Potser perquè neix després del frenesí de juny, juliol sempre m’ha semblat un mes calmós. Amb temps per anar tancant pendents de l’institut, pendents domèstics, familiars, associatius… pendents del bloc! a un altre ritme. Juliol ve carregat de noves feines, més festives, cert, però molt laborioses, i aquest tenir una mica més de temps permet fer-les sense sentir el pes de l’estrès arrapat a la pell. I això que aquest any però, ja sigui pel procés i tot el que mou, ja sigui perquè amb l’edat la mesura del temps s’escurça, o potser perquè el sobreeixidor de pendents de juny raja fort encara, la sensació és que juliol es mou més del que pertoca. El xàfec matinal d’avui, però, a mi em posa les coses al seu lloc. Matí plujós, matí calmós, matí de portes endins feinejant per casa.
Em faig un propòsit respecte el bloc – de fet he estat rumiant què fer-ne ja que sembla que no tinc temps per tenir-ne cura, però em resisteixo a abandonar-lo definitivament… em dóno una darrera oportunitat – intento recuperar-lo després de més de dos mesos sense entrar-hi ni una sola paraula. Reactivar-lo i donar-li ritme. Motius en tinc! Opinió, esdeveniments…
Juliol, amb el seu ritme més quiet, em mou a tornar a mirar el bloc com a part de mi mateixa, com a fil comunicatiu, com a projecció, com a aparador…
M’hi poso,doncs,esperant que no sigui un gest fallit com el despertamarç 🙂