miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

Arxiu de la categoria: bloccaire sóc

juliol em mou

Potser perquè neix després del frenesí de juny, juliol sempre m’ha semblat un mes calmós. Amb temps per anar tancant pendents de l’institut, pendents domèstics, familiars, associatius… pendents del bloc! a un altre ritme. Juliol ve carregat de noves feines, més festives, cert, però molt laborioses, i aquest tenir una mica més de temps permet fer-les sense sentir el pes de l’estrès arrapat a la pell. I això que aquest any però, ja sigui pel procés i tot el que mou, ja sigui perquè amb l’edat la mesura del temps s’escurça, o potser perquè el sobreeixidor de pendents de juny raja fort encara, la sensació és que juliol es mou més del que pertoca. El xàfec matinal d’avui, però, a mi em posa les coses al seu lloc. Matí plujós, matí calmós, matí de portes endins feinejant per casa.
Em faig un propòsit respecte el bloc – de fet he estat rumiant què fer-ne ja que sembla que no tinc temps per tenir-ne cura, però em resisteixo a abandonar-lo definitivament… em dóno una darrera oportunitat – intento recuperar-lo després de més de dos mesos sense entrar-hi ni una sola paraula. Reactivar-lo i donar-li ritme. Motius en tinc! Opinió, esdeveniments…
Juliol, amb el seu ritme més quiet, em mou a tornar a mirar el bloc com a part de mi mateixa, com a fil comunicatiu, com a projecció, com a aparador…
M’hi poso,doncs,esperant que no sigui un gest fallit com el despertamarç 🙂
 

el més llegit d’abril 2014

despertamarç el més llegit de març

el més llegit de gener de 2014

les més llegides d’aquest desembre

novembre al bloc

He mantingut un cert ritme malgrat el trasbals que ha marcat el pols del mes. L’alta hospitalària del meu germà, fa pocs dies, mantè incerteses però és una alta que normalitza. Menys poesia i tardor que altres novembres, i no per falta de ganes. Això és el que més heu llegit tots vosaltres, en alguns casos, articles força antics que manteniu actuals. Moltes gràcies! 

 

octubre al bloc

Sembla que sí, que l’octubre ha esdevingut un mes de reanimació d’aqust bloc sumit en una llarga letargia des de fa massa temps…

El més llegit durant l’octubre

                             *   una llei més per desobeir
 
                             *  la majoria silenciosa, un boomerang delator 
                             *  segur que som al 2012? 
                             *12 o, un dia mal escollit? 
                             * fent via cap a un país millor 
                             * constituent, de baix a dalt  
                             * tereses 
                             *galetes de sant francesc 
                             *del tu al jo 
                             *Joan Sallas is a Catalan master of the art of napkin folding 
 

rècords al bloc

Avui entre totes i tots els que llegiu aquest bloc heu fet que l’article d’ahir, la perversió del reciclatge,  ens fes recordar èpoques d’intensa activitat bloccaire. Feia molt que no veia tantes repiulades d’un article meu al twitter. Ni tantes lectures a un mateix apunt, en poques hores. No ha estat com el gener passat, que es va disparar estratosferament amb segur que som al 2012?  però sí amb xifres de visites molt semblants a les de l’època activa, abans que aquella aturada del fent lloc canviés la vida del bloc. M’ha fet gràcia. Encara no sé quin paper jugarà el bloc el 2013, però si més no avui aquesta repuntada m’ha vingut de gust destacar-la. Per cert que continua essent vigent la maceració lenta en la lectura. I si no, jutgeu-ho vosaltres mateixos observant quina va ser la data de publicació de molts (no tots) dels articles més llegits aquesta setmana. Gràcies!

el que més esteu llegint aquest mes

Em fa gràcia veure com, de vegades, els articles més llegits al bloc reflecteixen en bona part l’actualitat més vigent, i els interessos més comuns… Aquest mes de desembre de 2012 els deu que més esteu llegint, ara mateix, per ordre, són:

  • nadal de sempre (escrit a gener de 2010, però podria ser la meva nadala actual. Considero que té un contingut perenne, m’agrada, i sembla que a molta més gent agrada, és el segon article més llegit de tot el bloc)
     
  • segur que som al 2012? (escrit a gener de 2012, contingut dissaortadament vigent… el més llegit, l’estrella del bloc, aquest mes ha superat les 12.000 visites)
     
  • nit de reis a badalona V: bombes o fanalets? (escrit a 5 de gener de 2011, contingut local sempre vigent…justament dijous passat vam tornar a explicar el conte a la biblioteca i acabem de presentar un projecte que pretén reactivar la simbologia dels Fanalets Gegants a Badalona. Per cert, un article que va generar molta participació amb un bon grapat de comentaris)
     
  • ep, és la llengua, i no és només la llengua! (escrit a 6 de desembre de 2012, dia d’aquella constitució que serveix de pretext per esborrar-nos del mapa, uns dies abans de la setmana de manifestacions contra la LOMCE. Él primer d’una sèrie encara inacabada, que pretén desemmascarar tot el que comporta aquesta llei)
     
  • sí, som a 2012 però hem tornat als 40/50 del segle XX (escrit a 16 de desembre de 2012, just abans de les reaccions cavernàries a l’acord per a la consulta i al debat d’investidura, en resposta a la pregunta de l’article, segur que som a 2012?
     
  • LOE – LOMCE, detalls d’una involució (II): la justificació (escrit a 6 de desembre de 2012, dia d’aquella constitució que serveix de pretext per esborrar-nos del mapa, uns dies abans de la setmana de manifestacions contra la LOMCE. És el tercer d’una sèrie encara inacabada, que pretén desemmascarar tot el que comporta aquesta llei)
     
  • aprenent a cercar (Escrit el 16 de maig de 2011, en el marc de la meva tasca docent, quan l’alumnat començava a jugar al Joc de Badalona. Em sorprén que segueixi tenint tantes visites, fins i tot ara que ja he esborrat els més de 80 comentaris que havia rebut, i malgrat no aporta gran cosa. Ensenyar a cercar bé a l’alumnat segueix vigent i s’ha reactivat aquestes darreres setmanes amb el projecte “Llefià, una zona canviant”
     
  • la nevada del 62, recuperació de testimonis (escrit abans d’ahir, a punt d’anar a l’acte de commemoració a Llefià, i ben a prop del 50è aniversari de la nevada arreu. Tema de conversa familiar, avui que fa 7 anys de la mort del meu sogre) 
     
  • el que m’espanta dels mossos (escrit a 14 de gener de 2012, dissortadament vigent per les darreres conseqüències i pol·lémiques, com  la pèrdua d’un ull per bala de goma a Esther Quintana, i per les recents jornades sobre quina seguretat a la Catalunya independent. Un tema que em cou molt i sobre el que escriuré més ben aviat)
     
  • LOE – LOMCE, detalls d’una involució (I): les finalitats (escrit a 6 de desembre de 2012, dia d’aquella constitució que serveix de pretext per esborrar-nos del mapa, uns dies abans de la setmana de manifestacions contra la LOMCE. El segon d’una sèrie encara inacabada, que pretén desemmascarar tot el que comporta aquesta llei)

els més llegits de la setmana

Sembla que sí que he tret el tap, i el bloc es recupera. Curiosa interacció, el ritme de publicacions augmenta i el de lectors es torna a disparar. Avui gairebé 500, i més de 2.700 durant la setmana. Moltes gràcies!

treure el tap

Treure el tap A l’estiu no vaig fer els deures, i a la meva carpeta d’esborranys del bloc hi fan currua tot  d’articles a mig fer que radiografiarien miques del pols polític, cultural i social del país i de Badalona. Reflexions i cròniques d’esdeveniments i vivències que van més enllà es maceren pacientment i es van assecant i perdent la vigència. I es converteixen en un autèntic tap. Passa que cada vegada que pretenc escriure alguna cosa actual, els apunts retinguts s’amotinen i protesten, reclamen el seu lloc indignats en veure com un espavilat se salta la llista d’espera. I és que de vegades els pendents del passat immobilitzen, i obstrueixen el present d’una forma implacable.  (segueix)

Avui, però m’he llevat amb ganes de treure el tap. Amb ganes de dinamitzar altra vegada aquesta finestra i recuperar el diàleg amb mi mateixa i amb els qui la obriu. Un dia especial? Doncs sí, per què negar-ho? 

Avui  és el dia que vaig néixer, i fer anys sempre confereix un aire singular als dies. Però és que a més avui és el famós sis d’octubre dia de la proclamació de l’Estat Català de la República Federal Espanyola del 1934, (segurament mirar de cara tot el que s’acumula i es macera des de llavors ençà ens ajudaria a treure altres taps). 
I encara més! calebraré el meu aniversari fent pinya amb els micacos de Badalona que per primer cop en la seva història participen al concurs de Tarragona. També serà el primer cop vaig al concurs, però l’emoció me l’aporta especialment tornar a formar part d’una pinya que va abraçar tants moments importants dels meus dies passats, i fer-ho en un dia tant especial per a la colla. 
Un dia carregat d’energia, doncs, que em fa dir prou de taps al bloc, això ha de tornar a viure!
Per treure aquest tap del bloc he escollit la imatge d’uns taps de suro decorats amb artesania hongaresa, comprats a Budapest en un viatge de tren i motxilla que m’ha reconciliat amb antigues essències, taps que representen dos soldats, un tema aquest, el dels exèrcits i la seguretat, del que tinc moltes ganes de parlar-ne. 
finalment un comentari sobre la tipografia de lletra que encapçala i espurneja l’apunt, la tipografia de l’Anna, una tipografia que m’agrada molt i que tenia moltes ganes de fer visible des de miozzz mirades perquè representa també una força que es destapa. És una tipografia plena de significat que ja us devetllaré amb tots els detalls en un proper apunt, que no es farà esperar tant aquesta vegada!

deures d’estiu (I)

Aquest curs ha estat obligatori posar deures d’estiu a tot l’alumnat que no ha superat alguna àrea, i que haurà de “recuperar” al setembre. Jo avui reviso el bloc i m’adono que he supès, que em falta lliurar moltes “feines”, i que em caldrà a mi també fer molts deures per superar la matèria. Ho sé, sé que la vida dels blocs està lligada a l’actualitat, i que fer esperar apunts a la llista d’espera no té cap gràcia. Però també sé que o bé aprofito aquestes setmanes de ritme menys frenètic, o bé l’acumulació de deutes acabarà fent un tap dels que aturen la màquina. (segueix)  

Així que em proposo invertir el ritme. En realitat es pot dir que aquest curs – sobretot a partir del segon trimestre -el bloc ha estat mig de vacances, a mig gas mes rere l’altre. El propòsit és reactivar-lo ara a l’estiu, temps en què, en altres circumstàncies, tocaria fer vacances. Diu el poeta que tenir un propòsit ja és fer feina, però en aquest cas si el propòsit no es tecleja i s’estampa a la pantalla, serà un propòsit estèril. I per fer-me més creïble, començo amb un deure a punt de caducar: després d’engrescar als alumnes perquè la visitessin, després d’incorporar-la a les meves classes de socials – treball de l’entrevista a La Vanguàrdia, projecció de diversos docuementals, visita al web del Museu d’Arqueològia de Catalunya… – i després de convertir-la en un personatge familiar dins l’aula, aquest matí, per fi, quan em llevi, aniré a conèixer més d’aprop la Mòmia de Gel, l’Ötzi, aprofitant la visita comentada  dels dissabtes, abans no s’acabi. És un important deure pendent que per fi compliré, i de passada el faig visible al bloc, en aquest pròpòsit de començar a desvetllar-lo. La mòmia de gel ha aconseguit mostrar la cara més motivadora de l’arqueologia, i ha imprès en els meus joves estudiants inoblidables sensacions vinculades a l’aprenentatge. Una de les lliçons més importants que aporta l’Ötzi és l’actualització constant del coneixement, la certesa que tenim molts secrets encara per descobrir i la seguretat que aquests descobriments són a l’abast de tothom: només cal anar pel món amb la mirada ben oberta. Sí, trobo que anar a visitar l’Ötzi és una bona forma de començar a fer tangible el meu propòsit de fer deures d’estiu!

les més llegides de gener 2012