El
temps que ens ha tocat viure ens ha ensenyat a que tot va molt ràpid. La
informàtica i, concretament, internet i les noves tecnologies en general, han
canviat el tarannà de la societat. Ara, tot va accelerat; la informació, les
activitats diàries, el ritme cardíac i mental,... Per això passem d'era en era
i ni ens n'adonem.
[ERA:
"Època notable en què comença un nou
ordre de coses."]
[2 minuts més i acabaràs de llegir l'escrit. Ànims! clica a "vull llegir la resta de l'article"]
Sovint
m'arriben al correu electrònic escrits que, si crec interessants, els reenvio a
amics i coneguts. A partir d'ara, obro una nova secció al bloc anomenada "Volta
per la xarxa", on penjaré aquests escrits. Així, m'estalvio de reenviar-los
i en faig més difusió (o no).
Per trencar el gel, un escrit que "diuen" està fet pel periodista Albert
Om, Titulat "On són els progres"?" No sé si va sortir publicat a la seva
columna setmanal a l'AVUI o d'on ha sortit i, aviso, no tinc la certesa que
sigui de l'Albert Om, però crec que és molt possible i provable. [...].
Aquest escrit és del 25 de maig. Tracta un tema que em té obsecionat: El sistema i com ens afecta. Aquest peix que es mossega la cua i no sabem veure-hi un final que no sigui derrotista. El sistema que ens domina perque nosaltres l'alimentem. No el volem, però no sabem viure sense ell.
Ahir Mònica Terribas ens va
obsequiar amb una entrevista excel·lent a l'humanista Pere Casaldàliga,
emesa pel primer canal de TVC. Va ser una entrevista molt ben portada i
sobradament interessant. La visió de la religió catòlica de Pere Casaldàliga ("Teologia
de l'alliberament") és oberta i, tot i que jo sóc un agnòstic occidental amb
interès per les filosofies orientals, em sembla un punt de partida més que
interessant per a poder treure'ns de sobre els prejudicis que ens han obligat a
tenir envers aquesta religió. Va dir una cosa molt interessant, les
religions, totes, són un mitjà no una finalitat. Hom les perverteix, però
en els seus orígens, totes buscaven el mateix.
Avui, passava per un carrer del barri de Ca N'Aurell de Terrassa i he vist una fuita d'aigua que sortia de l'esfalt. No era espectacular, però rajava força aigua, o sigui, es perdia força aigua. He trucat al 010 -telèfon d'informació, tràmits i denúncies de l'Ajuntament- per tal de comunicar-ls'hi i que actuïn en conseqüència. La noia amb qui he tractat, s'ho ha apuntat i m'ha dit que procediria a fer els tràmits oportuns. Espero que serveixi per a alguna cosa.
Avui fa 292 anys que les tropes borbòniques de Felip V van entrar a la meva ciutat natal - Terrassa (Vallès Occidental) - i la van saquejar i incendiar durant tres dies. Cal no oblidar-ho, cal commemorar-ho.
Avui, a les 8 del matí, com cada dia laborable de l'any, estava baixant per La Rambla de les flors de Barcelona. I, he vist dues rates voltant impúnement, com qui no vol la cosa: Quin fàstic!
La merda no només ha arribat a la política i a la societat mundial que ens envolta, també ha arribat a les voreres de la capital catalana.
El Fòrum de les Cultures no dic que fos un fracàs, però no va servir per a l'objectiu a què anava dirigit. Es va muntar com una plataforma electoral per tal de mantenir a l'actual alcalde al poder (típica estratègia dels socialistes, molta forma i poc contingut). El Fòrum es va acabar, però les seves conseqüències duraran anys, molts anys, i ens surtirà molt cara la broma.
Avui surt al diari (El Punt, edició Barcelona) que l'informe efectuat per l'Interventor municipal (fiscalitzador de les finances municipals) ha detectat irregularitats, entre d'altres, en els procediments de contractació del Fòrum. L'Interventor té, entre les seves finalitats, controlar la correcta execució de la despesa pública (segueix)
Una data per recordar, però sobretot uns fets per analitzar. Uns efectes: els morts, el terror, la barbàrie. Unes causes: n'hi ha, no és agradable descobrir-les, potser en sortim tots empastifats, hem creat una bèstia, i ara ens toca a nosaltres cercar les causes per a neutralitzar-la. Em ve a la cap una frase: "Pensa globalment, actua localment".
Dissabte 2 de juliol d'enguany la catedràtica de dret penal de la UAB, Mercedes García Aran (professora meva fa uns 12 anys, la recordo molt competent), exposava, en un bon article a El Periódico, las seva visió de la problemàtica que s'ha creat al Principat amb el nou "Pla de construcció de noves presons" (Departament de Justícia de la Generalitat del Principat). És interessant tot l'article, però en vull destacar un paràgraf, que és el que a mi m'ha interessat més: (segueix)
Adjunto uns fragments d'una notícia que ha sortit en portada a l'AVUI d'avui sobre el possible estancament del boom immobiliari. Em sembla una notícia molt interessant i que afecta a molta gent. El grau de bogeria a què havíem arribat era exagerat. No acostumo a fixar-me molt amb notícies econòmiques (tot i la seva importància), però aquesta sobrepassa, en importància, la seva temàtica. Tan de bo sigui certa. (segueix)
Aquesta setmana fa
vint anys la revista El Temps treia en portada un extens reportatge sobre la
situació de les prostitutes i els primers intents de sindicalització per
demanar seguretat i protecció social. Actualment, el 2005, també s'ha parlat d'aquest
tema en diversos mitjans de comunicació. La història es repeteix? O,
senzillament no hem solucionat el problema? He agafat aquesta notícia a tall d'exemple,
n'hi ha molts, moltíssims. Aquest problema, com molts d'altres, són notícia
cada X temps. La raó: això és així perque intentem solucionar els problemes
partint dels efectes i no de les causes. No aprofundim en la causa, i això
provoca una perpetuació del problema. Atacar els efectes dóna vots i és barat,
encarar la causa "pot" solucionar el problema i és costós. Ens trobem davant d'un
problema del sistema?!
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
