Fa dies que m'ha tornat el 'cuquet' del gust per la política, deu ser que sempre vaig contracorrent. Ara que està de moda fotre canya al polític, a mi em ve de gust recuperar la meva vessant politòloga. Què hi farem.
Acabo de rebre un mail despotricant de'n Benach. La seva procedència és de gent pressumptament catalanista, suposadament demòcrata i, fins i tot, podria ser que propers a l'independentisme. Amb tot, envien missatges que voldrien esdevenir virals, però que no són res més que porqueria que es caracteritza per l'autoodi típic català.
En el text, es deixen anar idees com que l'ex-president del Parlament del Principat té una formació que no voldrien pels seus fills, que no es mereix cobrar 'no sé què', que és un 'penques' que no ha treballat mai i encara menys ho farà a partir d'ara, etcètera.
Fa pocs dies parlava amb gent 'de la ceba', convergents amb carnet o sense, però radicalment discriminadors. La idea que supuraven les seves paraules era que els que han governat fins ara no es mereixen 'ni aigua', que han deixat el país fet una merda, però no desprenien ni un bri d'autocrítica vers els càrrecs i sous 'dels seus' (cosa que troben 'el més normal del món').
Aquesta casta de gent em provoca –per dir-ho suaument– fàstic, perquè mesuren les pressumptes maldats segons el color del carnet de qui les fa. I, malauradament, se'n surten prou bé.
S'equivoquen de contrincant, i no és res més que per ostentar 'el poder pel poder'. Ras i curt.
Gent així fa que torni a tenir ganes 'de política'!
"A
principis dels noranta del segle passat em va caure a les mans una
revista "muy interesante", o alguna per l'estil. Doncs bé, en aquells
temps es parlava molt de com seria l'entrada del segle XXI, com seria
l'habitatge, la informàtica, els transports, etc... En la majoria de
casos no el van encertar ni per casualitat, però en un aspecte si: Les
malalties que es preveien per a l'entrada del nou segle eren dues, les
mentals i les víriques. La van ben encertar. Entre vaques boges, grips
aviàries, ansietats, estressos, etc... podem arribar a la conclusió que
si, que les malalties del segle XXI són víriques i mentals."
Fa 4 anys vaig anar a cobrir la nit electoral (de les eleccions catalanes) a les instal·lacions de Vilaweb. Uns dies després, amb una mica més de calma, vaig escriure un apunt en aquest bloc sobre la situació política que s'obria en aquesta nova etapa a Catalunya: Comença la 2a transició.
Hi feia un paral·lelisme amb la situació política de la transició, hi deixava caure algunes previsions i hi encabia grans dubtes que encara estan ben oberts.
Per altra banda, és molt interessant recordar les enquestes de fa quatre anys per veure quines es van acostar (una mica) als resultats finals.
No em barrufen massa els articles d'opinió dels polítics als
diaris, però de tant en tant en llegeixo algun, i avui em quedo amb un
paràgraf de l'article "La tàctica de l'estruç",
de Joan Ridao:
"La veritat, el que hi ha darrere la proposta de
renovar el TC és la voluntat de guanyar temps, únicament. El temps
suficient per celebrar eleccions catalanes que no estiguin condicionades
per una sentència del TC dinamitant l'Estatut. És la por d'acceptar
l'embat de plantejar obertament que la via autonomista és un carreró
sense sortida. O pitjor encara, un camí subjecte a una amenaçant
involució com la que sembla bategar rere les ànsies de la majoria de
magistrats del TC partícips d'un nacionalisme espanyol que s'ha rearmat i
que advoca per una Espanya que detesta el pluralisme."
M'he mirat i escoltat el programa Banda
Ampla de TV3 que va dedicar a debatre sobre si cal la
independència de Catalunya o no, en el qual es van convidar
estudiants universitaris amb expedients acadèmics esplèndits. He
recollit els arguments del NO. Són aquests:
No és una
prioritat, tenim altres problemes per solucionar. La gent el què vol és
tenir feina, una vida digna, els preocupa la jubilació i aquest tipus de
temes, no la independència.
El Barça seria el gran perjudicat,
perquè hauria de jugar en una lliga catalana amb els Mollerussa,...
Amb la independència, Catalunya es veuria perjudicada, sobretot
econòmicament, ja que l'activitat econòmica catalana passa en un 30% pel
mercat espanyol.
Es veurien perjudicades les relacions socials
amb la resta de l'estat, sobretot la gent que té família, amics,.. a la
resta de l'estat.
S'obriria un període d'inestabilitat política.
No se sap si entraríem a la Unió Europea.
S'hauria d'optar per un
sistema federalista, on cedissin les dues parts.
No val
l'argument que el món és un mercat més gran que Espanya, ja que la
majoria d'empreses catalanes són petites i mitjanes i el seu mercat
"real" és l'estat espanyol, no el món.
La independència tancaria el
mercat espanyol. Faria perdre negoci a les empreses catalanes.
Si
no aconseguim entrar a la UE, no té sentit econòmic.
No queda
clar que la societat catalana vulgui debatre sobre aquest tema, per tant
no té sentit anar-nos'ho preguntant.
En un moment de crisi
econòmica com l'actual no toca fer-se aquestes preguntes.
Un 20%
de participació a les consultes demostra que no interessa.
Les
llengües evolucionen, sino encara estaríem parlant llatí. Està bé
defensar la llengua, però no imposar-la (i, es posa l'exemple de que qui
incompleixi la rotulació "com a mínim en català" serà multat).
Què entenem per cultura catalana? Fer cultura des de catalunya en
castellà, és cultura catalana?
A les escoles cada vegada es fan
més classes en català i menys en castellà. Això demostra cap a on es vol
tendir a anar.
En un món cada vegada més global, no té sentit
posar més fronteres.
Catalunya forma part d'un àmbit hispànic
històric.
Què s'hauria de fer si l'àrea metropolitana digués no i
la resta de Catalunya digués si?
La independència afectaria a la
resta de l'estat espanyol, per tant també ha de decidir la resta de
l'estat.
Que ens retornin menys diners dels que aportem no és
discriminatori, ja que es fa per ajudar a altres territoris menys
desenvolupats.
Apa, ja tenim feina! Crec que és més interessant
començar a rebatre els arguments dels unionistes, un per un, que no pas
seguir engreixant els arguments independentistes. Donar respostes a
totes aquestes pors, informacions esbiaixades, comparar-les amb altres
casos de la resta del món,... pot donar millors resultats. Ara que hi
penso, rellegint aquests 21 punts, no en trobo cap que dongui un motiu
positiu per seguir depenent de l'estat espanyol;-)
“Fa vint anys, a El Temps”. Aquest és el títol d’una secció del
setmanari El Temps que m’agrada especialment. Trobo interessant saber de què es
parlava temps enrera en els mitjans de comunicació. Alguna cosa hi deu tenir a
veure una frase que va dir una professora d’història de l’època d’EGB. Deia quelcom
com que “la història no és un cercle, és un espiral, es va repetint, tot i no
prendre formes idèntiques”. I, és ben cert. Per això és tant important conèixer
la història per poder preveure el què vindrà, per poder actuar en conseqüència.
Després d’aquesta
prèvia, no tinc cap intenció de preveure res, simplement m’ha cridat l’atenció
el tema que tractava El Temps ara fa vint anys i, sobretot, la resposta del
nacionalista espanyol Albert Boadella. Transcric literalment el fragment d’El
Temps:
“Vint anys menys
tres setmanes abans de les consultes independentistes, El Temps donava un
centenar de raons perquè s’activara el dret d’autodeterminació dels pobles.
Entre les signatures dels qui s’hi mostraven favorables –temps era temps-, el
dramaturg Albert Boadella, que deia:
“L’autodeterminació és una possibilitat
perquè qualsevol comunitat humana –sigui o no nació- pugui decidir el que vol”.”
Un energumen armat amb un palillero 9 mil·límetres parabellum ahir va ser arrestat. La policia tirà un tret a l´aire i el detingut resultà ferit de dos trets de bala quan, volant, intentà fugir. El Governador ha assegurat que el criminal va tenir molt mala pata, ja que va rebre l´impacte del tret, de pujada i de baixada.
LA PREMSA ÉS LLIURE, NO HI HA MANIPULACIÓ I QUI HO DIGUI ESTÀ EN CONTRA DE LA LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ.
Ressentits, vint manifestants agrediren salvatgement, a cops de esquena i de cap, les porres de quatre-cents pobres policies que passaven per allà i que no van tenir manera de poder-se defensar. Els agents amb dona i tres fills van suportar estoics l´atac i, dels vint manifestants, trenta van haver de ser hospitalitzats
El Ministre d´Interior, que és de quinze ONG´s, s´ha mostrat desolat per aquest trist succés i ha assegurat que les porres que van quedar malmeses s´havíen d´utilitzar per lligar la maionesa per tant no es podran lliurar les quinze tones d´ensaladilla que volia enviar a l´Àfrica aquest nostre govern altruista.
Els que no podrem assistir a la manifestació de Brussel·les de 10Mil, de ben segur que ens connectarem a la xarxa per a fer-ne el millor seguiment possible.
Però, estaria bé concretar un punt de rebuda de tota la informació que es vagi penjant a la xarxa per no haver d'anar donant voltes. És per això que he fet un petit llistat de llocs web amb la funció de sindicació (RSS) activada, per a poder-ho seguir des dels nostres lectors. Amb les vostres aportacions podem fer que aquestes cerques d'informació siguin més exhaustives.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "@10mil" es podran seguir des d'aquí.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "deumil" es podran seguir des d'aquí.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "brussel·les" es podran seguir des d'aquí.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "manifestació" es podran seguir d'aquí.
Twitter: El Twitter oficial de la campanya es pot serguir des d'aquí.
Ahir vaig assistir a un curs sobre Internet a Cibernàrium (BCN Activa, Ajuntament de BCN). Abans de tirar l'artilleria per sobre d'aquesta Administració, vull deixar constància que estic molt d'acord amb la tasca que fa Cibernàrium, que no és altra que oferir formació gratuïta en temes d'informàtica, Internet i TIC, tant en usuaris amb formació bàsica, inicial, com en usuaris avançats.
Trobo molt interessant i important oferir formació gratuïta (si fos semigratuïta, també ho trobaria bé!) tant per suprimir la fractura digital com per millorar els coneixements de la gent que ja domina una mica del tema. Aquest camp, de la mateixa manera que els cursos de llengua catalana per a immigrants, són dos puntals bàsics per aconseguir una millora substancial en aquesta nostra societat.
I, sobre aquests dos temes vull parlar: TIC i llengua. I és que el curs, deixant de banda la qualitat (que no estava gens malament) mostrava un respecte nul envers la llengua pròpia d'aquest país. La classe era impartida exclusivament en castellà per una parella de professors d'origen sud-americà, tot i que entenien i, també, sabien parlar el català. Així ho vaig poder comprovar cada cop que m'hi dirigia per comentar algun tema. El material (unes fotocòpies) es podia escollir en català o en castellà, però la versió catalana estava farcida de faltes d'ortografia que feien mal als ulls. Semblava ben bé una traducció literal maldestre. I, per més inri, només es podia utilitzar el navegador d'Internet Explorer (Microsoft) en castellà i es mostrava el web de l'Ajuntament de (ViscA) BCN en la versió castellana. No costa res utilitzar algun navegador de programari lliure com Firefox (Fundació Mozilla) que, a més de ser en català funciona millor.
Amb una hora de classe van ajudar a formar gent en el món d'Internet, però van mostrar una falta de respecte vers l'altre puntal a potenciar, la llengua. Diuen que "rectificar és de savis", doncs, Srs. de l'Ajuntament del Cap i Casal, reaccioneu! Que, a més, és gratuït!
Explicació i font de la Foto.
La recollida de respostes de l'enquesta per conèixer el perfil dels usuaris d'aquest bloc s'ha estancat en 85 de les 100 respostes que espero per a donar els resultats definitius. Si la cosa no s'anima els propers dies (vaaaa, els que torneu de vacances!!), no esperaré a arribar als 100, i donaré els resultats definitius, que ja són força importants.
A mi, els socialistes em fan por, sempre ho he dit, i sovint rebo com a contrapartida una ganyota escèptica, perque acabo la frase dient que "el PP no me'n fa tanta". Em vaig guardar un article de Vicent Partal sobre La gran coalició, tenint el precentiment que tard o d'hora l'hauria de treure de la recambra. No arribarà de cop, però ja va arribant aquest mal auguri. Avui, en Lluís Falgàs en parla a Una entesa que causa pànic. Temps al temps...
Avançament (provisional) d'algun resultat de l'enquesta: A hores d'ara, un 35% d'usuaris d'aquest bloc tenen entre 24 i 35 anys, com el seu autor. Un 85% són residents al Principat de Catalunya. I, encara una altra dada, un gens menyspreable 28% dels visitants d'aquest bloc ni té bloc propi, ni el pensa obrir, ni participa en xarxes socials per Internet. Continuarà...
El butletí informatiu de l'AAVV del barri del Segle XX de Terrassa -el meu antic barri, on vaig viure gairebé 30 anys- publica un especial aquest mes ple de ràbia contra els incompliments reiterats al llarg de més de 30 anys per part de l'Ajuntament.
I, quina millor manera per fer-ho? Doncs amb especial amb un editorial en portada i farcit de fotografies en l'interior, que no deixen lloc a poder dubtar de la deixadesa en què es troba el barri.
Un barri separat del centre per la Carretera de Montcada -una via de pas, que ni amb les recents obres ha aconseguit deixar-ho de ser-, on hi ha hagut una gran quantitat de fàbriques tèxtils històricament, que han anat tancant paul·latinament i que, ara, no és ni puta ni Ramoneta. Ni zona industrial ni zona residencial, amb poques botigues i serveis, un autèntic nyap.
Doncs, molt bé per la iniciativa de l'AAVV del barri! Una (o moltes) imatge, val més que mil paraules (incomplertes!).
Gran Editorial d’EL PUNT:
“El populisme ineficaç dels 400 euros de
desgravació”
El Consell de Ministres ha aprovat la reforma del
reglament de l'IRPF que estableix una deducció de 400 euros per contribuent en
l'impost sobre la renda. No es podrà dir que Zapatero incompleix una promesa
electoral, però sí que es pot dir amb rotunditat que és un malbaratament de
diners. Quan es va anunciar la mesura estel·lar del programa del PSOE, es va
dir que es tractava de tornar als contribuents part del superàvit pressupostari
aconseguit per la bona gestió del govern. El nou executiu va mantenir la
promesa, però en va canviar la justificació i va explicar que es tractava de
posar més diners a les mans dels consumidors per fer-los més fàcil arribar a
final de mes en temps de desacceleració econòmica. Si es tracta d'ajudar els
que van més justos, han triat l'opció menys progressista: primer, perquè la
desgravació és la mateixa per als que no arriben a final de mes i per als que
tenen uns ingressos elevats i la inflació no els fa ni pessigolles; i segon,
perquè els que tenen sous baixos i pensions minses no reben cap ajut perquè en
no pagar impostos no poden descomptar res. A més, la mesura serà pràcticament
inútil, ja que tot i que representa per a l'Estat deixar 6.000 milions d'euros
(un bilió de pessetes!) a l'any, és de ximples concloure que es reactivarà el
consum perquè una part dels contribuents podran gastar 33,3 euros més cada mes.
Així no es reactiva l'economia, com han deixat clar el Banc d'Espanya i el
mateix ministre Solbes, que a més adverteix que complint aquesta promesa no
queden més diners per emprendre grans mesures contra la crisi. Escampats a 33,3
euros per cap i mes, 6.000 milions d'euros fan molta menys feina que si es dediquessin
a inversions que creen ocupació, com ara accelerar els projectes d'obres
públiques i modernitzar els serveis públics. I a reservar-ne una part per
millorar el finançament de les autonomies, a les quals es diu que no hi ha
diners.
Mai de la vida aconseguiré esquivar el "juny". Juny: se m'hi va morir el cor i se m'hi va morir el poema, també l'estimada hi va morir en un romàntic bassal de sang.
Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell i revela l'abast veritable de la ferida. Juny: el peix se'n va del mar de sang, neda cap a un altre lloc on hivernar. Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci, munts de cartes ja no troben per manera d'arribar a mans dels morts.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
