Una gran iniciativa del President del Parlament que demostra una vegada més que creu en això que anomenem 2.0.
|
Política Dilluns el Parlament de Catalunya celebra la VIII Jornada sobre mitjans de comunicació audiovisual, que aquest any porta per títol Societat, mitjans i política: drets i deures.
El programa de la jornada és de luxe Josep Mª Vallès, Joan Manuel del Pozo, Joan Subirats, Saül Gordillo, etc. Però el realment interessant de la jornada és la figura del relator virtual.
Del relator virtual se n'ocupa la UOC i té la funció d'analitzar i fer arribar a la taula rodona que correspongui les preguntes que els ciutadans podem enviar al Parlament. Tothom qui vulgui podrà seguir la retransmissió en vídeo pel Canal Parlament, participa en el debat virtual (cal inscripció) o seguir i participar pel twitter de la jornada.
Una gran iniciativa del President del Parlament que demostra una vegada més que creu en això que anomenem 2.0.
Fins dilluns, a l'ordinador de sempre!
De nou al Congrés.La jornada d'ahir la vaig transmetre bàsicament pel twitter. Avui passarà gairebé el mateix. A l'espai@ dotat de 8 pc's amb molta requesta, acaba d'arribar l'Albert Medran i en José Antonio Donaire. Completa el "post team", Carlos Guadian i Jessica Fillol Acaba de començar l'onzè congrés del PSC. Al plenari, els delegats han escoltat la benvinguda de Pepe Zaragosa, a Jordi Hereu i ara mateix a Josep Mª Àlvarez (UGT). La posada en escena és senzillament espectacular. El PSC aposta per un escenari modular, vermell i blanc i per mòduls d'arestes arrodonides. Us mantinc informats i us aniré adjuntant fotos (de mala qualitat...) Sense notícies d'en Peytibi. La deriva en que naveguen Mariano Rajoy i el seu equip és sorprenent. El crèdit obtingut al llarg de la legislatura atiant la confrontació de les dues espanyes ha quedat en res gràcies a la maldestra gestió de les intervencions públiques del líder popular. En el darrer mes Rajoy ha obviat el cos a cos amb Zapatero al Congrés exhaurint tots els temps d’intervenció en formular la pregunta corresponent enlloc d’interpalar i fustigar al president, com havia fet fins llavors i que tan bons resultats li havia donat en el manteniment de la tensió i la movilització del seu electorat. Posteriorment Rajoy patina de nou al afirmar en una roda de premsa que en el lloc de Zapatero hauria transmès el mateix missatge a Ibarretxe en la famosa trobada de la Moncloa. Una trobada que mediàticament, als mitjans afins, podria haver durat molt més que el que va durar com a conseqüència d’aquestes declaracions. Un altre error tàctic al sarró de Don Mariano, agreujat per les dures declaracions de Zaplana contradint la tesi de Rajoy. Una imatge més de la debilitat d’un líder qüestionat. I ara resulta que Rajoy dubte que el canvi climàtic sigui un problema greu, que no ens hi hem d’amoïnar perquè li ha dit un cosí seu que no sabem que passarà d’aquí a 300 anys. Un altre error polític i comunicatiu, i aquest cop greu. En comportament polític i electoral anomanem Valance Issue als temes que virtualment tenen una mateixa resposta per pràcticament la totalitat del electors. És a dir si preguntem a una mostra d’electors si s’ha de lluitar contra la corrupció política o l’atur, la pràctica totalitat dels qüestionats contestaran que si. En la última dècada l’ecologisme ha entrat a formar part d’aquest grup de temes i en conseqüència el canvi climàtic també, i més encara quan a Al Gore i companyia els hi han concedit el Premi Nobel de la Pau. Però aquí no s’acaba tot sinó que l’amplificació de la notícia és en gran part deguda al que en comunicació política es coneix com el Síndrome del Fossar de l’Orquestra. Aquest síndrome ens parla que, pels mitjans de comunicació, sempre prima l’INTERESSANT per sobre de l’IMPORTANT. L’Alegoria d’aquest concepte és un polític que es dirigeix a fer un discurs, per exemple, sobre la Pau al món i al pujar a l’escenari ensopega i cau per les escales (o al fossar de l’orquestra) els mitjans de comuncació potenciaran aquest darrer fet (interessant, curiós) en detriment al realment important (el discurs, els mètodes a emprar, etc.). En el cas de Rajoy passa exactament el mateix en el “me lo ha dicho un primo mio” : sense aquesta frase les declaracions de Mariano Rajoy haguessin tingut molt menys impacte, jo no estaria escrivint sobre Valance Issues i els mitjans afins al PSOE no estirarien la notícia com ho esta fent. Un greu error tan polític com comunicatiu. Un altre per afegir a una llista que semblano tenir fi. Llegeixo el SMS perplex i caminant per un carrer de Torroella de Montgrí. El remitent és una persona amb la que havia estat parlant de Josu Jon Imaz feia poc més d'una setmana. Tots dos, remitent i destinatari, compartim una idea que avui l'ha portat a escriure'm un missatge curt distint al que normalment m'envia. El text deia el següent: "Imaz abandona la política activa". Un dia del passat mes d'agost sopàvem amb uns amics en un restaurant de l'Escala. La conversa pivotava al voltant de la política basca, doncs dos dels sis començals tenen responsabilitats polítiques al País Basc i un altre a Madrid. Tinc la sensació que pocs polítics com Imaz han aconseguit un conscens tant generalitzat al voltant de la seva persona política: un home moderat, obert de mires, amb poc llast del passat, representant d'una societat que vol afrontar el futur amb optimisme. Un home potser més ben vist i entès des de fora del seu partit. Un partit, el PNB, amb tuf decimonònic que ha perdut la possibilitat de pujar als vagons centrals d'un tren d'alta velocitat i volada que només li manca abandonar la cua que personifica ETA. Dirigents monolítics del PNB s'han carregat un dels pocs polítics bascos capaç d'il.lusionar i mobilitzar l'elector basc moderat, de sensibilitat diversa, tant "nacionalista" com "constitucionalista". Els diversos cercles polítics s'especulava que per primera vegada el PNB podia presentar a Lehendakari el màxim dirigent del partit. Precisament per aquesta capacitat de despertar esperança i il.lusió en el futur entre els bascos, no serà així. Qui pugui aconseguir tan complexa tasca serà el proper Lehendakari, i ara per ara només Patxi López compleix aquest requisit. |
Accés de l'autorEls meus enllaços1.L'ESCALOSFERA
2.BLOCS AMICS
3.COMUNICACIó POLíTICA
4.USA 08
5.E-DEMOCRàCIA
6.BLOCS QUE LLEGEIXO
7.EMPORDà
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|