Quan quelcom o hom aconsegueix deixar-te cara d'embobat, quan el temps s'atura, quan l'alegria ho embaeix tot aturant el dolor de la vida diària que ens creem de forma inconscient però totalment responsable, quan la vista deixa de mirar per veure-hi, quan el tacte deixa de tocar per sentir, quan els sentits en general apareixen sense ser-hi, quan tot això passa l'amor es deixa veure. Només cal respirar, sentir, percebre per a poder comprovar que la vida està aquí... La vida, l'amor, tot ho poden, perque és la veritat en estat pur. El demés? Ho creem constantment per a poder disfrutar dels petits detalls de la vida. Aquest detall d'avui només ha fet que començar...
En Gerard Gort (El Campanaret) té penjat al seu bloc una declaració de principis que, quan la vaig llegir, em va agradar molt i m'hi vaig sentir bastant identificat. Doncs, espero que no li sàpiga greu, però partint d'algunes de les coses que allà hi diu -que me les faig meves-, l'amplio i en faig la meva pròpia declaració de principis, seguint el seu estil: [...]
Han estat sis
capítols de temàtica diversa, estiuenca. Tot va començar amb un "Avui no
parlaré de política", sis escrits sota el títol "A l'estiu tota cuca viu" i
alguna miscel·lània per entremig. Aquí queden, penjats al bloc Marcús. Demà, tornem-hi. Això de les vacances s'acaba.
Què en destacaria?
Primer de tot, he
pogut escriure amb molta més tranquilitat que la resta de l'any. Però, a més,
no he parlat en cap moment de política (tampoc és que hi hagués massa cosa a
comentar). Tornaré a parlar de política, és més fàcil
i ràpid i m'agrada, però intentaré no deixar les temàtiques quotidianes d'aquest estiu,
que m'han agradat, i sé que a algun amic també, i així m'ho ha fet saber.
Aquest paràgraf del
primer dia d'aquesta mini etapa m'agrada:
"En tinc ganes.
Tinc ganes de fer vacances. Tinc ganes de caminar, llegir, xerrar, riure,
sobretot riure, i tot relaxadament, sense presses. Riure... quin gran invent!
Això si que és evolucionar. Ho heu provat? Jo intento fer-ho a tota hora, un
dels meus lemes és: "somriu, riu, somriu", és com una cadena que no
s'ha d'acabar mai. Riure de tot, per tot i en tot. Riure perquè si, i no
buscar-ne el per que. Riure com un estil de vida, un riure sincer, abstracte i
encomanadís, a ser possible. Compartir és viure, que diuen. Riure amb l'altre,
no de l'altre. Riure de tot i per tot, amb total llibertat, a canvi de res.
Riure relaxa i allarga la vida, a més d'emplenar-la de qualitat. Riure per
riure, amb un somriure per agafar energia per a poder tornar a riure amb totes
les teves forces, forces infinites que es multipliquen a l'enèssima potència
amb un bon riure sincer, sense complexes, gratuït i ple de llibertat, la
llibertat que tot s'ho val.
Me'n vaig a fer una
cervesa, quin altre gran plaer!"
Em van arribar
comentaris - de paraula - sobre aquest escrit que em van fer molta il·lusió.
M'emplaçaven a escriure més en aquest estil que no pas de política. Bé, espero
que trobaré temps per ambdues temàtiques.
Després van venir
les sorpreses sobre el restaurant La Teula de Vinyols i els Arcs (Baix Camp).
M'han arribat comentaris de gent que també ha pogut disfrutar-ne els àpats
casolans a la brasa i de la llenya per a l'hivern.
Bé, demà comença
una nova etapa, ni millor ni pitjor, senzillament diferent...
Salut i llibertat! Marcús
PS: Per cert, he sortit de l'anonimat. Era una qüestió que em rondava pel cap des de feia temps i al final he pres aquesta decisió. Espero que no sigui un inconvenient per a poder parlar de certs temes...
Un bon amic m'ha
comentat el significat de la paraula "carai", que constantment emprem, sense
saber-ne el significat. Si no vaig errat, la cosa va així:
"Carai" és un
eufemisme per "carall". Un "eufemisme" és "una figura que consisteix a emprar un
mot o una expressió suau, inofensiu, en lloc d'un de dur, indelicat, desplaent,
etc." o "un mot o locució d'expressió atenuada, en substitució d'un altre de
més dur, inconvenient o desplaent". I, "carall" significa "penis" o
"interjecció que denota estranyesa, admiració, enuig".
Ja he passat la segona etapa de l'estiu. Ara començo la tercera i més anàrquica. Desconec encara com anirà i per on transcorrerà. M'he acabat de llegir "El manuscrit de Virgili", de Miquel Pairolí (Editorial La Magrana. 2004). Senzillament excepcional. És d'aquestes novel·les meravelloses, d'una escriptura exquisita, i amb molt de contingut. M'he emocionat. Tracta temes intemporals, clàssics, l'amor, la mort, la creació literària, les relacions de parella -en moltes de les seves vessants-. Quan el vaig acabar, ahir, només tenia arbres al meu davant. Vaig tancar el llibre, el vaig palpar suaument i em vaig quedar immòbil, observant la natura, amb una sensació de tranquilitat total, com si hagués omplert un buit que tenia dins amb un tresor difícil de calcular en valor. Bé, canviant de registre, em va agradar molt i punt! Memorabilia, Mamorandum, Memoraculum, Memento, El manuscrit de Virgili, Berta Canonici, Amanda, Reinald, Doctor Bloch, S'Alambor, París, Crisant, Jacques, Moura, 21 de setembre, Denise, Sicília, Avenue Constance, laberints, amor sense sexe, sexe sense amor, detalls molts detalls, i vida, sobretot vida! No l'he pogut subratllar aquest llibre, no era meu. Potser algun dia l'adquiriré, perque una segona lectura és d'obligat compliment per a la meva salut mental. Una frase que, sense ser significativa del total de l'obra, m'ha agradat, perque hi combrego: "Una d'aquelles amistats amb qui es pot compartir el silenci". (per més informació, segueix)
Ca La Pepa (Rellinars). Recuperant escrits. Temàtica: gastronomia. Aquest el vaig fer per publicar al Diari de Terrassa i a El Punt (edició Vallès Occidental). El 12 d'agost d'enguany, farà un any... (segueix...)
Dimarts. Els primers dies de l'estiu els passo al Baix Camp, concretament a Cambrils. Municipi turístic, molt familiar -massa pel meu gust-, farcit de "maños" i francesos del sud. Just al costat de la festa nocturna, i barata, de Salou.
Possiblement, durant l'estiu seguiré escrivint
al bloc - si algun cibercafè m'ho permet -. Aquest espai virtual em serveix
d'aprenentatge. Ja havia escrit una trentena de cartes als diaris els últims
anys i, com més va, més m'agrada escriure. Vaig començar a agafar el gust per
la lectura quan ja estava a la universitat - mai és tard! -, sobretot amb la
premsa, però també amb llibres i, actualment estic agafant el gust per
l'escriptura, tot i que no m'hi puc dedicar el temps que m'agradaria. (Segueix)
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
