Fa dies que m’ha tornat el ‘cuquet’ del gust per la política, deu ser que sempre vaig contracorrent. Ara que està de moda fotre canya al polític, a mi em ve de gust recuperar la meva vessant politòloga. Què hi farem.
Acabo de rebre un mail despotricant de’n Benach. La seva procedència és de gent pressumptament catalanista, suposadament demòcrata i, fins i tot, podria ser que propers a l’independentisme. Amb tot, envien missatges que voldrien esdevenir virals, però que no són res més que porqueria que es caracteritza per l’autoodi típic català.
En el text, es deixen anar idees com que l’ex-president del Parlament del Principat té una formació que no voldrien pels seus fills, que no es mereix cobrar ‘no sé què’, que és un ‘penques’ que no ha treballat mai i encara menys ho farà a partir d’ara, etcètera.
Fa pocs dies parlava amb gent ‘de la ceba’, convergents amb carnet o sense, però radicalment discriminadors. La idea que supuraven les seves paraules era que els que han governat fins ara no es mereixen ‘ni aigua’, que han deixat el país fet una merda, però no desprenien ni un bri d’autocrítica vers els càrrecs i sous ‘dels seus’ (cosa que troben ‘el més normal del món’).
Aquesta casta de gent em provoca –per dir-ho suaument– fàstic, perquè mesuren les pressumptes maldats segons el color del carnet de qui les fa. I, malauradament, se’n surten prou bé.
S’equivoquen de contrincant, i no és res més que per ostentar ‘el poder pel poder’. Ras i curt.
Gent així fa que torni a tenir ganes ‘de política’!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!