Ahir, vaig tenir la oportunitat de dinar amb Albert Medran, Vicent Martínez , Com gairebé sempre passa, l’atzar et depare sorpreses que solen centrar l’atenció en un aspecte inexistent o que consideraves intranscendent. En el nostre cas aquest “convidat de pedra” va ser l’arròs negre. Concretament la seva forma: arròs negre caldós quan tothom, excepte un servidor, l’esperava sec. Coses del directe. 
Ja fa un parell de dies de la sorprenent victòria de Hillary Clinton a New Hampshire, una victòria tant sorprenent que els analistes més perspicaços encara busquen correlacions que l’expliquin.
Una cosa sembla clara: Clinton no va guanyar a NH per casualitat. La victòria de Clinton és fruit de la reacció als resultats d’Iowa M’explico: Hillary entén el missatge d’Iowa, la gent va votar Canvi i reacciona:”el vertader canvi seria tenir per primera vegada una dona presidenta”. No és una frase gratuïtasinó que suposa una modificació de la seva estratègia, doncs fins la setmana passada Clinton no utilitzava el gènere com a principal actiu sinó que preponderava l’experiència davant la idea de canvi. El bon resultat entre el gènere femení s’emmarca en la forta càrrega d’emotivitat dels discursos de Hillary i les seves llàgrimes (vídeo) en una trobada amb dones de classe mitja de NH. Tal com assenyala Antoni Gutiérrez-Rubí ni el discurs ni les llàgrimes són arbitraries, sinó que responen a una acurada posada en escena dels seus assessors. Contextualitzem: la política ja no és el que era. Les ideologies i les clivelles socials s’han difuminat fins al punt que ja no serveixen per fer arribar el missatge, que ha de permetre a l’elector escollir entre una o altre opció, a una gruix important de l’electorat. Els sentiments i les emocions s’han convertit en el vehicle idoni per transmetre el missatge, la qual cosa no fa més que reforçar la idea que el realment important no és el que un diu sinó el que els electors senten. Les emocions són l’aperitiu de la raó, de l’elecció. Per tant el judici que es fa dels polítics inclou en bona mesura la seva imatge i la seva actitud. Hillary es va mostrar propera, una més del auditori. Va plorar, perquè tot plegat sobrepassava l’àmibit públic i es convertia en una cosa personal, dura, però per la qual estava disposava a lluitar. I s’en va sortir, va guanyar per una petita diferència de 3 puntsi s’endugué la victòria de NH, l’estat talismà dels Clinton. Bona tàctica. Tot perfectament calculat, fins i l’aparició de la seva filla a l’estrada, amb joves al seu darrera, en detriment de l’antic establishment de Washington. Ara bé, des del meu punt de vista les llàgrimes de Clinton són, a més de cocodril, un error. Hillary Clinton amb la seva actitud va baixar al nivell del seu auditori, mares de família de classe mitjana. Però va descuidar un aspecte que, en cas de d’assolir la nominació demòcrata, li pot portar un bon mal de cap: va perdre l’aura de líder fort. Els republicans la cosiran a trets per la seva actitud, per les llàgrimes, per ser emocionalment feble. La pregunta que llençaran a l’auditori americà serà de l’estil: Vostè confiaria en un Comander in Chief que quan apareixen els primers problemes es posa a plorar? I és clar, si això un diu un heroi de guerra com John McCain encara agafa molta més potència. Com diria en Pau, menys tàctica i més estratègia. Breus: * Una notícia dolenta només s’arregla amb una de bona. Barack Obama ha rebut en els darrers dies dos importants endorsements: el de John Kerry, qui fou el candidat demòcrata el 2004, i el d'Estanis Puig, alcalde de l’Escala. 
Obama
es desempallega de Clinton a NH, segons les enquestes. Si a l’anterior post mostràvem
que Hillary Clinton anava al davant en intenció de vot a New Hampshire abans de
Caucus d’Iowa, avui totes les enquestes donen la victòria a Obama en aquest
estat.
Aquest
canvi és degut a dues conseqüències del Caucus d'Iowa ja comentades : la
repercussió mediàtica dels resultats i l’efecte bandwagon.
Però
per entendre per què el senador de Illinois és el favorit a NH hem de comprendre com
es va comportar l’electorat a Iowa. Les claus de la seva victòria al Caucus
pivoten entorn de 4 aspectes: la participació, el votant jove, el votant no
alineat i la voluntat de canvi.
PS/ ha aparegut un nou bloc sobre les eleccions americanes, en català i a Mesvilaweb: Eleccions Presidencials als Estats Units, l'edita l'Oriol Vidal-Aparicio des de Phoenix (Arizona).
 
Segons Real Clear Politics Hillary Clinton (D) i John McCain (R)encaren les primàries de New Hampshire des del primer lloc de les enquestes. McCain avantatge en 2.5 punts a Mitt Romney i Hillary Clinton en 7 a Barack Obama. Els gràfics superiors ens mostren l'evolució de la intenció de votdels electors de NH des del mes de maig. Fixeu-vos amb la davallada de Giuliani, el despertar de McCain i amb la simetria de les línies de Clinton i Obama. La batalla serà dura, però New Hampshire bé val una missa.  Huckabee (R) i Obama (D) són els guanyadors del Caucus d’Iwoa. Romney i Clinton els perdedors.Republicans: M. Huckabee 34%, M. Romney 25%, F. Thompson 13%, J. McCain 13% |
Accés de l'autorEls meus enllaços1.L'ESCALOSFERA
2.BLOCS AMICS
3.COMUNICACIó POLíTICA
4.USA 08
5.E-DEMOCRàCIA
6.BLOCS QUE LLEGEIXO
7.EMPORDà
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
