...O, no m’agrada prou. O, no m’agrada com
m’agradaria que m’agradés. Quan em llevo, a les 6h, el primer que faig és
engegar la ràdio. Quan em vull intoxicar d’informació poso alguna emissora de
les que fan programes informatius matinals -últimament, Rac1, però també
Catalunya Ràdio i alguna altra-. Si el què vull és fer una repassada ràpida a
la informació del dia, em passejo uns minuts per Catalunya Informació i,
després de tragar-me amb total desinterès els esports, el temps, el trànsit i
alguna altra secció de poc interès a aquelles hores del dia, ja em dono per
informat i em passo al meu dial de referència: iCat fm.
Ja als inicis d’iCat fm vaig demanar amb
insistència un programa matinal-despertador, però que marqués la diferència.
Finalment n’han creat un, però no acaba de complir les meves expectatives. Està
bé que hi hagin posat presentadora i col·laboradors (al principi no n’hi
havia), i ho fan prou bé. Però, la música que hi posen no m’acaba de satisfer.
Que durant el dia posin aquest tipus de música m’està bé, però segueixo creient
que en aquest tram horari, així com en l’horari de sobretaula, caldria canviar
el xip i posar músiques que marquin la diferència. Sempre poso d’exemple, com a
bon programa, “Músiques del món”. O, si més no, l’estil de música que punxava
el David Escamilla els matins de la desapareguda Catalunya Cultura.
Salut i llibertat!
Marcús
Blocus Track (polític): Recomano l’article de Salvador Cardús, d’avui a La Vanguardia (em
sembla que no es pot treure per internet).
