Davant la retallada de drets socials i culturals bàsics (laborals, sanitaris, alimentaris, d’habitatge, educatius…) i amb tot l’activisme que provoquen les mobilitzacions en contra d’aquestes pèrdues, les retallades als drets polítics queden una mica camuflats. Com si fossin de segon ordre. Però seria un greu error, és un greu error, que passin desapercebudes. És imprescindible sumar, al clam contra la pèrdua de drets socials i culturals, el clam per l’exigència de drets polítics. De participació política, De democràcia real.
Els drets de participació política, especialment els de participació política directa, són fonamentals per garantir una democràcia real. La manca de dret a vot de moltes conciutadanes i conciutadans nostres és un primer dret retallat que ens hauria d’escandalitzar, però que poques vegades s’inclou. I el tracte que l’estat espanyol està donant a les ILP o als acords d’un Parlament, com és el cas del català, són autèntics atemptats a la democràcia. Estafes pokítiques. I per acabar-ho d’arrodonir, com a fet paradigmàtic, aquesta tossuda negativa a que s’exerceixi el dret a decidir. A que es doni la sobirania al poble, per decidir el que vulgui.
És important que en els contextos de mobilització i protesta contra les retallades de drets, aquests atemptats a la participació democràtica es facin també visibles. Perquè van molt units, i un bon exemple és la ILP per la dació en pagament. Una ILP que el govern espanyol va acceptar a tràmit de forma excepcional (la gran majoria es rebutgen d’entrada) forçat per l’enorme pressió al carrer i als mitjans. De què serveix tenir articulat un sistema de propostes legislatives d’iniciativa popular si després de tota la feinada que comporta aconseguir el suport popular a qualsevol iniciativa plantejada, el govern sistemàticament rebutja admetre-les a tràmit? Això és un engany sense pal:liatius! Els governants escollits pel poble perquè governin el bé comú usen diners públics per engreixar els bancs que deixen al poble sense habitatge, i com a governants tenen el poder de frenar qualsevol iniciativa que defensi aquest poble de tal greuge… !
Em ve al cap aquella frase d’Ovidi Montllor,
Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.
|
M’entretinc, a aquestes alçades, a refrescar la memòria llegint atentament la Declaració del Drets Humans. Tota sencera, i pausadament, assaborint cada article, pensant què significa realment i com ho tenim encara. Pot ser útil, també, llegir alguns articles que ens expliquen la seva estructura i contingut i que , per tant, ens orienten a l’hora de localitzar-los.
Doncs trobo que és una lectura que val molt la pena fer, ara com ara, la recomano a totes bandes, sobretot per evitar caure en la temptació de fer una defensa parcial o esbiaixada dels drets!