I, encara més, tots tres exemples són en format reportatge. Jo proposaria ampliar els temes relacionats amb la Xarxa i les TIC en general i apostar per tractar-los a través d’opinió, entrevistes i reportatges, a més de les notícies.
No és una meravella de reportatge, però em sembla que el tema si que és molt important.
Per dues raons: Una, més decantada a la part empresarial, seria tenir en compte que la gent gran també és negoci; i, l'altra, més social, seria les virtuts que aporta Internet a gent amb molt de temps lliure i ganes de seguir aprofitant-lo.
Internet és una nova eina que pot ajudar molt a aprofitar el temps i a sentir-se útil, a fer funcionar les neurones, a comunicar-se, a seguir aprenent en un moment que massa sovint ens volen fer creure que no és productiu.
Fractura digital: "En nuestra sociedad, el analfabeto no es quien no sabe leer, sino
aquel que es ajeno a la tecnología", considera Montse Caminal,
subdirectora de l'àrea social de la Fundació La Caixa i encarregada de
coordinar els projectes relacionats amb la tercera edat d'aquesta entitat.
Dit
això, a tall d’introducció, vull parlar una mica d’una de les eines 2.0 que s’estan posant de moda: Twitter.
Des
de fa uns pocs dies sóc un microblocaire.
Aquesta novetat ha coincidit amb la meva nova adquisició mòbil, el HTC, amb el qual puc consultar Internet des
de qualsevol lloc i a qualsevol hora fins al punt de poder escriure algun apunt al bloc
i, sobretot, és útil pel microbloging.
No queda clar, encara, quins
seran els hits 2.0 del 2008, però entre ells sempre hi ha el Twitter.
Educació: Una de les sessions
de les Jornades Catosfera que em va semblar més interessant, va ser la
relacionada amb els blocs i l’educació.
Doncs bé, un dels ponents (José Antonio
Donaire) ens explica com ha
utilitzat el Twitter en una de les seves classes i, segons el què diu, el
resultat ha estat satisfactori.
Valoracions: Blocaires
reconeguts com en Saül Gordillo, expliquen la seva
experiència en el món Twitter. I, hi ha qui hi ha donat voltes i voltes i hi
troba respostes
interessants sobre el perque pot esdevenir l’èxit del 2008. Entre altres
coses, aquesta blocaire que acabo d’enllaçar troba més interessant el Twitter que el Facebook. No ho sé, però el
primer encara no m’ha enganxat i el segon em sembla que m’enganxarà. Amb tot,
el primer en importància segueix sent el bloc. Un altre que hi ha reflexionat
és en Marc Vidal, qui ha trobat 20
bondats a aquesta nova eina. La número 20, la més superficial a priori, pot
ser una de les claus.
Visibilitat: De la
mateixa manera que en Marc Arza va
crear la
taula Periòdica de la Catosfera, ja s’ha creat el Twitterposter (en anglès). Qui s’anima a fer la versió nostrada del
póster?
Per
acabar, com que només es poden fer escrits de 140 caràcters (com en els sms),
fins i tot per posar enllaços la gent utilitza eines com TinyURL, per tal de reduir espai
ocupat.
[El Bloc Marcús (RSS per seguir-lo) és
membre de la XBS; col·labora al bloc
col·lectiu Olla de Grills; i, aporta
informació a la Xarxa
Social d’informació INDP.
Podeu seguir aquest bloc apuntant-vos al newsletter
que apareix a baix de tot de la pantalla. Més
sobre el bloc] [Microbloc de Marcús]
Avui ha sortit el setmanari "El Triangle" renovat. Ha fet un canvi de format en la direcció que estan prenent tots els mitjans en paper: Més claredat gràfica.
Foto: Imatge de la portada antiga, la nova encara no l'he trobat per la Xarxa.
El
setmanari Presència
(encartat els diumenges amb EL PUNT) porta tres setmanes consecutives aportant
petits canvis de contingut. Primer va ser dedicar més pàgines a
llibres, després dedicar dues pàgines a art i,
aquesta setmana incorpora llistes de
llibres més venuts en algunes llibreries dels PPCC (en aquesta ocasió, La Tralla (Vic), Caselles
(Lleida) i Tres i Quatre (València)) (pàgina en pdf).
En
el seu dia em vaig inventar un Mem Catosfèric que va
tenir certa repercussió, i va ser interessant per a conèixer coses noves de la
xarxa. A una de les primeres blocaires que li vaig passar la pilota va ser la Victòria
de El pèndol de petites
oscil·lacions. Ara és ella que em
passa la pilota d’un nou nexe blocaire, el bloc solidari. [Abans que res, gràcies per la deferència].
Si no ho entenc malament, es tracte
de fer públic alguns blocs que m’agraden i expressar-ne els motius.
Alguns
dels que ha recomanat la
Victòria també serien els meus, per tant, per no repetir-me
en mencionaré alguns de nous (també, diferents als que vaig mencionar en el Mem Catosfèric):
Al
Guillem Carbonell per la
seva incansable tasca de reporter gràfic i destacant els seus apunts Mèdia;
A
la
Sílvia de Lola como Mola, per
tenir un dels blocs més interessants sobre mitjans de comunicació i per haver
obert recentment un bloc de reportera gràfica a l’estil del de Guillem
Carbonell i, a més, en català;
Al
Moments de l’Oriol López, per
les seves incansables aportacions per aconseguir uns mitjans catalans de
qualitat, sobretot referent a El Punt i l’AVUI;
Al
Martí Cabré (i aquí), per ser un dels pocs que
tracta de forma intel·ligent la política internacional i per les seves
aportacions culturals en música i literatura;
Al
Joan Josep Isern, per la
seva constància, per el seus gustos musicals i “revisteros” i per haver-me tornat la visita laboral que li vaig fer
en el seu dia;
Al
Gerard Gort (El Campanaret) per
tota la informació (i opinió) periodística, cultural i política que aporta;
A
la Laia de
Calaix de Sastre, perque vaig veure néixer el seu bloc i perque no el vull
veure mai aturat;
Al
Pere Meroño, per la
constància i perque sap criticar però també no es talla un pèl en elogiar quan
li plau, i per haver-me fet agafar gust per la música de l’Albert Fibla;
A
l’Albert Puig per la
qualitat de la tria musical que ens ofereix dia si dia també;
I, a molts més que eren, que són i,
espero, que seran...
No us explico el funcionament de Twitter, perque, tot i estar en anglès, és molt i molt senzill. Per explicar-ho en poques paraules: és una mescla de bloc i sms.
El
diumenge passat -aquesta setmana he estat una mica desconnectat (no pas per la
política)- EL PUNT va publicar una notícia que agradarà als fans de KITSCH.
El segell Laura R. Perkins publicarà a
l'abril «Kitsch Deu», amb nova formació
Tres anys després de les celebracions del
seu 20è aniversari i de la presentació de Kitsch electrokàustic, que va
perfeccionar la seva iniciació al fracàs («Va tenir un ressò de merda»), Kitsch
publicarà a l'abril el seu desè disc. Amb una lògica implacable el nou treball
es dirà Kitsch Deu, tot i que el títol inicial era Kitsch Adéu,
perquè havia de ser l'últim disc del grup després d'una etapa molt crítica tant
des del punt de vista personal com creativa. Kitsch, això sí, renova la
formació.
El disc, que sortirà amb el segell osonenc Laura R. Perkins, serà
el debut de la nova formació de Kitsch, amb David Zamora (guitarra i veus) i
Jordi Farreras (bateria), i el seu combustible és rock «clàssic, irat i
enèrgic».
A la portada de Kitsch Deu apareix la imatge d'un cementiri
vist des de l'interior d'un nínxol. «Aquest disc parla de la mort amb més vida
que mai. És la contradicció de Kitsch», diu Lluís Costabella (guitarra i veu
principal), l'home que amb Joan Pairó (baix i veus) ha dirigit el destí del
grup banyolí des de fa 23 anys. «Després de l'homenatge que ens van fer pel 20è
aniversari, ens plantejàvem si hi havia vida després de la mort; no la mort
física, sinó la creativa. L'Electrokàustic no va funcionar i teníem la
sensació que, un cop més, no ens feien ni cas. Durant tot el procés teníem la
mentalitat que aquest seria el nostre últim disc i, realment, fins a l'últim
moment ni tan sols vam tenir clar que l'acabaríem. La idea era: si aquest fos
el nostre últim disc, què hi hauríem de dir? Quin és el nostre testament, quins
són els hereus?» La tensió creativa es va agreujar amb una forta crisi dels
quaranta. Al final, i com és propi d'aquest grup combatiu, el comiat s'ha
convertit en un projecte que, un cop més, té esperança de vida.
Les circumstàncies fan que, per als seus autors, aquest desè disc
tingui un cert paral·lelisme amb el Kitsch IV (1995), un disc nascut
després d'una crisi que el grup va superar amb una imponent energia guitarrera.
Com ara. La crisi s'ha acabat. Gravat al Santuari de Banyoles,
«l'estudi-sanatori» de Kitsch, el disc ha estat produït pel grup amb Rosky Ros
com a conseller espiritual i tècnic. Ara volen presentar-lo en directe i
donar-li «una vida digna». El 25 d'abril actuaran a la Cellera de Ter.
Precipici, final,
testament, orgull
Les nou cançons de Kitsch Deu es titulen
Precipici, Final, Testament, Hereus, Inèrcia, Dominis,
Imitació, Orgull i Mentides. Totes aquestes paraules
apareixen també inserides en el text de promoció del disc que es pot llegir a
www.kitschmusic.com. Són cançons que «transmeten tota la força i tot el dolor
d'aquest procés de decepció del músic en un país on la creativitat sembla feta
de mentides venials i desconfiances cegues...», s'afirma en un fragment
d'aquest text, que inclou la paraula mentides marcada en negreta. Només
els títols ja mostren molt clarament l'estat anímic del seu autor, que dedica
aquest disc al seu pare, Tomàs Costabella i Casas (1930-2008).
El Punt informa: "Els lectors d'El Punt, a través de la webhttp://eleccions.elpunt.catpodran seguir avui en directe a partir de
les vuit del vespre els resultats dels comicis generals. En aquesta
pàgina d'internet es podrà consultar el resultat de les votacions de
cada població, de Catalunya i l'Estat, així com la participació. En
aquest sentit, les eleccions generals del 1979, 1986, 1989 i 2000 han
estat les úniques en què la participació a Catalunya ha sigut inferior
al 70%, sent les de l'any 2000, quan el PP va aconseguir formar govern
amb majoria absoluta, les que van registrar una participació més baixa
(64,01%). Per contra, els comicis en què Catalunya va participar en
major mesura van ser els del 1982, amb un 80,83% de participació, quan
el PSOE va aconseguir la seva entrada a La Moncloa amb Felipe González
com a president i amb majoria absoluta al Congrés. Així doncs, la
participació màxima i mínima a Catalunya ha coincidit amb dos períodes
de majories absolutes al Congrés".
Tribuna
Catalana publicava ahir una crònica sobre l’evolució del Grup Comit
(Coordinadora de Mitjans), dins del qual hi ha entre altres EL PUNT i Vilaweb.
I, ho feia a propòsit de la possibilitat d’implantació d’EL PUNT a Lleida, a més
de recordar el canvi de mans que va patir el Regió 7.
L'anunci
d'El Punt segons el qual aviat encetarà una edició a les comarques de Lleida
mereix més interpretació que la mera constatació de l'expansió d'aquest diari.
Com a mínim, caldria considerar-ho l'últim clau que segella el taüt d'una
iniciativa que avui ningú no reivindica, però que, temps era temps, havia de
ser la gran articuladora de la premsa de proximitat en català. Parlem de Comit
(Coordinadora de Mitjans), fundada per les editores del Diari d'Andorra, Diari
de Balears, El 9 Nou, El 3 de Vuit, El Punt, L'Hora del Garraf, Regió 7, Segre
i Vilaweb. Corria l'any 2001 i la nota de premsa s'enorgullia de presentar-se
com a "el primer grup de la premsa en català del país i el tercer en
informació general de Catalunya quant a nombre de lectors".
Ben aviat, però,
les asimetries i diferències d'interessos entre els socis van bloquejar les
propostes més agosarades, tot i els evidents èxits, especialment en la
distribució conjunta de publicacions com El 9 Esportiu, Presència o Dossier
Econòmic. Però no era fàcil conjugar els interessos i afinitats dels dos socis
principals, Punt i Segre, encapçalats per Joan Vall Clara i Joan Cal,
respectivament.
El primer dels
trets mortals -tot i que el descontentament ja venia d'abans- va ser la venda
de Regió 7 a
Premsa Ibèrica. El trencaclosques perdia la seva peça central i es feia molt
més difícil articular un eix d'editores genuïnament catalanes que controlessin
l'àmbit local. I això que El Punt havia llençat una oferta sobre el diari (i
rotativa) de Manresa no excessivament allunyada de la que finalment es va endur
el gat a l'aigua. A partir d'aleshores, la marca Comit ha dormit el son dels
justos i ha quedat desactivada de facte. La certificació, com explicàvem, és
l'anunci d'El Punt d'aterrar a Lleida -ho explicava Ferrran Espada en aquest
mitjà-, cosa que viola el pacte de no agressió territorial que subscrivien els
socis fundadors de la
Coordinadora de Mitjans.
Conclusió: el país
ha perdut una oportunitat d'or per vertebrar l'espai català de comunicació en el
seu àmbit de proximitat. Evidentment, les empreses són lliures de fer el que
considerin, dins de la lògica llibertat d'iniciativa privada, però els reptes a
mig termini per al sector passen per la concentració, més que no per la
fragmentació. I, ja se sap, que al final sempre acaben concentrant els mateixos
grups, no precisament sensibles als interessos catalans.
Un
cop observats els resultats de les darreres eleccions catalanes vaig afirmar que
començava la 2ona Transició,
ja que la correlació de forces polítiques era pràcticament idèntica a la de
1980 -amb alguns canvis de noms-.
Ara,
amb les eleccions estatals al davant, es parla d’una possible majoria absoluta
del PSOE -i, en alguns punts, com al País Valencià, es
parla de tornar al 82, el de la majoria Felipista i el bipartidisme
extrem-.
Si
això és així, si tot plegat és un espiral que fa repetir la història amb
diferents formes (així ho va descriure una professora meva per explicar
l’evolució de la història, va posar d’exemple un espiral, no un cercle), potser el què vindrà després és la nova
gran majoria absoluta i duradora Pujoliana, però aquest cop canviant una
ideologia nacionalista resistencialista per una
ideologia pràctica independentista en forma de Solidaritat Catalana del S. XXI.
[Nota a banda: Avui, dinant amb uns
amics i parlant del tema, i abans d’haver llegir la notícia de l’últim enllaç,
he posat com a exemples de possibles líders d’un futur proper als dos homes que
surten a la foto d’aquesta notícia. Coincidència? Si, però no deixa de ser una
grata coincidència que demostra que més d’un ja pensem en nous lideratges que
no tardaran a arribar].
Encara m'és vigent el què vaig comentar sobre el Congrés SI, Senat NO, però queden hores per arribar a la conclusió definitiva. Aquest horitzó em terroritza. En un món on les paraules han perdut el significat originari (democràcia, llibertat, justícia...), els missatges electorals han fet el mateix, i qui diu "que viene el lobo" per mi és el propi "lobo". El món està boig! Però, no tinc cap dubte que ens en sortirem...;-)
Els cas del Jordi Carbonell -a qui han negat una feina per les seves opinions blocaires- segueix oferint mostres de suport com les de Solcades i de Vicent Partal. Ara, Comunicació21 informa que “Un blocaire critica que Badalona Comunicació l’insta a canviar el nom al seu espai”, El blocaire Pep Mita ha denunciat pressions rebudes des de Badalona Comunicació SA on se l’insta a modificar les sigles TVB del seu espai en línia per evitar confusions amb les de Televisió de Badalona. Mita explica que el gerent d’aquesta empresa el va emplaçar a retirar aquestes sigles assegurant-li que estaven registrades a nom de Badalona Comunicació SA i que la seva utilització al bloc tvb1minut “podia portar a malentesos”. El blocaire assenyala que li va respondre que faria “el que fes falta” per anunciar que els dos mitjans no tenien res a veure. Tot i això, Mita relaciona ara aquestes indicacions amb “pressions polítiques” per haver criticat des del seu bloc l’ajuntament de Badalona ja que, cercant per la xarxa, ha trobat que hi ha més espais que inclouen les sigles TVB als seus noms. Com a resposta, la pàgina inicial del bloc indica que “això no és ni TVB, ni Television Bureau of Canada, ni tvb.com”. Mita defineix el seu bloc com un espai que “explora les relacions entre la poesia visual en format ‘filmet’ i la seva difusió a internet”.
Si
la setmana passada el Setmanari
Presència va potenciar
les pàgines dedicades a llibres, el cap de setmana que ve és el torn de l’Art. Així ho informava en un breu EL
PUNT d’avui: La revista
Presència incorpora les pàgines d’art d’El Punt, “La revista Presència incorporarà, a partir del pròxim
diumenge 16 de març, les pàgines d'art que fins ara s'han publicat els dimarts
a El Punt. Els lectors trobaran cada setmana a Presència dues pàgines amb
informacions i crítiques d'exposicions d'artistes contemporanis. Aquesta secció
d'art té una clara voluntat de detectar i difondre els nous camins de la
creació actual que exhibeixen les galeries comercials, així com les sales i els
espais alternatius, sovint molt allunyats dels circuits oficials”.
Primer
de tot em solidaritzo amb el company blocaire Jordi Carbonell que ja havia trobat feina però...,
malauradament, degut a descobrir els
seus ideals sobiranistes a través de trobar el seu bloc per Internet no l’han
acabat contractant [Compte
amb els blocs! de Joan Arnera].
Com
diu un comentari que li han deixat: “Quan algú diu de tu que penses massa és
que no pensa com tu” (Manuel de Pedrolo). ["Pensar massa" = eufemisme de sobiranista].
En
segon lloc, comentar que ICatFM ha
obert un nou bloc, aquest cop de temàtica científica i tecnològica:iCATitzat. Escrit per Miquel Jarque, es presenta amb els següents
termes: “Sigueu molt benvinguts al blog de ciència i
tecnologia d’iCat fm. Us convido a descobrir, compartir, comentar i posar-ho en
dubte tot, perquè en tot el que ens envolta hi ha ciència. Aquí parlarem de les
novetats tecnològiques del moment però també de les persones, dels
investigadors i dels seus descobriments, posant l’accent en la comunitat
científica del Països Catalans. Tot plegat gràcies a internet, el gran invent
que fa possible aquest blog.”
Seguint la tònica
dels últims temps, més o menys cada mig any aquest bloc és visitat
50.000 vegades (o això diuen els comptadors). El gener de 2007 celebrava les 50.000 visites,
el juliol del mateix any les 100.000 i ara
toca les 150.000 visites. [Aquest bloc va néixer el març de 2005 i el
comptador de visites de Vilaweb comptabilitza des del juliol de 2006].
Fins ara, han
estat 1.127 apunts i 2.186 comentaris. Gràcies pels comentaris, enriqueixen
molt!
Estan canviant els models de negoci. Segueix
manant l’oferta i la demanda, però ara ens trobem en l’economia de l’abundància. “El
preu unitari dels components tecnològics és tant petit que s’aproxima a zero”.
Aquesta és la idea que es desprèn de l’article “La
economia de “lo gratis”, de Bernardo
Hernández -director mundial de Geomarketing de Google-. Entre altres coses
diu:
“Antes la empresas regalaban el 1% de sus productos para
hacer más popular el otro 99% que cobraban. En internet se regala el 99% de los
productos para cobrar el 1%. Como los costes son pequeños, cobrar el 1% es
suficiente para hacer negocio. El 1% de un mercado enorme accesible a través de
la red puede ser mucho dinero.”
Veig
que no sóc l’únic que creu en la influència (real) dels blocs: “El
periodismo se alimenta de blogs y no al revés”. I, com bé
diu aquest article, si els periodistes extreuen informació dels blocs i els
mitjans de les agències, què queda d’interessant en els mitjans a part de l’opinió?
O, sigui, dels blocs!
[Nota: Val a dir que l’autor d’aquest
apunt que he enllaçat es basa en un informe però no diu quin. No estaria
malament saber-ho].
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
