miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

Arxiu de la categoria: joan sallas

joan, parlant per la samarreta

(veure) Aquest article  està escrit en alemany. S’ha publicat en un diari de la regió de Turingia i té una tirada d’un milió d’exemplars. Parla d’en Joan Sallas en motiu de la seva nova exposició, parla de les seves investigacions, de la seva biblioteca, i de les conferències que farà aquest estiu a Heidecksburg Rudolstadt, i a la casa Museu de Kirms-Krackow, Weimar.  

Jo no sé alemany, així que he de recórrer al traductor per captar el sentit general de l’article, però no necessito cap traductor per entendre el missatge que transmet la fotografia que acompanya l’article. Per presentar-se al mil·lió de lectors del  diari, en la imatge que havia d’exposar-lo al costat de la seva obra, en Joan va escollir una samarreta que identifiqués el seu posicionament respecte la independència de Catalunya. Un gest de normalitat i de prosselitisme que no està absent d’un cert risc a Alemanya, aquest estat on l’ombra de la seva pròpia història manté viva una mirada distorsionada cap a qualsevol procés que es pugui associar al nacionalisme. 

Joan Sallas is a Catalan master of the art of napkin folding

Avui en anglès, des de la BBC!
No et perdis aquest vídeo!
Joan Sallas is a Catalan master of the art of napkin folding, a European tradition with its roots stretching back to the early 1500s.
http://www.bbc.co.uk/news/magazine-24450914 

 (llegir tota l’entrada de la BBC)

Joan Sallas is a Catalan master of the art of napkin folding, a European tradition with its roots stretching back to the early 1500s.

Designed to impress guests, the intricately folded linen displays graced the tables of courts across Europe but the practice disappeared at the end of the 18th century.

No written instructions exist so Salas works from illustrations, interpreting details and shadows in an attempt to recreate the originals.

His latest work, a 1.5 metre table fountain flanked by a lion and a griffin took over a year and five revisions before the final version, which then took a month and a half to fold.

Sallas is keen to ensure the knowledge survives beyond his own lifetime and has amassed a collection of almost 3,000 documents on napkin and paper folding.

BBC News met Sallas at Waddesdon Manor in Buckinghamshire, UK, which is hosting an exhibition of his work.

Video journalist: Neil Meads

Real Time is a series for the BBC News website in which ordinary people tell their own extraordinary stories.

recuperant la pista de l’imparable joan

Reconec poc reeixit el meu intent de seguir la pista d’en Joan Sallas des d’un bloc de maceració lenta que, a més, es troba gairebé en guaret. Avui intento fer una remuntada, i comprovareu que no li he perdut la pista encara! 
 
Em vaig encallar amb el premi a Basilea, apunt del 23 d’octubre... buffff!!!: he deixat sense documentar Corea, Anglaterra, Japó, i una pila més d’exposicions i esdeveniments. Quantes coses en poc més de mig any! (seguir llegint)  

Per començar a posar una mica d’ordre, tornem a l’octubre de 2012.

Aquesta és la traducció de l’article aparegut al diari “Stadtkurier Freiburg” d’Alemanya el 18 d’octubre del 2012

“L’ART DEL PLEGAT DELS TOVALLONS

El Museu Spielzeug Welten de Basilea dedica a l’art del plegat en una exposició especial

Del 20 d’octubre al 7 d’abril el Museu Spielzeug Welten de Basilea dedica una exposició especial al tema del plegat dels tovallons – un art d’occident.

Fa 9 metres de llarg i conté 33.000 plecs d’escama: la serp de Joan sallas, el mestre plegador de tovallons més famós del món, només és un dels objectes fascinants de l’exposició especial „Faltwelt“. Una fontana de taula, un vaixell, una aguila i un castell són alguns dels anomenats „Schaugerichten“ (peces ornamentals posades al centre de la taula).

La història de l’art del plegat arriba fins al mon antic. El costum de plegar artísticament estovalles i tovallons, s’inicià a Europa a l’inici del segle XVI.

Cases reials o presidents de paisos utilitzen encara avui llurs tovallons. Com els plegen és un secret. L’únic que sap com es pleguen és en Joan Sallas, que ha plegat tots els objectes per aquesta exposició. Li han calgut tres mesos per finalitzar aquestes mostres úniques.
 

L’exposició ofereix atraccions adicionals: en una taula hom pot verificar la pròpia destresa plegadora i en una biblioteca digital única amb els llibres més coneguts sobre l’art del plegat es pot aprofundir els coneixements sobre el tema. A més a més en un film es mostra els 500 anys d’història de l’art del tovalló plegat. En els tallers, sota la direcció de Joan Sallas, es mostra l’art del plegat dels tovallons com la cosa més fàcil del món. Qui prefereixi plegar un animal o una joguina de paper, també té la possibilitat de fer-ho. Els participants es poden emportar a casa el petit objecte artistic com a record”

I aquest el reportatge de 3 minutets de la televisió suissa, al minut 10:38 
http //www.telebasel.ch/de/tv-archiv/&id=366808680 

bellesa plegada, i premiada, a basilea

Aquesta vegada l’exposició de’n Joan Sallas li ha comportat un premi. 

Folded Beauty
The 2012 Textile Society Museum, Archive and Repository Bursary has been awarded to Holburne Museum in Bath for their forthcoming exhibition by Catalonian artist Joan Sallas, Folded Beauty: the forgotten art of folded linen…. ho podeu llegir aquí  
També podeu veure al minut 10:38 un reportatge de 3 minutets de la televisió suissa
http://www.telebasel.ch/de/tv-archiv/&id=366808680

I és que Europa segueix projectant de forma imparable el treball d’investigació del plegat de paper i de roba (tovallons) en el que el badaloní Joan Sallas (Catalonian artist ) ha fet importants aportacions, especialment en la recerca documental que prova l’existència d’aquest art en l’Europa d’ abans que arribés al continent el plegat de paper xinès, i en la reproducció de models i la recreació ambiental del plegat més antic. El plegat de tovallons i altres ornaments, a més, ha comportat la recuperació de tota una cultura al voltant de la taula parada que explica moltes coses de la història europea del segle XVII i XVIII.

Dissabte es va inaugurar una nova exposició , aquest cop al Museu Spielzeug Welten de Basilea, a Suissa. Es podrà visitar fins el 7 d’abril.

 

magnificenze a tavola

“A riprodurre la tecnica descritta da Mattia Giegher nel suo manuale del 1639 “Li tre trattati” ci ha pensato per l’occasione l’artista catalano Joan Sallas.” es pot llegir al Domenica , en l’article titulat “La teatralità del banchetto rinascimentale nelle stanze di Villa d’Este on s’anuncia que l’exposició estarà oberta fins els 4 de novembre, a Villa d’Este de Tivoli.  de Roma.  Abbiamo degli artisti internazionali di grande pregio: Rolf Stalberg che fa rinascere l’arte del trionfo di zucchero mentre la tecnica della piegatura del tovagliolo, che era morta nel 1820, oggi rinasce grazie all’artista Joan Sallas.” ressalta la publicació ANSA.
L’artista català (badaloní) Joan Sallas continua passejant el seu talent pel món, i aquest èxit internacional fa cada cop més oportuna aquella pregunta que tots tenim al cap: exposarà alguna vegada a Catalunya? 

En podeu vere més detalls – i el podeu veure – en aquest vídeo. I podeu anar seguint la pista de l’artista des d’aquest calaix del bloc.

i ara a suècia, plegat barroc escandinau

Fa setmanes que en Joan Sallas s’està a Estocolm preparant l’exposició que s’inaugura aquest dijous, 17 de febrer, i que s’estarà al Hallwilska Museet fins a l’agost. Aqust darrer any ha concentrat la recerca en la tradició del plegat escandinau, i ara en mostra una mica els resultats. Així doncs, l’exposició serà de tovallons barrocs escandinaus. Des d’aquest enllaç podeu seguir la pista d’en Joan Sallas

entre els plecs del paper plegat

Desconec amb profunditat quina és la significació que té i ha tingut el plegat de paper en la nostra cultura mediterrània, i concretament al nostre país. Però diria que el típic ocell de paper (la pajarita) i l’avió clàssic s’han associat sempre a la pèrdua de temps i a la banalitat. Per això m’ha seduït enormement viure la passió pedagògica que desprenen els apassionats d’aquest art, d’aquesta tècnica.
Amb en Joan Sallas com a referent en l’aspecte de recerca històrica i de catalitzador de les trobades internacionals, aquest cap de setmana he descobert tot un món entre els plecs de paper que, al plegar-se, es converteix en un univers de formes, coneixements i valors. (segueix)

Coneixia més o menys les aplicacions de la pairoflèxia en GEOMETRIA, i la seva funció lúdico recreativa més o menys lligada al desenvolupament de la “psicomotricitat fina”. Coneixia els espectaculars invents d’en Joan Sallas (els barrets són realment originals) i les seves investigacions i recerques amb la derivació cap al plegat de tovallons. M’era proper el minimalisme precís i preciós dels orientals (tant del Japó com de Xina) sobretot ara que tinc al meu voltant tants alumnes xinesos. També coneixia la part més funcional, amb les edicions Fet a Mà i la minuciositat de la Tess. Fins i tot havia tastat aquest singular valor intergeneracional que sembla portar implícit, en el si familiar, i l’aspecte comunitari  amb els típics tallers al carrer i festes d’esplais (memorable la sessió de papiroflèxia al carrer del Carme, en una de les edicions de la festa veïnal).

Però amb tot, mai havia sentit ni copsat plenament que plegar
paper és poesia, màgia, joc, funcionalitat, pedagogia, història,
geometria, art, teràpia, interculturalitat, investigació, enginy,
creativitat, innovació, habilitat, precisió, diversió, intercanvi,
cooperació, intergeneracionalitat, construcció, expressió, relaxació..
. cultura!

M’ha calgut viatjar a Freiburg i passar uns dies immersa en el 6.Internationale tagug zur DIDAKTIK DES PAPIERFALTENS 2011 (MÉS INFORMACIÓ AQUÍ) per descobrir-ho. Per descobrir-ho amb el cap, el cor, la vista i la pell.

Estic segura que al nostre país això no ens ho prenem de la mateixa forma. No he vist mai aquesta passió popular per intercanviar figures, per discutir plecs, per escollir els papers adients, per millorar processos, per inventar noves formes. Ni l’aplicació didàctica tan potent a les escoles o en altres àmbits educatius o de dinamització… potser existeix i no ho conec. Però segur que no és el mateix: només cal veure la importància que els principals museus de moltes ciutats (fins i tot el Metropolitan de New York) han donat a l’exposició de tovallons plegats d’en Joan. O la quantitat d’esdeveniments que es programen on la pairoflèxia és un element central. Aquí ens ho agafem d’una altra manera.

Jo, que mai he estat molt traçuda en això de la motricitat fina i mai m’ha volat cap avió de paper, me n’he sortit força bé. M’hi he posat, i he aconseguit aprendre alguna cosa. He tastat el valor de la cooperació – tothom està disposat a ensenyar-te – i la importància del rigor i la precisió. He descobert la projecció històrica, el lligam del desenvolupament de la papiroflèxia amb aspectes socials i polítics, culturals, fins i tot bèl·lics; el seu ús funcional com a joguina i entreteniment econòmic i accessible i, sobretot, de fabricació pròpia per part de la mateixa canalla; la seva aplicació en el món de l’expressió teatral i en la pedagogia social i/o terapèutica; la seva utilitat pedagògica per a coneixements més acadèmics, especialment matemàtics, geomètrics, plàstics, artístics, però també d’expressió lingüística; el seu poder comunitari i de relacions interpersonals – malgrat aparentment podria semblar una activitat molt individual, solitària – i la seva capacitat de motivar, engrescar… L’Eugènia Barbu, que hi intervingués com a responsable del Centre d’Origami de Romania, va parlar diverses vegades, en la seva fantàstica intervenció, de la màgia. Hi estic d’acord.

Sé que en aquests països centre europeus – i en d’altres – sovint es contracten sessions de papiroflèxia per a executius, com a teràpia anti estres. No m’estranya. Jo, que vaig arribar a Freiburg carregada d’angoixes i tensions, vaig comprovar com plec a plec es diluien. Ja estic rumiant de quina manera la puc fer entrar amb sentit a la meva vida, de quina manera li puc trobar bones aplicacions…

origami didaktik

No es tracta d’anar a aprendre a fer papiroflèxia,  es tracta d’aprendre a ensenyar-ne. Organitzat des de l’any 2006 pel mestre Joan Sallas, la trobada mundial d’ensenyants de papiroflèxia ORIGAMIDIDAKTIK reunirà el proper cap de setmana a Freiburg més de 100 experts dels cinc continents, i tindrà com a països convidats Romania i Hongria. (segueix)

És l’única cita mundial d’aquest estil. La formació de formadors d’origami no és gaire – gens – freqüent, els experts més aviat són autodidactes. Aquí rau el seu valor principal. L’aportació que en Joan Sallas està fent a aquest món de plegats infinits no és doncs, només, de creació pròpia sobre roba i paper. Ho és sobretot per la innovació, per la investigació i recerca (tasca que li ha aportat premis importants), i també per aquesta funció catalitzadora del món plegaire, creant oportunitats com aquesta.

En algunes edicions hi ha convidats especials, aquest són paisos, Romania i Hongria. Aquí podeu consultar tota la informació referent a la convocatòria d’aqiest 2011 (11, 12 i 13 de novembre) i aquí podeu consultar les edicions dels anys anteriors, amb fotografies espectaculars:

la del 2010 amb Alemanya, Suïssa i Àustria com a països convidats
la del 2009 amb Polònia com a país convidat
la del 2008
la del 2007 amb Francisco Javier Coboblanco i Claudine Pisasale com a convidats especials
la del 2006, la primera.

Fan venir moltes ganes d’anar-hi!!!

(sí, ja he comprovat que malgrat la intenció, els anllaços dirigeixen sempre a la portada principal, podeu accedir-hi des d’allà, només cal clicar l’any)

tovallons genials

Parlant d’art efímer, els plegat de tovallons no dura gaire estona un cop començat l’àpat, excepte que es tracti de tovallons plegats com a obres d’art, com és el cas de les espectaculars i exitoses exposicions d’en Joan Sallas. Però aquest de la fotografia és un ós acabat d’inventar i de plegar, dedicat al restaurant de l’Ós, on en Joan hi feia un mos.
Hi ha genis i artistes – de renom o anònims -, que deixen esboços damunt les estovalles, i escriptors o famosos que prenen notes o signen contractes damunt tovallons. Amb en Joan la cració damunt els tovallons pren forma, plec a plec. Que la figura esdevingui perdurable o efímera dependrà de l’ús que es faci del tovalló, i potser de com sigui de sucós l’àpat…
 Jo, per si de cas, prenc la imatge capturada per contemplar-la sense tocar-la, i sense haver de treure-li la pols. No sé ben bé si el Restaurant  és a Freiburg o a Viena – aquests dies en Joan no para d’anar d’una ciutat a l’altra – però en tot cas és prou lluny, i potser no arribaria a temps abans no el desfacin. Qui es pensi que en l’ancestral art de la papiroflèxia ja està tot inventat s’equivoca. És que no coneix en Joan!

gefaltete schönheit, bellesa doblegada

…o bellesa feta de doblecs, les traduccions literàries tenen aquell punt incert que només pot matisar qui coneix bé els dos idiomes. Un títol poètic per a una exposició que obté efectes espectaculars a còpia de fer plecs a la roba amb precisió científica.
Demà, dimarts 7 de setembre en Joan Sallas (Badalona), inaugura l’exposició en què treballa d’ençà que va acabar la de New York.
Del Metropolitan al Hofmobiliendepot – möbel Museum Wuen, Viena. Ens ho perdrem, però voldríem ser-hi. Seguir les inauguracions i exposicions d’en Joan materialitzant l’expressió fer costat (és a dir, ser allà de debò) és molt més que una excusa per viatjar. Llàstima que no sempre sigui fàcil lligar calendaris. Aquest cop a la inauguració no, però l’exposició serà oberta prou temps (fins al 23 de gener de 2011) com per poder-hi fer una escapada.
Podeu trobar més informació i reculls videogràfics remenant els apunts que trobareu per aquí.

des de viena,wir sind eine Nation! wir wollen selbst entscheiden!

En Joan Sallas, des de Viena (com que l’estelada enviada no va arribar a temps, aquesta que es penjà a les 18h és feta pel propi Joan, de paper, amb estel de papiroflèxia…) :
Els catalans que vivim a Viena no ens volem quedar creuats de braços i convoquem a una concentració de rebuig el mateix dia (10 de juliol) i a la mateixa hora (18h) que la de Barcelona, davant del Casal Català de Viena – Katalanischer Verein in Wien (Kirchengasse 31, Viena). Amb senyeres, estelades i fulls informatius manifestarem al cor d’Àustria el nostre descontentament i la nostra ferma voluntat de ser. A Londres i a Berlin es faran concentracions semblants i animem els catalans d’altres ciutats d’Àustria i del món a organitzar mostres
similars de rebuig.

Som una nació. Nosaltres decidim.  (segueix)

El proper dissabte, 10 de juliol, milers de catalans es manifestaran a
Barcelona sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” en contra de la
recent sentència del Tribunal Constitucional espanyol que retalla
l’Estatut de Catalunya. La manifestació la convoca Òmnium Cultural i ha
rebut el suport de centenars d’entitats i personalitats del país.

La sentència anul·la alguns articles claus de l’Estatut de Catalunya, en
àmbits com la llengua, la justícia, el finançament i la immigració. També
resta tota validesa jurídica a la definició de Catalunya com a nació.
Recordem que l’Estatut de Catalunya de 2006 va ser aprovat pel Parlament
de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat pel poble de Catalunya.
Quatre anys després, un Tribunal qüestionat des de molts àmbits, amb
magistrats que tenen el mandat caducat, magistrats recusats i amb baixes no
cobertes, ha dictat una sentència que limita seriosament les aspiracions
d’autogovern de Catalunya.

Els catalans que vivim a Viena no ens volem quedar creuats de braços i
convoquem a una concentració de rebuig el mateix dia (10 de juliol) i a la
mateixa hora (18h) que la de Barcelona, davant del Casal Català de Viena – Katalanischer Verein in Wien (Kirchengasse 31, Viena). Amb senyeres, estelades i fulls informatius manifestarem al cor d’Àustria el nostre descontentament i la nostra ferma voluntat de ser. A Londres i a Berlin es faran concentracions semblants i animem els catalans d’altres ciutats d’Àustria i del món a organitzar mostres
similars de rebuig.

Som una nació. Nosaltres decidim.

Visca Catalunya.

DEUTSCH

Kommenden Samstag, dem 10 Juli, werden Tausende von Katalanen in Barcelona unter der Parole „Wir sind eine Nation! Wir wollen selbst entscheiden!“ gegen das kürzlich gefällte Urteil des spanischen Verfassungsgericht, welches das Verfassungsstatut von Katalonien beschneidet, demonstrieren. Òmnium Cultural, ein Verband, der sich für die Wahrung der katalanischen Sprache und Kultur einsetzt, ruft zu der Demonstration auf, die auch durch Hunderte von Vereinen und Persönlichkeiten aus dem ganzen Land unterstützt wird.

Durch das Urteil werden einige der wichtigsten Artikel des
Verfassungsstatuts von Katalonien außer Kraft gesetzt, unter anderem in
Bereichen wie Sprache, Justiz, Finanzen und Zuwanderung. Ebenfalls wird
der Definition Kataloniens als Nation jegliche rechtliche Gültigkeit
abgesprochen. Dabei sei daran erinnert, dass das Verfassungsstatut von
Katalonien 2006 sowohl vom katalanischen Parlament als auch von den beiden Kammern des spanischen Parlaments verabschiedet worden war und dass das katalanische Volk es per Volksabstimmung angenommen hatte. Vier Jahre später nun hat ein vielerseits infrage gestelltes Gericht mit Richtern,
deren Mandat abgelaufen ist, Richtern, die wegen Befangenheit abgelehnt
werden, und nicht neu besetzen Vakanzen ein Urteil gesprochen, welches die
Bestrebungen Kataloniens nach Selbstverwaltung ernstlich einschränkt.

Wir, die in Wien ansässigen Katalanen, wollen angesichts dessen nicht
untätig bleiben und rufen zu einer Protestkundgebung am gleichen Tag (10.
Juli) und zur gleichen Zeit (18 Uhr) vor dem Casal Català de Viena – Katalanischer Verein in Wien (Krichengasse 31, Wien) auf. Mit katalanischen Fahnen und Flugblättern werden wir im Herzen Österreichs auf die Situation aufmerksam machen. Auch in London und Berlin werden ähnliche Kundgebungen stattfinden und wir möchten die Katalanen in anderen Städten Österreichs und der Welt dazu ermuntern, ähnliche Protestveranstaltungen
zu organisieren.

Wir sind eine Nation! Wir wollen selbst entscheiden!

Es lebe Katalonien!

seguint la pista d’en joan sallas: viena

El núvol de cendra islandès va retardar el seu retorn a Europa, però el calendari d’exposicions d’en Joan Sallas no s’ha aturat i, de fet, ja està a punt de viatjar a Viena, per enllestir la propera. Són exposicions que deixen rastre:

a Nova York (USA)al Metropolitan Museum of Arts

a Kassel (Alemanya), al Castell de Wilhelmshöhe (Museum Schloss Wilhelmshöhe)

a Munic (Alemanya),a la Galeria de la Cambra del Comerç Artesanal (Handwerkkammer für München und Oberbayern)

a Mannheim (Alemanya),a la Galeria d’art de Mannheim (Kunsthalle Mannheim)

I ben aviat , a Viena (Àustria), al Museu del Mobiliari Imperial (Hofmobiliendepot), l’exposició s’inaugurarà el 7 de setembre.

Les exposicions deixen rastre i ens apropen a un Joan Sallas que viu el seu èxit i ressò com una cosa afegida i allunyada de l’autèntic motor del seu afany pel plegat.

en joan sallas debuta avui a new york

Innovar en un art tan antic i aparentment trillat com ho és la papiroflèxia sembla difícil. En Joan Sallas ho ha fet, aportant, a més, coneixements tècnics i històrics inèdits  fruit d’una rigorosa investigació. Fa poc la Fundació Cultural Pro Europa li ha atorgat un premi en reconeixement a la seva trajectòria, i avui la seva sorprenent exposició obre les portes al Metropolitan de Nova York. (segueix)

Vaig poder assistir a la inauguració, a Dresden el 28 de juny de 2007, de la seva serviettenfaltkunst, impressionant recorregut històric pels plecs i plegat de teixits en vestits, roba de la llar i en l’ornamentació de les taules, especialment des de l’època del Renaixement, amb una exquisida mostra del plegat de tovallons.
En el discurs inaugural, pronunciat en un alemany impecable, en Joan va partir d’un mocador de fer farcells portat des de Catalunya per explicar l’origen del plegat en la història de la humanitat, un art lligat directament a la funcionalitat. Una de les importants aportacions feta per aquest badaloní emigrat a Freiburg, Alemanya, en l’evolució històrica de la papiroflèxia, és el descobriment de les seves arrels europees pròpies, i no importades del Japó com s’havia cregut sempre.
Com en totes les exposicions i actuacions que fa en Joan, hi ha espais per a la pràctica i l’aprenentatge i, sobretot, un tracte que encomana l’entusiasme per aquesta disciplina tan poc present, habitualment, en els circuits de l’art. Un tracte i una genialitat reconeguts internacionalment en el món de l’Origami, com es pot comprovar en aquest web de Javier Miranda, on s’hi publica la carta escrita per en Joan Sallas després de la Convenció de Colòmbia i el seu pas per aquesta  a novembre de 2007.

D’en Joan i del seu art polifacètic en podria parlar molta estona, i seguir-li la trajectòria internacional és de vertigen, així que aprofitant la data del seu salt a l’Amèrica del Nord, enceto una secció especialment dedicada a ell dins del meu bloc.