Com es tracten els mèdia a si mateixos? Els mitjans de comunicció estan en crisi, sembla que tothom ho comença a acceptar, o si més no, a veure i a viure en pròpia pell que alguna cosa important està passant. Constantment se'ns informa que la publicitat fa estralls, baixa en picat en els mèdia tradicionals. Els usuaris canvien d'hàbits. La publicitat a internet puja, però a poc a poc, i en els mèdia tradicionals baixa molt ràpid. Tot plegat provoca EROs que deixen periodistes al carrer i retallades que provoquen menys informació i de menor qualitat. Els models de negoci trontollen i ni els gurús de la informació saben què passarà demà passat.
Aquests mateixos mitjans tradicionals tracten amb ganes la informació de societat, política o economia, però s'equivoquen -a parer meu- al tractar-se a si mateixos. Si ens aturem a estudiar un simple recull de premsa especialitzat en el tema (els mèdia) podem comprovar que es repeteix el mateix esquema, la mateixa temàtica diàriament. Per una banda, aquests reculls de premsa acostumen a tenir com a única font d'informació els propis mèdia tradicionals. Aquests mèdia tradicionals, massa sovint parlen només de si mateixos i sense perspectiva de futur ni de present. L'excepció acostuma a venir de mitjans especialitzats en temes econòmics (penso amb La Gaceta de los Negocios, Cinco Días, Expansión,...).
El temes que els mèdia dediquen als mitjans de comunicació, sovint es repeteixen, i parteixen d'una mentalitat clàssica. Es parla de moviments en els grups comunicatius, de canvis relacionats amb els RRHH, dels efectes pràctics de la crisi, de TV i ràdio com sempre les hem entès, de moviments en les graelles de programació, d'algun cas -diguem-ne, amb perdó- exòtic de censura o crims contra periodistes, de guerres d'audiències -mal enfocades-, etc... i, quan un tema és notícia -com passa massa sovint-, tothom en parla i d'una forma més o menys idèntica (tirem massa d'Agències de Notícies!).
Si el què vols és trobar temes innovadors en aquesta temàtica, t'has de dirigir o bé a dirairs internacionals com The Guardian o The New York Times o, directament, a blocs especialitzats. Si esperes temes innovadors i amb criteri als mèdia tradicionals, vas ben pardut. S'aprofundeix poc, i quan es fa, acostuma a tenir forma d'opinió, entrevista o reportatge. Però, això passa massa poc sovint.
Cal profundir en els models de negoci i acceptar que no se sap massa bé cap a on tendeixen a anar els mèdia en general.
Quan es fa notícia d'algun estudi o informe, s'acostuma a quedar la notícia amb els quatre titulars, i tots iguals, no es llegeix la lletra petita, no s'aprofundeix, i crec que decantar-se per aquests petits detalls pot aportar algunes respostes.
La falta de modèstia i transparència en el tractament dels temes sobre els mèdia resta credibilitat als mitjans, una credibilitat que cada vegada serà més necessària si es vol fer créixer les marques que actualment ens ofereixen la inforrmació.
En definitiva, els mèdia es tracten malament alhora d'informar-se de si mateixos. Cal ampliar el ventall de les temàtiques, cal apostar per temes innovadors, cal arriscar-se a tractar nous temes i cal tractar-los de forma sincera i contextualitzada. És molt necessari que així sigui, per tal que la crisi no els passi una factura irreversible.
Parlar d'audiències dient que "jo la tinc més grossa" i tergiversant la font d'informació no aporta res, cal apostar per noves formes d'estudiar les audiències, com les audiències qualitatives, com el target dels usuaris, per tal d'aprofundir en les noves formes de negoci que aporta la publicitat en l'actualitat. Cal tenir present que els usuaris d'avui en dia són multitasca, que toquen vàries tecles alhora. Cal estudiar l'usuari actiu i oblidar l'usuari passiu que ja no és. Cal no oblidar la comunicació mòbil, encara que encara sigui minoritària. Cal avançar-se al què ens ve a sobre. Les xarxes socials no són una simple moda, cal anar on està l'usuari, no esperar que aquest torni a nosaltres a canvi de res. La multicanalitat és una realitat i els mèdia estan mutant, per tant no podem seguir anomenant-los com sempre i quedar-nos tan amples. La programació a la carta i la fragmentaciió de les audiències, sumat a les ganes de participació dels usuaris 2.0 no es pot obviar, perque és un fet empíricament demostrat. La multiplicitat de canals fa que ens haguem de replantejar les coses. Ja no ens podem quedar amb que tot és o un diari, o una ràdio, o una TV, o una revista... Cal adaptar-se als nous temps, acceptar-ho i actuar en conseqüència.
Podem amagar el cap sota l'ala, però mentre no moguem fitxa, mentre no arrisquem, un altre ho farà per nosaltres, i el temps córrer...
Els que no podrem assistir a la manifestació de Brussel·les de 10Mil, de ben segur que ens connectarem a la xarxa per a fer-ne el millor seguiment possible.
Però, estaria bé concretar un punt de rebuda de tota la informació que es vagi penjant a la xarxa per no haver d'anar donant voltes. És per això que he fet un petit llistat de llocs web amb la funció de sindicació (RSS) activada, per a poder-ho seguir des dels nostres lectors. Amb les vostres aportacions podem fer que aquestes cerques d'informació siguin més exhaustives.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "@10mil" es podran seguir des d'aquí.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "deumil" es podran seguir des d'aquí.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "brussel·les" es podran seguir des d'aquí.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "manifestació" es podran seguir d'aquí.
Twitter: El Twitter oficial de la campanya es pot serguir des d'aquí.
Em sembla molt interessant el comentari que m'ha deixat el Guillem en l'apunt anterior, per això el reprodueixo aquí:
"Òscar
del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic
col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir
el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è
aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu
d'Història de Catalunya.
Ens va explicar que l'any passat a
Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més
populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va
entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google
per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat
al navegador.
Per tant, la conclusió és simple: si volem
comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts
és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català.
Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a
llengua predeterminada del navegador!
Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
- si feu servir l'Internet Explorer:
eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.
- si feu servir el Firefox versió 3.0.X: edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català
-si teniu la versió 2.X del Firefox: eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca] també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.
-Si teniu el nou Chrome de Google:
"Personalitza
i controla" > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de
tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix
(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d'un idioma configurat)"
PS: La Sílvia Martínez també en va parlar fa uns dies. És important que aquest missatge arribi a molta gent. Feu-ne difusió!
L'arribada de la connexió amb banda ampla (permet trucar i utilitzar Internet al mateix temps), els preus més o menys assequibles, les xarxes socials i la connexió d'Internet a través del mòbil han provocat un increment important de la comunicació non stop i de la comunicació mòbil. Cada vegada és més assequible estar connectat a tota hora per múltiples dispositius i a través de diferents formes. La telefonia mòbil ja no és el què era, ja no basa el seu negoci només en les trucades. Ara el què flueixen són les dades. Amb una mica de sort veurem desaparèixer la utilització dels missatges sms, que tan cars ens surten. Un possible substitut dels sms, que ens pot fer la mateixa funció de forma gratuïta, seria la utilització de xarxes com Twitter o Facebook a través del mòbil. El problema, o l'incovenient actual, és el preu de la connexió a Internet a través del mòbil i que massa gent del nostre entorn no disposa d'aquest dispositiu o no està a la nostra xarxa social. Si això arriba, adéu als sms!
Lligant-ho amb això, trobo molt interessant la utilització de Twitter per a la comunicació en alguns mitjans, com és el cas recent que informa aquest apunt sobre ABC News. Twitter es pot utilitzar a tota hora, i seria molt útil aplicar-ho als programes de TV que demanen constantment que enviem sms (caríssims!). Però, en un primer moment hi posaran totes les pegues possibles, ja que la pasta que fan les TV tradicionals amb els sms és espectacular.
D'una forma gràfica i fàcil d'entendre, podríem dir que l'streaming és YouTube i el P2P l'eMule.
Doncs, contra el què pot semblar en un primer moment (sobretot a gent com l'SGAE)les descàrregues de P2P poden generar riquesa (segons un informe del Govern d'Holanda). La clau està en canviar el xip i modificar de ple els models de negoci.
Segons Kiko Fuentes, de Yes.fm, "El intercambio ha creado un fenómeno de acaparamiento de material que ni siquiera será escuchado. El streaming es una solución a la superabundancia, con la música ordenada y disponible desde cualquier sitio".
Ahir va renéixer l'edició digital del diari El Punt. Aquesta vegada de forma independent a Vilaweb, amb un web totalment nou i amb un projecte que ja comença a apostar per la xarxa. Queda molt camí per fer, però era un pas imprescindible.
Més de 50 persones van felicitar el naixement d'elpunt.cat amb comentaris a través del perfil no oficial (i ja tancat) d'El Punt Glocal a través de la xarxa social Facebook. [Estaria bé que el projecte digital oficial d'El Punt aprofités les xarxes socials per difondre la marca El Punt. El Punt Glocal deixa 1.321 contactes a Facebook orfes de la informació del diari].
Els diaris digitals també han reaccionat informant del tema:
Sembla que els fabricants de TVs no ho veuen clar (o no ho volen veure clar) això de poder veure Internet a través de la TV del menjador.
Vès que no hi tinguin alguna cosa a veure les audiències fragmentades que provocaria un boom de la TV amb continguts d'Internet. Si es segueix basant el model de negoci únicament amb la publicitat, com s'ho repartirien? Si amb la TDT la cosa ja pinta negre! Amb infinitat de canals, ni t'ho explico...
Però, tot i aquestes reticències, Intel treu al mercat un TV que sí que ho permetrà d'una forma senzilla.
Ara s'aposta pels vídeos i la TV a Internet. Però no s'acaba de fer bé (a parer meu). Ens llancem a penjar vídeos per Internet (si són amb informació original, molt millor!), però les estadístiques diuen que només un 3% d'usuaris de diaris digitals els consumeixen. Mal negoci, no?
Es veu que en plataformes com YouTube i les xarxes socials sí que tenen sortida, sobretot vídeos curts i consumits per gent molt jove. Segurament, serveis com 3alacarta també funcionen (recordem, però, que no deixa de ser programació de la TV tradicional). Les TV locals també estan apostant fort pel sistema "streaming" (ex: www.rtvelvendrell.cat/,www.terrassadigital.cat/ i www.vallirana.tv/).
No podem oblidar dues coses:
La comoditat, i
Ningú neix ensenyat (+ "el temps és or").
O sigui: Qui coi es posarà davant d'una pantalla de PC per mirar un vídeo de més de 3 minuts? I, com coi es pot fer per mirar els vídeos d'Internet a través de la pantalla de la tele convencional escarxofat al sofà?
Cal fer les coses còmodes i fàcils. En aquest cas cal poder mirar la TV per Internet per la TV del menjador, però per aconseguir-ho cal que ens donin les eines adequades i ens ensenyin com fer-ho. Cal dedicar esforços a oferir eines i a oferir aprenentatge didàctic d'aquestes. Quan puguem veure la televisió escarxofats al sofà, sense necessitat de tenir un mestratge en informàtica, la TV per Internet serà factible i canviarà els hàbits de consum televisiu de la gent.
De moment, només la gent jove i a través de xarxes social ho utilitza.
[Ironia] Em trec el barret per la valentia dels mèdia per no utilitzar les xarxes socials i apostar únicament pel seu "home". Si la gent no ve, vés on està la gent!
PS1: L'altra gran plataforma per apostar pels audiovisuals són els dispositius mòbils (mòbils, mp4,...).
PS2: Si no canviem el xip, la TV tradicional seguirà triomfant, també a través de la TDT (= "más de lo mismo" a gran escala!).
Fa uns dies vaig obrir una Google Calendar sota el títol: Agenda Mèdia TIC. Es parla molt del web 2.0, oi? Doncs, què millor que una eina senzilla d'utilitzar i molt útil per a elaborar de forma col·laborativa una agenda dels actes, esdeveniments, conferències, cursos, tallers, xerrades, etc... sobre mitjans de comunicació i TIC.
L'Agenda Mèdia TIC esta oberta a tothom que hi estigui interessat. Entre molts podem fer una bona agenda dels actes que ens poden interessar i que (massa sovint) ens passen de llarg.
Ahir informava el diari que el proper dimarts 24 de febrer -coincidint amb el 30è aniversari del diari- s'obrirà l'etapa digital (i independent de Vilaweb) d'El Punt.Havíem avançat aquesta possible data i així serà.
Esperem que amb el temps també es vagi donant resposta a l'opinió dels lectors que, en aquesta enquesta que vem fer, van aportar les línies a seguir per a esdevenir un gran mitjà de comunicació català.
Les dades amb què deixem la petjada d'El Punt Glocal són:
Bloc:Més de 5.000 visites. Punt de partida de tot el projecte. Ha tingutpoca activitat per part nostra, però era important que El Punt Glocaltingués un espai d'informació i reflexió com a punt de partida. Agraïma Vilaweb el suport que ens ha donat.
Perfil Facebook: 1.290 membres. Aquesta ha estat l'eina que més ha enganxat a la gent per a poder seguir les notícies recomanades diàriament.
Grup Facebook: 271 membres del grup. Espai de debat i punt d'informació de les novetats que anava tenint el diari.
Twitter: 382 seguidors de les notícies i informacions vàries a través del nanobloging.
Respecte al nou web, encara no en podem dir gran cosa fins que sigui públic. Només recomenar-vos la lectura de les dues pàgines que us hem enllaçat amb PDF (extretes del diari d'ahir). Serà un diari amb un predomini important de la informació local -com no podia ser d'unaaltra forma- amb coses bones que no es troben en d'altres digitals i amb aspectes a millorar -que esperem que es vagin duent a terme-. L'Espai Català de comunicació està d'enhorabona amb una nova proposta digital de qualitat.
Això és el final d'El Punt Glocal, un moment llargament esperat per desitjat. Potser encara penjarem algun altre apunt sobre el nou web, però això és tot amics.
Et responc perque no em treus de polleguera, sino que em fas pensar amb la teva ploma esmolada, i això m'agrada.
A l'altre bloc que tinc obert sobre apunts d'iniciació a Internet i web 2.0 -un divertimento volgudament didàctic per a amics i coneguts- vaig escriure algunes pautes sobre el què penso que cal tenir en compte a l'hora d'obrir un bloc. D'una forma prou suau (amb d'altres no tens la mateixa consideració) em tires per terra tot l'esforç dedicat a pensar una mica més enllà de la simple obertura d'un bloc i conseqüent vomitada de continguts.
Tant tu com jo vem obrir els nostres blocs seguint la màxima amb què acabes el teu apunt: "si voleu obrir un bloc, obriu-lo i punt". Tu has estat més conseqüent que jo i la segueixes aplicant (no és cap crítica). Jo, amb el temps, he anat descobrint alguns camps que desconeixia i aquest bloc s'ha anat especialitzant -temàticament parlant-, perdent un punt de frescura i cert activisme que havia tingut (ara, ho considerao activisme subtil).
Però, anat directament al teu comentari, penso que podries tenir raó si ens centrem a un tipus d'usuari molt concret. Però, quan vaig escriure l'apunt "Els blocs" estava pensant i intentant donar resposta a una conversa que havia tingut amb un amic (potser faltava contextualitzar l'apunt). La qüestió és que aquest amic havia sentit a parlar dels blocs i que aquestes eines poden ser útils per a difondre certes activitats, però ni sabia què era un bloc, ni com obrir-lo, ni què fer-ne amb ell. Pensem, per exemple, que em parlava de la possibilitat d'obrir una eina de comunicació relacionada amb una ludoteca. En aquest cas, si es decideix a obrir un bloc i parlar del que allà s'hi fa no podem aplicar la màxima "si voleu obrir un bloc, obriu-lo i punt". Crec que és bo fer-se les preguntes que exposava en el meu apunt (i moltes altres).
Tant tu com jo vem obrir els nostres blocs sense tenir una història prèvia d'aquest "mundillo" de la qual aprendre'n alguna cosa, ni ho vem fer per dirigir-nos a una parròquia concreta i amb un objectiu clar, érem uns irresponsables, feliços de ser-ho. Però, com comprendràs, si el propietari d'una ludoteca vol obrir un bloc, millor que s'ho pensi una mica. La meva afició i creença pels blocs farà que li recomani 100% fer-ho, però, alhora, voldré que tingui la màxima informació i que sàpiga perque ho fa, que no s'apunti al carro de la moda i tiri milles, perque se la pot fotre!
Amic Joan, pots seguir així (a mi m'agrada!), saps de sobres que amb aquest to, i argumentat-ho com fas sempre, no m'enfadaré pas. Ans al contrari, aconsegueixes que faci funcionar la closca, i això és bo.
Salut!
PS: Demà diumenge compreu EL PUNT. Apareixeran dues pàgines dedicades a explicar com serà el nou web del diari que apareixerà el 24 de febrer, coincidint amb el 30è aniversari del diari.
L'AVUI segueix apostant per la informació de proximitat i la informació digital. Després d'obrir els dos bisetmanaris gratuïts (en paper) a Terrassa i Sabadell i d'obrir el digital aterrassa.cat, ara ha inaugurat l'etapa de l'asabadell.cat (en col·laboració amb Canal Català).
Em sembla una bona aposta:
Informació de proximitat.
Col·laboració amb altres mitjans (Canal Català -AVUI Sabadell-, Diari de Sant Cugat -amb el mensual econòmic B30-).
Informació digital.
Informació en paper NO diària (els dos gratuïts esmentats).
No van pas pel mal camí. Amb tot, dues observacions que caldria millorar -a parer meu-:
Cal apostar per variar una mica més la temàtica informativa del diari en paper i, sobretot,
cal apostar d'una vegada per totes per la sindicació (RSS) fragmentada per temes en l'edició digital!
Això si, tenen un punt d'agressivitat que, tot i poder donar bons resultats, provoquen manipulacions com la que apunta Vilaweb avui amb el tema de les audiències.
"(...) els
mitjans tradicionals tal i com els coneixem tenen els dies comptats, ja
que el consum de producció audiovisual no anirà lligat a un lloc, a una
hora ni a un tipus de pantalla. Deixarà de ser una relació unilateral
dels mitjans cap a l’audiència, serà més aviat una relació de
comunicació que de recepció. I això canvia totalment el panorama de les
ràdio i les televisions tradicionals, lligades a una graella i a una
freqüència."
Blocus Track: Els blocs de MésVilaweb han incorporat la funció d'introduir àudios de GoEar. Felicitats!
Es diu que moltes empreses [jo diria algunes, de moment] el primer que fan abans de contractar un nou treballador és Googlejar, és a dir, posar el seu nom al cercador Google i veure què en surt. És dolent que hi surtin coses negatives, però també comença a valorar-se negativament que no hi surti res.La Identitat Digital (ID) comença a importar.
Quan comences a crear continguts a xarxes socials, al web 2.0, crees amb molta improvització. És lògic. El problema ve quan al googlejar el teu nom sorgeix informació negativa en els primers resultats de la cerca. Si els has creat tu (actiu) potser els pots borrar; si els ha creat una altra persona (passiu) és més complicat. Qui té diners a cabassos pot contractar alguna empresa especialitzada per a posicionar a les cerques (primers resultats) les informacions positives sobre un mateix. Però, i qui no disposa d'aquests recursos? Aquí tenim (i tindrem) un problema. Per això és molt important preguntar-se -abans de començar a actuar- el per què ens apuntem a una xarxa social (ex: Facebook), per què obrim un bloc, què volem aconseguir, què volem que -al final- acabi configurant la nostra ID.
Pensar abans d'actuar i informar-se, són dues accions molt recomenables abans de donar el pas al web 2.0.
Si entres ara al món del web 2.0, estàs de sort, podràs actuar en conseqüència. Si "el mal" ja està fet... és bo saber-ho i intentar solucionar-lo.
Segons la consultora Deloitte Touche (2009 TMT Media Predictions) les tendències i prediccions pel 2009 respecte els mitjans impressos són:
Per salvar els mitjans impresos, potser caldrà aturar rotatives i disminuir periodicitats.
Contràriament al què molta gent del sector opina, Deloitte creu que una major presència a la xarxa pot no ser la resposta, ja que la major part dels títols no aconsegueixen compensar amb els seus ingressos online la caiguda dels ingressos del paper.
Els mitjans impresos necessiten realitzar una anlàlisi de les diferències entre els lectors de les versions impresa i electrònica.
Alternativament, es podria reduir la presència online per tractar de reconduir als lectors de nou cap al producte en paper i el retall de despeses exigirà la negociació amb treballadors, subministradors i reduccions en la freqüència de l'aparició de les publicacions.
Font: Inter Medios, en base a l'informe de Deloitte.
Personalment, crec que és cert que es pot tendir a una retallada de la periodicitat d'algunes publicacions (els diaris, caldrà que surtin cada dia?), que es diferenciaran els lectors dels mitjans electrònics i impresos i, com a conseqüència d'això, s'incrementarà força el preu dels diaris en paper.
Anem cap a un elitisme en l'accés a la informació? Ara que s'opinava que la xarxa faria arribar la informació per tot arreu d'una forma més democràtica?
Fins fa quatre dies em considerava un blocaire. Però, cada cop em sento menys identificat amb aquesta expressió. Escric aquest bloc des del 3 de març de 2005, amb una certa assiduitat. Amb tot, el bloc no deixa de ser una eina de comunicació, que m'agrada, que m'interessa, però no deixa de ser una eina de comunicació més, com ho pot ser el telèfon. Fins i tot ja hi ha qui ha fet alguna definició de blocaire:
"Els blocaires, bloguistes, blogaires o bloguers són els qui elaboren blocs. (...)".
Molt bé, si blocaire és qui elabora un bloc, el que parla per telèfon és un telefonista? No, oi? Ambdós utilitzen una eina per comunicar, i prou. Avui utilitzes un bloc i demà tornes a la llibreta i el bolígraf. Canviem d'eines, però ens seguim comunicant.
Aquesta introducció en forma de reflexió ve a propòsit d'un altre tema amb el qual també sóc, en part, escèptic: El periodisme digital.
Tenim la definició de Periodisme. I, algú s'aventura a definir Periodisme digital. Tornem al mateix dilema, existeix el periodisme digital, o pel contrari el què existeix és el PERIODISME? En tot cas, aquest es desenvolupa mitjançant unes eines, que poden ser digitals o no.
L'eina no fa la cosa, crec que el què existeix és el PERIODISME, però no el periodisme digital. I, ho diu un que ha estudiat un postgrau de periodisme digital. Si mirem una mica el programa d'aquell postgrau, veurem que s'estudiava:
Fonaments del periodisme digital.
Usabilitat i arquitectura de la informació a Internet.
Documentació informativa a Internet.
Eines de producció digital.
Gestió de continguts.
Etc...
S'ensenya l'eina, s'ensenya a bellugar-te per la xarxa, però no és periodisme el què s'ensenya. Potser caldria buscar-li un altre nom. Quan apreníem a escriure a màquina, no ens deien pas escriptors, ens ensenyaven el funcionament de l'eina i després cadascú la feia servir per una cosa o altra. Però no es relacionava l'eina (màquina) amb el qualificatiu (escriptor). Potser estem simplificant massa les coses. Tot plegat no deixa de ser una reflexió en veu alta, però no està de més parar-se a pensar una mica, ara que tot va tant de pressa. I, estaria bé saber el per què de la facilitat d'arrelar que tenen aquests qualificatius.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
