia existència d’aquestes primeres jornades de Gospel.

la llengua catalana, un dret que ens estan retallant

De la mateixa manera que poso els drets de participació política (inclòs el dret del poble a decidir) al mateix nivell de prioritat que els drets socials (la justícia social) a l’hora d’exigir que s’aturin les retallades, hi incloc també el dret a la llengua catalana, un dret d’alta prioritat per als objectius d’¡igualtat d’oportunitats i de cohesió social. I no en dubto gens ni mica. A banda, es clar, dels motius proòpiament derivats del dret al respecte a la llengua i la cultura d’un país, d’un poble.
No oblidar aquest dret quan fem la llista de greuges per les retallades és tan important com no oblidar el retrocés pedagògic i social que comporta la llei Wert, més enllà de la persecució de la llengua catalana que promou i certifica. Em sembla important recordar-ho i posar-ho en valor avui, dissabte 9 de març, dia escollit per fer mobilitzacions arreu dels Països Catalans a favor de la llengua, en contra de la seva persecució amb lleis i accions polítiques que volen privar a la població de l’accés a aquest patrimoni comú i compartit, que ens cohesiona. Aquí una guia de totes les convocatòries.

contra les retallades als drets de participació política

Ahir a l’assemblea del 3del3 pels nos3 drets es va llegir i aprovar el manifest final que es llegirà a la Plaça Països Catalans, a Badalona, i que s’ha confeccionat boi sumant, al manifest de partida, la majoria de sensibilitats que s’han anat relligant de mica en mica amb aquesta gran mobilització ciutadana que culminarà diumenge. Per mi és molt remarcable, i important, que la queixa contra la retallada de drets inclogui queixar-se contra les retallades a la participació política, contra les brides que es posen a la democràcia directa, ja sigui limitant el dret a vot, ignorant una ILP o negant el dret a decidir.Podriem afegir-hi, també, com a exemple ben actual, “o carregant contra un acord o declaració aprovada per un Parlament legítim”. Ho trobo remarcable i important perquè de vegades aquest tipus de retallada no es troba reflectida en les llista de retallades contra les que cal mobilitzar-se, i són tan importants com les altres. Fins i tot més si tenim en compte que només amb democràcia real i participada es poden canviar les polítiques que generen les retallades socials. (segueix)

La crisi financera que va esclatar el 2007/2008 ens ha abocat a una crisi econòmica i social gravíssima, agreujada per la gestió que se n’ha fet, amb polítiques d’austeritat que ja s’han demostrat totalment equivocades però que continuen en marxa abocant la població a una contínua i progressiva pèrdua de drets socials i culturals, i doblement agreujades per l’espoli de tot tipus, principalment degut a la malversació, a la corrupció i al robatori impune de diner públic per a lucre privat. I sens dubte aquestes conseqüències són les que estan a primer pla de la realitat actual. Però en aquest context de retallades de drets, alguns sistemes de govern, com el nostre, aprofiten per retallar també drets polítics. I ho fan amb certa impunitat.

Davant la retallada de drets socials i culturals bàsics (laborals, sanitaris, alimentaris, d’habitatge, educatius…) i amb tot l’activisme que provoquen les mobilitzacions en contra d’aquestes pèrdues, les retallades als drets polítics queden una mica camuflats. Com si fossin de segon ordre. Però seria un greu error, és un greu error, que passin desapercebudes. És imprescindible sumar, al clam contra la pèrdua de drets socials i culturals, el clam per l’exigència de drets polítics. De participació política, De democràcia real. 

Els drets de participació política, especialment els de participació política directa, són fonamentals per garantir una democràcia real. La manca de dret a vot de moltes conciutadanes i conciutadans nostres és un primer dret retallat que ens hauria d’escandalitzar, però que poques vegades s’inclou. I el tracte que l’estat espanyol està donant a les ILP o als acords d’un Parlament, com és el cas del català, són autèntics atemptats a la democràcia. Estafes pokítiques. I per acabar-ho d’arrodonir, com a fet paradigmàtic, aquesta tossuda negativa a que s’exerceixi el dret a decidir. A que es doni la sobirania al poble, per decidir el que vulgui.

És important que en els contextos de mobilització i protesta contra les retallades de drets, aquests atemptats a la participació democràtica es facin també visibles. Perquè van molt units, i un bon exemple és la ILP per la dació en pagament. Una ILP que el govern espanyol va acceptar a tràmit de forma excepcional (la gran majoria es rebutgen d’entrada) forçat per l’enorme pressió al carrer i als mitjans. De què serveix tenir articulat un sistema de propostes legislatives d’iniciativa popular si després de tota la feinada que comporta aconseguir el suport popular a qualsevol iniciativa plantejada, el govern sistemàticament rebutja admetre-les a tràmit? Això és un engany sense pal:liatius! Els governants escollits pel poble perquè governin el bé comú usen diners públics per engreixar els bancs que deixen al poble sense habitatge, i com a governants tenen el poder de frenar qualsevol iniciativa que defensi aquest poble de tal greuge… ! 

Em ve al cap aquella frase d’Ovidi Montllor, 

Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.
 

M’entretinc, a aquestes alçades, a refrescar la memòria llegint atentament la Declaració del Drets Humans. Tota sencera, i pausadament, assaborint cada article, pensant què significa realment i com ho tenim encara.  Pot ser útil, també, llegir alguns articles que ens expliquen la seva estructura i contingut i que , per tant, ens orienten a l’hora de localitzar-los. 

Doncs trobo que és una lectura que val molt la pena fer, ara com ara, la recomano a totes bandes, sobretot per evitar caure en la temptació de fer una defensa parcial o esbiaixada dels drets!