(@marcroca)
|
|
2. CULTURA, COMUNICACIÓ I TIC 
Google és
omnipresent o, si més no, ho pretén. De moment és una bèstia -amb 10 anys
recentment complerts- que ens dóna moltes
satisfaccions, que s’adapta força bé a la diferència (per exemple, amb el
respecte a les llengües sense una estat al darrera), que utilitza programari
lliure,... però, cada cop és més poderós i, sobretot, omnipresent. Això pot
arribar a fer por? Durant els JJOO, a NOTA: Torno a penjar aquest apunt, perque amb Internet Explorer no es podia veure bé] Els mèdia comencen a estar al Facebook i, això, comporta vàries coses. Per una banda no dic que els mèdia hagin entrat al Facebook, ni que sàpiguen què fan al Facebook, ni que els mitjans en general ho estiguin utilitzant. Dic “estan” perque la seva presència hi és tant d’una forma oficial, com seguint iniciatives dels seus seguidors o detractors, al voltant de mitjans, de programes, de membres d’aquests programes o dels propis treballadors. O sigui, existeix una anarquia multidireccional que, dins d’aquesta eina, exemplifica molt bé que ja no són els usuaris que van a casa dels mèdia, sino que existeix una multitud de formes d’entrar en contacte amb aquests. Com a continuació dels dos anteriors apunts sobre Facebook, avui centraré la informació en un camp concret: Els mitjans de comunicació, entesos en un sentit molt ampli. Mitjans: Podem trobar Grups oficials força nombrosos de ràdios com el Grup Flaix Bac, que a més té un compte d’usuari propi. Les emissores públiques de Catalunya Ràdio també han obert un espai informatiu. Per altra banda, tant d’una forma oficial o a iniciativa dels propis usuaris, es creen Grups de seguidors de programes varis. Aquest és el cas dels següents Grups: Polònia (TV3), Delicatessen (iCat fm), Ventdelplà (TV3), Vist i no vist! (Catalunya Ràdio), L’ofici de viure (Catalunya Ràdio), El Club (TV3), Sona 9 (iCat fm), Ritmes.net (CCRTV), 3XL.cat (CCRTV), La Marató de TV3 (TV3), Enfoca’m (Alella), Minoria Absoluta (RAC1), Cinc minuts més (Ràdio Ciutat de Badalona). La informació de proximitat -local- i els mitjans purament digitals, també han entrat al món Facebook per a donar a conèixer els seus productes, compartir, aprendre, discutir, opinar i interactuar amb els seus seguidors, informant i rebent inèrcies a través del contacte directe i horitzontal. Aquest és el cas de A tot watt (Canal Reus TV), El Punt Glocal (Grup de lectors i simpatitzants del diari El Punt), Diari de Breda, Bon dia (diari gratuït), Venus Televisió (Badalona), Canal Català Osona (TV), RTV Cardedeu, Sa Roqueta TV (Mallorca), Crònica.cat, SMS25.cat. Els mèdia també hi han entrat per agrupar i interactuar amb treballadors o antics treballadors d’algun mitjà concret com Maresme Digital TV, IB3 (TV de les Illes Balears), LaVanguardia.es, Ràdio Sant Cugat. També hi ha espai per a la reivindicació que afecta als mèdia. Aquest és el cas del Grup de suport a Antoni Bassas (i, un altre), o a I, com no podia ser d’una altra forma, els periodistes catalans units d’una forma global. De tot aquest llistat de grups i espais creats al voltants dels mèdia -catalans, bàsicament-, podem veure que, sovint és difícil veure a primer cop d’ull si és una Grup creat de forma oficial (pel propi mitjà) o a iniciativa d’un particular. És important valorar l’origen de la font i la credibilitat abans de donar el pas i agregar-se a un grup en concret. Amb tot, segurament els mèdia no saben ben bé què hi fan a Facebook, però es comença a tenir clar que cal anar allà on els teus usuaris potencials estan i no a la inversa com havia estat la lògica imperant fins a l’aparició d’Internet i les TIC en general (la comunicació mòbil i multicanal, també cal tenir-la molt present). Bé, avui ha tocat de nou el tema facebook, que sembla que cal tenir present, pel boom del moment en què es troba. Ja vaig comentar l’increment quantitatiu (tothom està a aquesta xarxa social) i qualitatiu (hi ha entrat molta gent de cop, que no estava abans a altres xarxes socials), però caldrà deixar passar un temps. Quan ja haguem passat els primers dies de disfrutar amb aquesta nova joguina, de veure les fotos d’un antic company de classe o de feina, d’haver mantingut alguna conversa amb algú que feia anys que no veies, d’haver entrat a formar part d’algun grup de suport a no sé quina causa, però sense tornar a entrar-hi mai més ni aportar-hi res, de marejar-te amb la infinitat de possibilitats que et permet aquesta xarxa per a crear i consumir continguts i establir relacions amb gent de gustos similars, etc... Quan tot això hagi passat, veurem fins a quin punt aquest boom comporta un canvi real a la xarxa. Veurem si es torna a reduir la quantitat de gent o, si pel contrari, la inèrcia que ha pres Facebook a l’incloure-ho tot en un, qualla. De moment, esperar, esperar, esperar (Casablanca dixit). [Nota: Aquest és un llistat ràpid respecte els mèdia catalans que es troben a Facebook, si coneixeu altres Gurps, espais,... de mitjans catalans, digueu-ho i n'ampliarem el llsitat]
Els mèdia comencen a estar al Facebook i, això,
comporta vàries coses. Per una banda no dic que els mèdia hagin entrat al
Facebook, ni que sàpiguen què fan al Facebook, ni que els mitjans en general ho
estiguin utilitzant. Dic “estan”
perque la seva presència hi és tant d’una forma oficial, com seguint
iniciatives dels seus seguidors o detractors, al voltant de mitjans, de
programes, de membres d’aquests programes o dels propis treballadors. O sigui, existeix una anarquia multidireccional que,
dins d’aquesta eina, exemplifica molt bé que ja no són els usuaris que van a
casa dels mèdia, sino que existeix una multitud de formes d’entrar en contacte
amb aquests. Com a continuació
dels dos anteriors apunts
sobre Facebook, avui centraré la informació en un camp concret: Els mitjans de comunicació, entesos en un
sentit molt ampli. Mitjans: Podem trobar Grups oficials
força nombrosos de ràdios com el Grup
Flaix Bac, que a més té un compte d’usuari propi.
Les emissores públiques de Catalunya
Ràdio també han obert un espai informatiu. Per altra banda,
tant d’una forma oficial o a iniciativa dels propis usuaris, es creen Grups de seguidors de programes varis. Aquest
és el cas dels següents Grups: Polònia
(TV3), Delicatessen
(iCat fm), Ventdelplà
(TV3), Vist
i no vist! (Catalunya Ràdio), L’ofici
de viure (Catalunya Ràdio), El
Club (TV3), Sona
9 (iCat fm), Ritmes.net (CCRTV), 3XL.cat (CCRTV), La Marató de TV3
(TV3), Enfoca’m
(Alella), Minoria
Absoluta (RAC1), Cinc
minuts més (Ràdio Ciutat de Badalona). La informació de proximitat -local- i els
mitjans purament digitals, també han entrat al món Facebook per a
donar a conèixer els seus productes, compartir, aprendre, discutir, opinar i
interactuar amb els seus seguidors, informant i rebent inèrcies a través del
contacte directe i horitzontal. Aquest és el cas de A
tot watt (Canal Reus TV), El
Punt Glocal (Grup de lectors i simpatitzants del diari El Punt), Diari
de Breda, Bon
dia (diari gratuït), Venus
Televisió (Badalona), Canal Català
Osona (TV), RTV Cardedeu, Sa Roqueta TV (Mallorca), Crònica.cat, SMS25.cat. Els mèdia també hi
han entrat per agrupar i interactuar amb treballadors
o antics treballadors d’algun mitjà concret com Maresme Digital TV,
IB3
(TV de les Illes Balears), LaVanguardia.es,
Ràdio Sant Cugat. També hi ha espai
per a la reivindicació que afecta
als mèdia. Aquest és el cas del Grup
de suport a Antoni Bassas (i, un altre),
o a I, com no podia ser
d’una altra forma, els
periodistes catalans units d’una forma global. De tot aquest
llistat de grups i espais creats al voltants dels mèdia -catalans, bàsicament-,
podem veure que, sovint és difícil veure
a primer cop d’ull si és una Grup creat de forma oficial (pel propi mitjà) o a iniciativa d’un particular. És
important valorar l’origen de la font i la credibilitat abans de donar el pas i
agregar-se a un grup en concret. Amb tot, segurament
els mèdia no saben ben bé què hi fan a Facebook, però es comença a tenir clar
que cal anar allà on els teus usuaris potencials estan i no a la inversa com
havia estat la lògica imperant fins a l’aparició d’Internet i les TIC en
general (la comunicació mòbil i multicanal, també cal tenir-la molt present). Bé, avui ha tocat de nou el tema facebook, que sembla que cal tenir present, pel boom del moment en què es troba. Ja vaig comentar l’increment quantitatiu (tothom està a aquesta xarxa social) i qualitatiu (hi ha entrat molta gent de cop, que no estava abans a altres xarxes socials), però caldrà deixar passar un temps. Quan ja haguem passat els primers dies de disfrutar amb aquesta nova joguina, de veure les fotos d’un antic company de classe o de feina, d’haver mantingut alguna conversa amb algú que feia anys que no veies, d’haver entrat a formar part d’algun grup de suport a no sé quina causa, però sense tornar a entrar-hi mai més ni aportar-hi res, de marejar-te amb la infinitat de possibilitats que et permet aquesta xarxa per a crear i consumir continguts i establir relacions amb gent de gustos similars, etc... Quan tot això hagi passat, veurem fins a quin punt aquest boom comporta un canvi real a la xarxa. Veurem si es torna a reduir la quantitat de gent o, si pel contrari, la inèrcia que ha pres Facebook a l’incloure-ho tot en un, qualla. De moment, esperar, esperar, esperar (Casablanca dixit). [Nota: Aquest és un llistat ràpid respecte els mèdia catalans que es troben a Facebook, si coneixeu altres Gurps, espais,... de mitjans catalans, digueu-ho i n'ampliarem el llsitat]
La diferencia N'hi ha més... 
Orígens de l’èxit. El desembre
de 2007 vaig fer un extens apunt sobre Facebook
titulat “Una aproximació (teòrica)
a Facebook”, que començava així: “Facebook ha estat el fenomen del 2007, de
la mateixa manera que el YouTube ho va ser del 2006. Per tant, vista l’evolució
de YouTube el 2007, i tenint en compte que en aquests temes sempre anem darrera
dels anglosaxons, ja ens podem preparar pel Facebook del En aquell
moment, havia rebut 3 o 4 invitacions per entrar-hi, i totes elles de blocaires
que m’eren coneguts. Ara, des de fa unes setmanes, a molt estirar, uns mesos,
la cosa ha explotat, tothom està a la xarxa social Facebook. Què ha passat i altres coses. Un canvi de format, més i millors
funcionalitats i la traducció, primer a l’espanyol i després al
català, entre altres factors, han fet d’aquesta xarxa social tot un èxit de
participació. Però, quan durarà aquest fenomen? No ho sé, el salt ha estat tant qualitatiu (gent que no estava en aquest “mundillo”) com quantitatiu
(s’ha arribat als 100.000
d’inscrits arreu del món en 4 anys (MySpace en 3 anys)). Amb tot, els números
poden fer ballar la cosa. Si bé és cert, per exemple, que les
dones estan força ficades a Facebook, també és cert que altres xarxes
similars com Tuenti
tenen més predisposició a fidelitzar la clientela que no pas aquesta xarxa
social creada el Existeixen infinitat de causes obertes que
et poden interessar, com veiem en aquest llistat
de causes catalanes al Facebook. Jo, recentment, he descobert la de “Faltes d’ortografia en català: ja n’hi ha
prou!”. La trobo molt encertada i, curiosament, coincideix amb una col·lecció
que fa poques setmanes vaig iniciar: Fotografiar cartells mal escrits en català
(quan en castellà no en trobes cap de mal escrit!). Hi ha discussió en el terme “amic” que
utilitza aquesta xarxa social. Potser no és el més encertat, però és el que hi
ha. Doncs, amics o no, ja es comencen a veure les cares els seus membres, a
través de trobades
presencials. Això no té res de nou, com molt bé explicava el David Rodríguez en un
apunt recent sobre l’IRC. I, és que queden poques coses per inventar;-) Parlant d’amics,
és molt interessant aquest experiment
que es va fer creant un usuari fictici a
Facebook. Resulta que ja té més de 2.000 amics! (sic!). La cosa
està agafant una volada tant bèstia, que fins i tot s’està preparant una pel·lícula sobre Facebook. Una bona
reflexió sobre aquest fenomen la fa Però, no tot són flors i violes! Google vs
Microsoft No és l’objecte
d’aquest apunt, ni del que penjaré demà, però no em volia estar de deixar constància
que aquí hi ha una guerra de poder: Google vs Microsoft. Un tema
important és fins a quin punt podem anar deixant el rastre que deixem en
aquestes xarxes socials, rastre que les grans empreses ensumen fins a l’últim
detall per a la publicitat, entre altres temes delicats. Però, bé, aquí ja hi
entrarem un altre dia. Només vull deixar constància que darrera Facebook hi ha Microsoft -que, ara ja hi ha deixat una bona petjada integrant-hi el seu cercador-, i que Google no es vol quedar enrere i ja ha treballat amb el seu peculiar Facebook, anomenat Maka Maka. Altres blocaires comencen a detectar aquests moviments i la cosa anirà a més.  Fins aquí, un resum dels molts retalls que havia anat guardant les darreres setmanes. Per demà, la segona part: Què podem fer i com funciona Facebook? [Dedicat a la meva família, que també està donant el pas;-)]. Tinc el bloc una mica aturat, espero poder-m'hi ficar ben aviat. Mentrestant, podeu seguir un bon article a El Punt Glocal: Ciutats 2.0. El meu microbloc segueix actualitzant-se sovint -és molt més hàgil-. Cada dia comparteixo articles d'interès des del Google Reader -són els que podeu veure a la dreta de la pantalla del bloc-. El meu Facebook cada dia és més útil -per mi, és clar- i li vaig trobant noves funcionalitats interessants -aviat en parlaré extensament-. Facebook ha fet un boom brutal però, durarà? Si dura, el salt és significatiu qualitativament i quantitativament. També començo a trobar molt útil el delicious, el meu i el dels altres que vaig seguint a través de l'RSS. Per altra banda, El Punt Glocal segueix amb molta força. Sobretot, a través de Twitter i, en un altre format a Facebook. I, per últim, l'altre temàtica que tinc pendent potenciar és el meu bloc sobre e-administració -es troba en un moment molt incipient, encara-. Entremig, les tertúlies blocaires a l'Ateneu Barcelonès, segueixen sent sempre molt fructíferes. 
[NOTA: Està
presentat amb ordre cronològic invers, com els blocs]
Anar a Resum (I).
Llegeixo a
Comunicació21 que “Un 20% dels
joves de 18 anys s'ha acollit a les subscripcions gratuïtes de publicacions de
la Generalitat. Pocs, per no dir cap dels editors que han participat en el
disseny d'aquesta proposta, s'imaginaven que més de 13.000 nois i noies s'hi inscriurien.
Per tant, per ser la primera edició, és lògica la satisfacció de la secretaria
de Carles Mundó”. És una molt bona notícia. M’agradaria saber quins diaris/premsa han escollit i si ho han fet ells o els seus pares;-) Amb tot és una bona notícia. Potser sóc més partidari de pagar un percentatge testimonial, per tal que no s’abusi d’una política pública de foment que costa molts milions d’euros. Segurament no seria un 20%, seria menys, però seria un percentatge més real. Això si, com diu el director de Comunicació21, cal facilitar al màxim l’accés a aquest tipus d’ofertes, per exemple podent accedir-hi durant tot l’any i no dins d’un període com ha estat el cas.  Sies.tv
Sies.tv, una
Televisió Catalana Cultural per Internet
Debat 1r Aniversari de Sies.tv 26 de setembre de Intervindran: Jaume Masdeu, director del 3cat24.cat i Canals Informatius CCRTV Albert Sierra, responsable d’Innovació i Comunicació de Toni Iglésies, director de Sies TV Antoni Roig, director de programa de Martí Terés, expert en Societat de sies.tv és una televisió IP que emet els seus
continguts a través de la xarxa Internet. Aquest nou mitjà de comunicació
audiovisual té la vocació de cobrir l’espai de parla catalana amb continguts
que fan referència a l’actualitat cultural, noves tendències i a tot allò
relatiu al coneixement i a la innovació. 
Al
final de l’estiu vaig començar amb la inevitable renovació
dels mitjans tradicionals. Poc després començava
l’espectacle de la temporada amb els canvis als mèdia. El primer que vaig
tractar va ser El
Singular Digital es reinventa. Després va venir blocs i mitjans de
comunicació. Un cop situats, ja podem fer un petit repàs de les novetats aparegudes en els mitjans digitals catalans
de les darreres setmanes. Aquest
apunt ve a propòsit de l’aparició
de notíciestecnològiques.com, un nou
portal de tecnologia en català. Fa
poc, el digital de la
diputació de Barcelona La Malla va
fer el salt al .cat, però alhora va canviar d’imatge
apostant pel blanc googleià, a més d’aprofundir
en la informació local i els blocs d’opinió. Un
altre que ha
canviat de look i, en certa
manera de continguts, és Tribuna. Per
la seva banda, Barcelona TV no només ha canviat
d’imatge, sino que ha potenciat els seus continguts audiovisuals. L’AVUI.cat ha arribat a un acord amb la
UB per tal de fomentar el Canal Universitari que aquest diari té
en l’edició digital. I,
ja des d’una vessant més especialitzada,
L’Observatori
de Polítiques de Comunicació ha estrenat pàgina. [Audiències
d’agost dels mitjans digitals en català, amb el nou mesuratge de Nielsen]. 
Ahir
es va presentar l’estudi
"Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008)" on
s'analitza en profunditat 21 enquestes fetes públiques en aquest període, per
acabar donant les conclusions per sectors i variables. L’Alma mater de l’estudi és en Marc Belzunces, amb el suport del
CES. Com
bé “diuen”: “Cada loco con su tema”.
Jo em vull centrar en una d’aquestes variables: els diaris que llegeixen els independentistes i els que llegeixen els
unionistes (o dependistes). El
dossier de presentació de l’estudi diu el següent: “Premsa escrita”: “Els resultats corresponen al subconjunt de la població que
declara llegir premsa escrita (paper). En aquest subconjunt hi ha una relació
clara entre la freqüència de lectura i el suport/oposició a la independència.
Com més freqüentment és llegeix premsa més a favor s'està de la independència,
mentre que l'oposició màxima es dóna entre els que llegeixen premsa molt poc o
pràcticament mai. Tanmateix, a totes les franges de lectura l'oposició guanya. Per
diaris, als diaris en català (Avui, El
Periódico i El Punt) hi ha una majoria absoluta de lectors
independentistes. Cal destacar el gran suport a l'Avui (74%), i que a El
Periódico en català el suport està creixent en els darrers anys (no mostrat
en aquests resultats preliminars). El diaris en espanyol (esportius,
Els diaris amb una proporció variable d'espanyol i català (els gratuïts) l'oposició és
majoritària, però no supera el 50%. Els lectors d'El Periódico
en espanyol són els que presenten una major oposició a la independència de
Catalunya. Tenint en compte que presenta idèntic contingut al d'El Periódico en català (on hi ha una
clara majoria independentista en creixement), ens indicaria que la llengua
predomina sobre la línia editorial del mitjà en la qüestió del suport/oposició
a la independència. Caldrà esperar, però, a una anàlisi estadística més profunda per a
establir els factors determinants, la seva interrelació i grau d'influència.”
En aquest requadre es pot veure més
gràficament en percentatges:
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va presentar el setembre passat un
estudi efectuat durant l’any 2006 -en base a quatre enquestes- titulat “El
perfil mediàtic dels electors dels partits parlamentaris, 2006” (pdf).
L’objectiu principal de l’estudi és “conèixer
a través de quins mitjans s’informen de política els ciutadans de Catalunya”.
Cal situar els resultats en el context temporal corresponent, ja que, per
exemple, l’AVUI feia poc
que s’havia renovat de dalt a baix i encara no disposava del web
nou. Així mateix, no és sobrer esmentar que la premsa digital catalana
tot just està començant a donar bons resultats. Aquest estudi cerca
resposta als hàbits de consum mediàtic dins la televisió, la ràdio i la premsa
escrita i s’ha basat en format de resposta única -a diferència de l’estudi del
2005, que permetia la multi-resposta-. Per tant, a tall d’exemple, a la
pregunta “quin diari t’agrada més?”
només es permetria una resposta, fet que complica les comparacions amb l’estudi
del 2005, per la qual cosa s’han de fer amb molta cautela. Primerament, em centraré en els resultats
relacionats amb la premsa per, posteriorment, i d’una forma més succinta,
passar a la ràdio, la televisió i d’altres mitjans. Respecte a la gent que acostuma a
informar-se de temes polítics a través de la premsa escrita, un 18,5% dels
enquestats ho fa a través de El cas de El Periódico Podem trobar diferències substancials entre
els lectors de El Periódico de l’edició en català i de l’edició en castellà
-tot i que, evidentment, consumeixen la mateixa informació-. Per exemple,
l’interès per la política i el nivell d’informació política, en l’edició en
català està per sobre la mitjana i en l’edició en castellà per sota. El mateix
passa quan es pregunta pel sentiment de pertinença. Si mirem el lloc de
naixement dels seus lectors, en l’edició en català un 86,7% són nascuts a
Catalunya, mentre que en l’edició en castellà el percentatge disminueix fins al
59%. Encara més diferència hi ha a l’observar el lloc de naixement dels pares
dels lectors del diari de Grupo Zeta:
Mentre en l’edició en català en un 55% dels casos els dos progenitors han
nascut a Catalunya, en l’edició en castellà aquesta xifra cau fins un 13%. El lector en català d’El Periódico té un
índex de confiança amb els polítics per sobre de la mitjana, mentre que el
lector en castellà està per sota. A la pregunta sobre el nivell de satisfacció
amb la política, el lector en català està un pèl per sobre de la mitjana,
mentre que el lector en castellà està bastant per sota de la mitjana. També podem afirmar que el lector en català
d’El Periódico es defineix com a força més d’esquerres que el de l’edició en
castellà. D’igual forma, respecte al sentiment de pertinença, se sent molt més
català el lector en català (3,9 sobre 5) que el lector en castellà (2,98 sobre
5). De la gent que acostuma a informar-se de
temes polítics a través de El Periódico (un 20,9% del total d’enquestats),
tenim que un 11,8% corresponen a l’edició en català i un 9,1% en castellà. On s’informen els electors per
tendències polítiques? Quan es pregunta pels diaris més llegits en
relació a l’opció política, trobem que la gent propera al PPC i CIU tenen
predilecció per La vanguardia i, en segon lloc, per El Periódico. La gent
d’ERC, el PSC i l’abstenció canvien l’ordre, posant El Periódico com a més
llegit, per davant de Si diferenciem les dues edicions de El
Periódico, trobem que a CIU, ERC i ICV, quan parlem d’aquest diari, predomina
l’edició catalana, mentre que en el PSC predomina la castellana. Per sexes Observant els lectors de premsa per sexes, tenim
com a norma general un predomini dels homes sobre les dones, amb l’excepció
d’El Punt, on un 53,5% dels seus lectors són dones (el mateix succeeix amb els
gratuïts i els comarcals). Per edats Per edats, podem destacar el cas de l’AVUI,
on un percentatge altíssim de lectors (38%) tenen més de 65 anys. Per contra,
els gratuïts i El Punt, amb un 39% i un 36% respectivament, tenen uns lectors
molt joves, d’entre 18 i 34 anys. La resta es troba amb dades intermitges, on
podem destacar que Altres mitjans d’informació Com era d’esperar, la informació política
dels catalans prové, en primer lloc de A través de Pel què fa a la ràdio, tenint en
compte que hi ha moltes més emissores que en TV, Catalunya Ràdio està al capdavant
(14,6%), seguida de Conclusions Mentre en ràdio anem tirant i en TV tenim
un canal informatiu català fort, en premsa escrita hi ha molta feina a fer. És
cert que tenim una bona pluralitat de mitjans de premsa escrita, cosa que és
d’agrair, però no és menys cert que els dos principals mitjans -tot i
elaborar-se al Principat- tenen una visió castellana de la informació, i el què
ens cal són uns mitjans, no només escrits en català, sino també pensats en
català i amb visió europea i universal de la informació. Les distribució de dades de les dues
edicions de El Periódico ens poden permetre tenir una visió optimista del futur
proper, però no es pot abaixar la guàrdia i cal seguir millorant en els mitjans
de comunicació, per tal de crear un Espai
Català de Comunicació fort i creïble. Si ens comparem amb
altres nacions sense Estat, podem estar contents, però cal seguir treballant. Dues coses per acabar: Una eina, Internet,
ens pot ajudar a ser més optimistes encara. Caldrà estudiar-ne l’evolució. I,
la segona, dirigida als catalans que volen ajudar a mantenir una visió catalana
del món (i, no només de l’Estat espanyol) i en català: “Llegiu 
Home, d’entre 25 i 34 anys,
resident a Catalunya, lector del diari AVUI (i El Temps), espectador de TV3 i oient
de Catalunya Ràdio. Ha cursat estudis universitaris, es connecta des de casa,
té bloc propi, visita aquest bloc perque li agrada i ho fa de tant en tant (i,
ho tornarà a fer els propers 30 dies), i l’ha conegut a través de Vilaweb.
Aquest és el retrat del perfil d’usuari d’aquest bloc. Podria perfectament ser
jo mateix, i és que no podia ser d’altra forma. Els prosumidors, els
consumidors actius de la xarxa, van a buscar la informació que els interessa, i
no a l’inrevés com havia estat des de sempre, (des)gràcies als mass mèdia. Però, no ens podem quedar amb el retrat robot del perfil d’usuari
d’aquest bloc. Anem a veure els
resultats concrets. [En l’apunt anterior vaig
penjar la presentació gràfica dels resultats]. Intro: El
15 de juliol vaig descobrir l’eina encuestafacil.com
i vaig obrir una
enquesta per a conèixer el perfil d’usuari d’aquest bloc -i, per extensió,
crec que és molt útil per a conèixer alguns detalls dels usuaris dels blocs de mésvilaweb-. Primer va costar
arrencar, però em vaig posar la fita d’arribar a les 100 respostes per a donar
els resultats. Finalment n’han estat 98.
Crec que ja pot donar un bon perfil, més o menys real -dins de les limitacions
metodològiques-, dels usuaris d’aquest bloc. 1) La gran majoria de
visitants d’aquest bloc (61%) l’han conegut a través de Vilaweb.
La resta, i per aquest ordre, provenen d’un enllaç recomanat (11%), d’un
cercador (4%) i de COMENTARI:
Vilaweb ha creat una xarxa al seu voltant molt potent, tant de blocaires, com
de lectors de blocs i del propi diari. És per això que un percentatge altíssim
de gent coneix els blocs de Vilaweb gràcies al diari. No és així, gràcies als
cercadors -com podria ser lògic-, degut
a que els blocs de Vilaweb no han cuidat (fins el moment) la funcionalitat de
donar-se a conèixer a través de la xarxa, com si fan Blogspot i Wordpress,
entre altres. 2) Un 34% visita el bloc
“de tant en tant”. Un 24% 1 cop per setmana. Cada dia entra un 16%,
2 o més cops al mes ho fan un 13% i és la primera vegada un 14%. COMENTARI: El
fet que només un 16% de visitants ho faci cada dia, fa pensar que no és bo
escriure diàriament. Sí, fer-ho sovint, però fer-ho massa sovint pot fer que
sobresaturis al personal. Aquest és un dels objectius que m’he proposat aquest
any. 3) Un 77% tornarà a visitar
el bloc en els propers 30 dies, mentre que un 2% té clar que no.
La resta (21%) “no n’està segur”. COMENTARI:
De la gent que ha respost -per tant, gent interessada en aquest bloc, en
principi-, la majoria el tornarà a visitar. Faltaria saber què faran els que
només hi ha entrat una o poques vegades -que, segurament, no han respost-. 4) Un 53% visita el bloc
perque li agrada. Un 28% per curiositat. Un 8% perque li han
recomanat i un 5% “perque sóc ta mare (i similars)” (gràcies family!). Hi ha un 13% que han
especificat altres respostes: “i m'interessa”, “Per temes de comunicació”, “perquè
tu m'obligues” (sic!;-)), “Casualitat”, “Per insistència de l'autor”, “Subscrit
al seu RSS”, “Perquè et tinc sindicat al reader”, “perquè el tinc al bloglines
(però darrerament està una mica apagadot, oi?)”, “pels títols dels articles”, “El
tinc sindicat per RSS”, “Per veure una nova visió dels mitjans”, “Relliga les
TIC amb l'actualitat”. COMENTARI:
El bloc es visita perque a l’usuari li agrada (lògic, no?), però hi ha un
percentatge alt que ho fa per curiositat -visitants espontanis a través de
cercadors i Vilaweb-. Les recomanacions i els hipervincles són molt útils per a
captar nous (possibles) usuaris. De les
respostes específiques es desprenen dues conclusions: La sindicació -com a
eina- i l’especificitat temàtica de TIC i comunicació -com a contingut- són
formes i motius pels quals es segueix el bloc. 5) Un 74% es connecta des
de casa, mentre que un 53% ho fa des de la feina. La resta,
a través de la comunicació mòbil (WiFi,...) un 6%, des de l’escola o la
universitat un 3% i des d’un ciber-cafè un 2%. COMENTARI: Encara
hi ha poca gent que utilitzi la comunicació mòbil. Connectar-se des de casa i
des de la feina és lògic. I, per les edats dels usuaris, també és lògic que no
es connectin massa des d’escoles i universitats ni ciber-cafès. 6) A la pregunta: Quins
diaris llegeixes normalment? (NOTA: Només se’n podia escollir un), un 40% han
respost que llegeixen l’AVUI, un 15% diaris digitals i un 9% El Punt. La
resta es distribueixen en petits percentatges per aquest ordre: El País, COMENTARI:
Si provens de Vilaweb i has seguit la trajectòria ideològica d’aquest bloc, en
certa manera és lògic que siguis lector de l’AVUI o El Punt, oient de Catalunya
Ràdio i espectador de TV3 i el Canal 33. És un aspecte a millorar, intentar
arribar a un públic més heterogeni i concorde amb la realitat social que
m’envolta. La temàtica del bloc crec que ho permet. Cal obrir espais. M’agradaria,
tot i la dificultat. 7) A la pregunta: Quines
revistes llegeixes habitualment? al tenir possibilitat de resposta
oberta, aquestes han estat molt variades. És per això que em remeto a que
visiteu aquesta
presentació específica amb els resultats i en traieu les vostres
pròpies conclusions. COMENTARI: Trobo
més interessant la resposta de les revistes que es llegeixen, donada la gran
varietat de les mateixes. Amb tot, dues coses predominen: Revistes en català i
altres de temàtica cultural i/o d’informàtica. 8) La ràdio més escoltada
pels usuaris d’aquest bloc és Catalunya Ràdio amb un 60%, seguida de RAC1 amb
un 52% [NOTA: Es podia respondre més d’una opció]. Un 28%
escolta iCat FM, un 13% RAC105. La resta, per sota del 8%, són Ràdio per
Internet, Com Ràdio, Rádio 3 (RNE), 9) TV3 és el canal de TV
més vist pels usuaris d’aquest bloc amb un 68%, seguit del Canal 33 amb un 36%
[NOTA: Possibilitat de vàries respostes]. A molta distància i per sota del 10%,
trobem -per aquest ordre- els següents canals: “No miro la caixa tonta!”,
canals locals, cap en especial, TV per Internet, La 2, Digital +, Tele 5,
Antena 3, TVE1 i Canal 10) Un 73% de visitants són homes, mentre que un 24%
són dones. COMENTARI:
Això no és culpa meva, eh!;-) Tot fa pensar (veient altres estudis) que els
usuaris de blocs en general són majoritàriament homes, i en un percentatge de 11) Per edats, la majoria tenen entre 25 i 34 anys
(35%). Entre
35 i 44 anys són un 28%, entre 45 i 54 anys un 21%, de COMENTARI: L’usuari
del bloc és adult. Em sobta que per sota de 25 anys hi hagi tan poca gent. Els
fotologs i algunes xarxes socials triomfen en aquesta etapa. No pretenc
arribar-hi a aquesta edat, però m’interessa la seva evolució i els seus gustos.
Són el futur! 12) Un 85% de visitants resideixen al Principat de
Catalunya.
Del País Valencià i de les Illes Balears, un 4% cadascun. De COMENTARI:
Tenir un públic catalanoparlant -en la seva gran majoria- provoca aquests
percentatges. La llengua limita? Evidentment. Però també uneix. 13) Codi Postal (a qui li interessi, li puc passar
les dades). 14) Un 51% d’usuari té
estudis universitaris de formació. Això, cal completar-ho amb un 26% que han
cursat màsters i postgraus. Un 11% té el Batxillerat i un 7%
ha cursat Formació Professional. Un 2% no té estudis o té estudis elementals.
I, un altre 2% “passa de respondre”. COMENTARI:
Un percentatge molt elevat d’usuaris té estudis universitaris o més. Tot plegat
(edat, residència, llengua, ideologia, estudis...) fa que el camp, el perfil de
l’usuari es vagi limitant molt. Per tant, la influència que pugui desprendre’s
d’aquest bloc i dels blocs en general va molt encaminada a uns sectors
concrets. Amb tot, si aquests sectors són decisius, la influència hi pot ser (a
més, cal tenir en compte l’efecte xarxa). Sempre és millor que, si parles de
mitjans, et llegeixin dos directors de mitjans que mil persones que no
consumeixen mitjans. Per tant, les quantitats són molt relatives. 15) I, per últim, a la
pregunta si el visitant d’aquest bloc té bloc, les respostes són les següents:
52% Si, 24% No, 7% si però el tinc aturat, 6% no, però estic
en xarxes socials, 5% no, però n’obriré un, i un 6% es pregunta “Què és un
bloc?!”. COMENTARI: Això és bo, no tothom que entra per aquestes contrades té bloc, cosa que encara limitaria més la seva difusió. Però, la meitat (dels que han respost) té bloc, que no és poc. Més info sobre temes similars:
És interessant comparar els resultats (quan la
pregunta és similar) de la meva enquesta amb la que va fer
la Xarxa de Blocs Sobiranistes. També és interessant comparar-ho amb
aquesta enquesta
d’usuaris de Twitter (resultats
totals en pdf). [Si sabeu de més enquestes similars, les podeu dir i ho
podrem comparar, gràcies!]. Demà en penjaré la meva valoració i una explicació més extensa. De moment, aquí podeu veure'n els resultats de les 98 respostes obtingudes.
Si ahir el Saül Gordillo explicava que els digitals es renoven
i aposten pels blocaires, Relacionat amb
aquests dos apunts mencionats, vaig escriure fa uns dies El Singular Digital es
reinventa -a propòsit, també, de la incorporació de blocaires al diari
digital-. No fa massa
setmanes, El Punt publicava el
reportatge Els
polítics es cansen dels blocs [Tot sobre El Punt a: El Punt Glocal]. Així mateix,
el setmanari Dossier Econòmic de
Catalunya feia el mateix, però centrant-ho en els
blocaires salmó -com ho va descriure l’Enric
I. Canela-. I, sense anar massa lluny, quan vaig estar a Prada a
Els blocs passen per un bon moment, no tant així els mitjans
tradicionals que, com ja vaig dir, ens trobem en la inevitable renovació
dels diaris tradicionals. 
Comença
l’espectacle de la nova temporada en els
mèdia. I, tot fa pensar que serà mogudeta. Comencem amb El
Singular Digital, que ha canviat de look,
apostant pel color Googleià, o sigui, el blanc, i donant tanta importància a
l’opinió que les notícies han quedat en un segon terme (a l’esquerra de la
pantalla). Aposten per les etiquetes, o “tags”, per tal d’ordenar i poder
localitzar la informació d’una forma més adequada al mitjà que utilitzen
(Internet). Amb tot, costa trobar el núvol de les etiquetes i el cercador en
base a les quals pots trobar la informació. Una bona aposta metodològica, però
encara li falta claredat. M’agrada
veure que no tenen por a enllaçar-se a
informació d’altres diaris o webs per a ampliar la informació que
ofereixen, però trobo a faltar els links
dins de les notícies i dins dels articles d’opinió. La informació i l’opinió del Singular és
bàsicament de política i, concretament, catalana. Aquesta especialització temàtica no la trobo
desencertada, ja que voler-ho abarcar tot, sense mitjans humans -com acostumen
a ser aquests digitals- és un error. Un grandíssim error -que, si serveix de
consol, fan molts altres mitjans a la xarxa- és no tenir ben configurada la funció de sindicació (RSS). [Nota1: Pot
ben ser que jo no ho hagi sabut fer bé]. Com deia el Guillem, “sindicar
o no sindicar, aquesta és la qüestió!”. Cal oferir la informació per
tots els canals possibles (multicanalitat)
però, a més, cal deixar escollir quina
part de la informació es vol consumir i permetre-ho fer sense sortir de casa
(Google Reader, Bloglines, Netvibes,
iGoogle,...), per dir-ho d’una forma gràfica. [Nota2: Si no ho arreglen,
només entraré de tant en tant]. Com ja
he dit, el punt fort del diari és la
qualitat dels articulistes d’opinió, la gran majoria sorgits de la factoria del
diari AVUI (veure Editorial
i article
del director, Toni Aira). Tota
una declaració de principis a l’Editorial: “El liberalisme que
formula i estableix l’anglès John Stuart Mill, i que descrivia a Sobre la
llibertat, és el que ens marca el model de societat a què aspirem, on es torni
a posar en equilibri el poder de l’individu, tantes vagades trepitjat pel “bé”
col·lectiu, amb el de la societat.”
Curiositat: Dins la multitudinària llista de Xarxes Socials
que han incorporat sota de les notícies per tal de compartir-hi els continguts
del diari, hi han inclòs la Xarxa INDP que vaig crear l’estiu passat
amb l’eina corank. No sé si val la pena, ja que aquesta xarxa va deixar
d’actualitzar-se fa mooooltes setmanes. Qui sap, potser es revifa la cosa.
Però, tant NOU: El bloc El Punt
Glocal (per a lectors i simpatitzants del diari El Punt). |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Els meus enllaços1.TOT SOBRE L'AUTOR
4.ENLLAÇOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Twitter @marcroca
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
