10 cites
(TV3, 23.50 h) és una sèrie de tretze capítols, d'un quart d'hora cadascun, que
ensenya històries de convivència entre parelles lingüístiques, una pràctica
habitual del programa de Voluntariat per la Llengua que cada vegada té més participació i que
consisteix a posar en contacte voluntaris que volen llançar-se a parlar català
i voluntaris que parlen català habitualment i volen ajudar els primers. Les
parelles es comprometen a tenir 10 cites com a mínim. D'aquí surt el títol del
programa.
Mostrar les experiències de parelles lingüístiques és la temàtica del
nou espai 10 cites, una producció de Televisió de Catalunya amb la
col·laboració de Media 3.14, pertanyent a Mediapro i que té el suport de la
secretaria política Lingüística de la Generalitat.
El programa, que té una durada de petit format, un quart d'hora,
s'estrena aquesta nit després dels reportatges de l'Entre línies. Els
temes que articulen cada programa tracten d'accions quotidianes com poden ser
comprar i vendre, anar al metge, el vestuari, el menjar, l'esport, l'oci, anar
al banc, les tradicions, oficis diversos, la casa, l'escola.
10 cites s'estructura en diversos apartats que complementen la
història central de la parella protagonista.
LA SALUTACIÓ.Els protagonistes es
presenten i protagonitzen una primera mostra de diàleg cultural: la salutació.
Com us saludaríeu al lloc d'origen de l'aprenent? Com ens saludem a la
catalana? MAPAMUNDI. Què en sabem, del lloc d'origen dels aprenents? A cada
programa es farà un sondeig, es traurà un mapamundi mut al carrer i es
comprovarà quin és el nivell de geografia dels vianants. EL SOMNI. A cada programa, l'aprenent explicarà al voluntari alguna
història, llegenda, somni que tingui a veure amb el seu lloc d'origen per
il·lustrar la cultura de la qual prové. Aquesta secció s'il·lustra amb un
grafisme adequat.
LA RETROBADA.10 cites retroba parelles
que ja van seguir el programa de voluntariat i es comprovarà quin ha estat el
resultat de les deu hores de conversa. Algunes parelles acaben establint una
amistat que va més enllà del voluntariat, d'altres es deixen de veure, però amb
ganes de retrobar-se.
LA TEVA, LA MEVA.Finalment, tant el voluntari com l'aprenent diuen quina
paraula, frase feta, expressió de la llengua de l'altre els agrada.
L'objectiu de 10 cites és fomentar l'ús social de la llengua
catalana, donar a conèixer el voluntarisme lingüístic com a bona pràctica
social i cultural, introduir la idea de conviure amb normalitat entre individus
de procedències diverses i sobretot entretenir amb un to fresc i informal, però
sempre respectuós amb la llengua.
Amb 10 cites, TV3 s'aproxima a la llengua des de la vessant de
l'entreteniment i el testimoni, les parelles lingüístiques, a l'estil de Caçadors
de paraules.
Per a més informació sobre el Voluntariat per la Llengua es pot consultar
la web www.vxl.cat.
Foto: Un moment de la gravació
d'aquesta sèrie amb una de les parelles protagonistes. Foto: TV3
Google acaba de
celebrar els primers deu anys de colonització del nou espai en xarxa o
ciberespai. Difícilment trobaríem una iniciativa civil en la història de la
civilització humana amb repercussions tan profundes en un període tan breu. Del
zero als 1.000 milions d'usuaris només en deu anys! L'encert de la invenció
dels dos estudiants de Stanford, Sergey Brin i Larry Page, que idearen el cor
del cercador –el sistema Page Rank–, és dels que fan història. El gran repte de
Google és que no sols colonitza el ciberespai. Està colonitzant tot el món de
la vida.
Google ja
desborda totes les descripcions. La companyia s'ha situat en el primer front de
les empreses «punt.com», i amenaça d'anar incorporant productes i empreses.
Google ha celebrat l'aniversari desafiant Microsoft amb el llançament del
navegador Chrome, que pretén desbancar l'Explorer (que té un 70% del mercat
mundial). El creixement de Google es deu, sens dubte, al motor de cerca tan
potent que té i als anuncis associats a la cerca. L'ampliació de serveis com
ara Gmail, Blogger, Google Maps i sobretot You Tube, juntament amb l'anunci
d'incorporar la cerca per mitjà de veu i de construir una biblioteca i una
hemeroteca universals al ciberespai, fan d'aquesta plataforma d'internet la
biblioteca infinita imaginada per Borges. Pero, a més, una biblioteca que serà
alhora visual i audiovisual (de fet, ja controla més de 250 milions de pàgines
d'imatges).
L'impacte de
Google sobre tots els àmbits de l'activitat humana és difícil d'avaluar. Segur
que les llums de l'invent prevalen ara sobre les ombres. Només el pas dels anys
posarà les coses d'internet i de Google al seu lloc. De moment, no em sé estar
d'aventurar que Google prefigura més que cap altra l'ambició més universal de
colonització del ciberespai i, de retop, de colonització de les potencialitats
humanes en el món del XXI. Google es proposa de controlar el procés central de
la civilització global: pretén inventariar tota la saviesa present a la xarxa,
dotar-la d'una ordenació segons un rang de rellevància en funció de la cerca i
distribuir-la al màxim d'usuaris potencials com a font de negoci.
Google basa la
força i el negoci en diverses modalitats de colonització del saber, que afecten
tant l'estatut del mateix coneixement com l'evolució de les mentalitats,
l'aprenentatge o les actituds dels usuaris respecte a l'accés il·limitat a
fonts, textos i imatges. Google es presenta com l'ordenador de la Babel actual, bastida sobre
l'acumulació exponencial d'informació. Però, a part de ser part interessada,
una simple recerca sobre algun tema mínimament complex fa veure que el cercador
presenta limitacions sovint insuperables... D'altra banda, s'alcen veus
d'educadors, de metges i d'intel·lectuals que alerten dels perills que comporta
l'ús continuat de Google, i en general d'internet, en la capacitat d'atenció,
de discriminació, de concentració o d'aprofundiment dels usuaris, petits o
grans. El llibre de moda als Estats Units es titula significativament: Distracted:
the erosion of attention and the coming dark age (Maggie Jackson, 2008).
També és cert que
la irrupció de Google requereix i pressuposa la universalització de la societat
oberta i de les llibertats. La seva entrada recent a la Xina, per exemple i a pesar
de les restriccions, segur que comportarà canvis substancials de relació del
gegant asiàtic amb el món. Però l'origen nord-americà de la companyia i la
preeminència dels interessos i de les pàgines web del nord ric i anglòfon
apareixen sovint com la nova cara de la colonització imperial. En aquest
sentit, Google fa un gran servei als angloparlants, oferint-los traduccions
automàtiques de gran varietat de pàgines i llengües.
El català, idioma
operatiu Parlant de llengües, no puc acabar aquests comentaris sense fer esment
d'una bona oportunitat que Google brinda a les llengües minoritàries si, com en
el cas del català, saben aprofitar-la. Com tots podem comprovar, el català és
una de les quatre llengües amb què podem operar a Google Espanya, juntament amb
el basc, el castellà i el gallec. Gràcies a la iniciativa de Softcatalà, Google
va acceptar el català com un dels idiomes operatius (una trentena, a part del
centenar llarg de llengües amb pàgina inicial). Avui, podem observar que Google
ofereix el directori de pàgines web en català més gran de la xarxa (entorn de
100.000), que continua parlant de Països Catalans i que no planteja cap dubte
sobre la unitat de la llengua catalana. Per tant, per molts anys, senyors de
Google!
marcus2 |
dilluns, 22 de setembre de 2008 | 12:15h
Entrevista
publicada a Comunicació21 l’1 d’agost de 2008. En ressalto les següents
preguntes-respostes:
L’any que ve
compleixen 30 anys, tenen prevista alguna novetat destacable?
Per resumir-ho molt, les tres
grans novetats de cara a la temporada vinent seran: la remodelació i
potenciació de la revista Presència amb nou format, nou disseny, a tot
color, més continguts i planes; la sortida d’un gratuït mensual de gran difusió
anomenat Presència 30 Dies i la sortida de l’edició d’El Punt a
Ponent. D’altra banda, coincidint amb el nostre 30è aniversari, el 24 de febrer
de l’any vinent anunciarem d’altres millores que afectaran tant El Punt
en paper com la versió digital.
(...)
Quina estratègia ha
de seguir El Punt per continuar creixent, mantenir-se com a híbrid entre diari
nacional i diari comarcal, o tendir més cap a un dels dos models?
Primer, arribar on encara no
arribem i, per tant, sortir a Lleida com a primer pas. I al mateix temps,
aprofundir en la idea de diari nacional per edicions. Què vol dir, això? Doncs,
arribar a tot el Principat probablement amb deu edicions diferenciades en paper
i, paral•lelament, posar en marxa el projecte digital que estem preparant per
aprofundir encara més en la informació local.
(...)
Els estudis diuen
que la publicitat dels diaris s'esvaeix i que només augmenta en els canals
temàtics i les pàgines web. Com s'ho fa un diari que el seu altaveu digital és
Vilaweb?
Si bé és cert que la publicitat
als canals temàtics i pàgines webs està creixent molt en termes percentuals, si
ho mirem en termes absoluts, els ingressos publicitaris dels suports digitals
encara són la xocolata del lloro. És evident que cal estar amatent a aquesta
tendència, però avui per avui només els grans monstres de la xarxa hi fan
negoci, els mitjans se’n mig en surten i els petits, feina rai... A El Punt
estem treballant molt intensament en el projecte digital, perquè és el futur,
però pensem que encara tenim camí a fer en el paper. Amb Vilaweb varem fer un
acord d’aliança estratègica a partir del qual són la referència digital d’El
Punt.
(...)
Davant la crisi
existeix alguna possibilitat que amb els mitjans associats els vincles
empresarials es facin més forts per poder superar-la.
Aquesta crisi se superarà, com
s’han superat totes, però és possible que en el nostre ram provoqui canvis
estructurals. Des d’El Punt s’estan treballant diverses línies de
treball conjunt amb altres mitjans.
marcus2 |
diumenge, 21 de setembre de 2008 | 11:55h
Per motius que se m’escapen, el web d’El Punt no ha
actualitzat els continguts d’avui, per tant no podré posar els enllaços. Però
si que faré un llistat de les recomanacions del diari d’avui. En tot cas, més
tard ho podeu buscar al web o, que no estaria malament, podeu comprar el diari,
que avui val força la pena!
Societat: Trobem una
entrevista a l’activista del mig milió d’euros, Enric Duran.
Punt de vista: Articles d’opinió
com el de Miquel Pairolí “Els millors pactistes”. El defensor del lector es
pregunta s “el col·laborador, s’ha d’identificar sempre?” i, a més, explica perque ja no es publiquen cartes al
director a El 9 Esportiu de Catalunya. Raó: La crisis!!!!
Política: Entrevista a pàgina
sencera a Alfons López Tena. Un
article de Jaume Oliveras sobre els “Republicans
al país de l’avallana” (eleccions regionals d’ERC). Informació des del País
Valencià amb “Quatre candidats aspiren a liderar un socialisme valencià dividit
i desorientat”.
Europa-Món: Els excel·lents anàlisis
internacionals de cada diumenge de Ramon
Rovira, avui amb “Els límits d’Europa” (Rússia vol impedir que l’OTAN acabi
encerclant-la). Anàlisi europea amb “La
UE, en una cruïlla”.
Economia: “Torna la
carmanyola” (la crisi fa que no puguem anar tant als restaurants, ni de menús).
Punt divers: El tema del dia
(portada) amb l’atropellament mortal al Carmel.
Cultura: Entrevistes a
Woody Allen, Javier Bardem i la Pe. I la crònica
musical “Un passat de Pegassus, un present de Mishima”.
La Contra: Crònica de Manuel Cuyàs amb “Tramvies
que van i tornen”.
A més, el suplement El 9 Esportiu i el
suplement Presència.
Al Presència, el tema del dia és
força interessant: “Quan Espanya ens
estima: Els intel·lectuals espanyols han defensat el català durant les
dictadures, però en democràcia semblen desapareguts”. Més articles d’opinió;
entrevista a Montserrat Guibernau -politòloga
especialista en nacionalismes-; un especial sobre la Pública i la Concertada; un
suplement encartat i elaborat pel departament d’Innovació, Universitats i
Empresa de la Generalitat
anomenat Ictineus; secció de
llibres, secció d’art; secció de música; secció On anem? (agenda de la setmana);
i, secció d’internet, elaborada per Vilaweb, com cada setmana.
El
comentari del Guillem, a l’apunt “De suplements”, per la seva qualitat i el seu
interès, es mereix que aparegui en portada en aquest bloc. El reprodueixo:
Potenciar
l'edició del diumenge del diari El Punt
Guillem | dimarts, 16 de setembre de 2008 | 22:18h
Us
tornaré a fer cinc cèntims sobre l'opinió que us vaig escriure en l'anterior
post amb la voluntat d'ampliar-la.
Tal
com us vaig dir, sóc partidari de fer una edició de diumenge per a tota
Catalunya i deixar les edicions comarcals per a la resta de dies de la setmana.
Considero
que el diari El Punt té prou prestigi en la premsa comarcal per a no perdre cap
lector el diumenge pel fet que aquest dia es faci una edició única. D’altre
banda, crec que pot guanyar lectors el diumenge si aquests veuen en El Punt un
diari més proper a la premsa generalista i d'àmbit nacional.
Us
puc dir que no es el primer cop que he recomanat El Punt a alguna persona i la
resposta ha estat, que era un diari local. Doncs bé, considero que cal guanyar
aquests lectors, almenys el diumenge.
Insisteixo
que aquesta edició de diumenge, cal que sigui potent, disposada a competir amb
qualsevol diari que surti aquell dia. El màxim d'interpretatiu sobre les
notícies del dia i també sobre qualsevol noticia important que ha passat durant
la setmana i que cal aprofundir-la. No m'imagino un dia millor que el diumenge
per a saber a fons que ha passat amb el banc d'inversions Lehman Brothers.
Sobre
la maqueta del diari poca cosa us puc dir que no sàpiguen els propis
dissenyadors que té El Punt, ara, desitjaria que la nova maqueta fos clara en
la lectura i amb presencia del color. Per altra banda crec que les seccions que
no pertanyin al cos central del diari s’han de poder desencartar. Altre cosa es
que aquests plecs ja estiguin desencartats i es presenti el diari en diversos
quaderns. D'aquesta manera és molt més fàcil compartir el diari.
La
següent proposta va lligada al setmanari El Punt del País València.
Considero
que aquests setmanari s'hauria de transformar en un diari de diumenge a l'estil
dels que fa anys corren per Europa. Hauria de passar la seva sortida del dijous
al diumenge i incloure'l dins de l'edició única del Punt del diumenge,
guardant, lògicament, la seva especificitat.
El
Punt a València deixaria de ser un setmanari i es transformaria en un diari de
diumenge a l'estil de Le Journal du Dimanche o altres de tipus similar. Podeu
veure aquí un exemple; http://www.lejdd.fr/
i en següent adreça veure com funciona aquesta premsa a Suïssa.
D’aquesta
manera es podrien sumar els lectors que es poden afegir el diumenge més els de
la edició del País València, això faria que la mitjana de difusió del Punt
augmentes dins de l'OJD. Suposo que també es tracta d'això, oi?
La
meva darrera proposta es crear un altre tipus de subscripció al diari El Punt.
Crec que si es potenciés l'edició del diumenge caldria crear una subscripció
tant sols per aquests dia. Un total de 52 diaris dominicals a l'any
aproximadament i amb un cost anual que no superaria els 70 euros. Crec que si
el producte valgués la pena no seria difícil de que pogués augmentar la
subscripció de El Punt del Diumenge.
Per a estar en constant contacte amb els lectors i simpatitzants del diari El Punt, tot compartint informacions, opinions, recomanacions, notícies, àudios, vídeos, crítiques, ...
