marco |
Cel fosc |
diumenge, 26 de febrer de 2012 | 13:20h
He d'assistir a l'Assamblea anual de l'Associació contra la Contaminació Lumínica, Cel Fosc, a Saragossa. Eixim de matí i, des de Sagunt enfilem la direcció cap a l'Aragó per l'autopista mudéjar. L'antic port del Ragudo ja no existeix i ha deixat pas a una còmoda i ràpida autovia. A l'esquerre, cap al Sud, observem les muntanyes nevades de Javalambre on s'estan construïnt els nous telescopis del CEFCA.
A banda i banda, files i files de aero-generadors, molins de vents gegantescos que omplim els perfils de les muntanyes, molts d'ells aturats.
L'arribada a la capital d'Aragó perfecta. Sembla una ciutat acollidora i neta i és fàcil aparcar. La reunió al Centro Cívico "Esquina del Psiquiátrico" ens ajunta a persones conegudes presencialment però sobretot a moltes amb les quals només havia "parlat" per correu electrònic. Tots nosaltres preocupats per mantindre un cel net de contaminació lumínica. Una associació formada per socis unipersonals i associacions que representen, en total, unes 5000 persones.
Si bé la preocupació per la degradació pel cel nocturn va començar pel col·lectiu d'astrònoms aficionats i professionals, ja que, com va dir l'actual president Fernando Jauregui, els astrònoms són com els canaris de la mina, els que estan en primera línea de la lluita contra la contaminació lumínica perquè perden el firmament estrellat.
Però la defensa per un cel negre és també una reinvidicació d'associacions de defensa ambiental que volen que els animals i la flora nocturna, adaptada a viure en la foscor, no es veja amenaçada. Aquests grups, més apegats a la terra que al cel, volen evitar que les luminàries mal instal·lades emeten cap amunt llum artificial que fa brillant el firmament.
Entre molts temes, entre els quals es va fer un repàs a les activitats de l'organització en les diferents comunitats autònomes, també es van nomenar coordinadors territorials. I a mi, per cert, m'ha tocat ser el coordinador de Cel Fosc per a les terres valencianes. Així que si, amables lectors, volem denunciar algun fet flagrant d'excés d'il·luminació pública, ací em teniu per ajudar-vos.
De tornada a casa, ja de nit, no podem observar ni fotografiar com tenia previst, l'espectacular alineació de Júpiter, Venus i la Lluna donat que el cel està completament ennuvolat. Caldrà esperar a la nit d'avui diumenge per tornar-ho a intentar.
Això si, de nit, els imponents molins de vent se'ns fan presents amb les seues llums blanques intermitents que van il·luminant impunement i sense cap sentit les fosques terres d'Aragó. Per a què serveixen les cares, potents, inútils i molestes llums situades dalt de cada aero-generador? Per a evitar el xoc amb avions per una zona sense trànsit aeri?
Passat Terol, cap a l'est i el sud-est les llums llunyanes de Castelló i de València il·luminen l'horitzó. Encara queden 122 quilòmetres per al Cap i Casal i ja tenim a la vista el malbaratament energètic.
marco |
Cel fosc |
dimecres, 16 de novembre de 2011 | 16:23h
Divendres 18 serà quan farem la primera d'una sèrie d'activitats per conscienciar als habitants dels pobles del Parc Natural del Túria que la llum artificial nocturna no és innòcua i que, a banda de furtar-nos les estrelles, afecta greument els ecosistemes. La fauna i els animals nocturns queden afectats en la seua vida natural. La primera activitat es farà a Pedralba (els Serrans) divendres 18 de novembre. Us deixe la convocatòria oficial.
Us convidem a contemplar el Parc Natural del Túria des d'una perspectiva una mica diferent durant la celebració de la jornada "Observació Astronòmica en el Parc Natural del Túria. Contaminació Lumínica". La jornada tindrà lloc divendres que ve 18 de novembre a les 19.30 h. en la Casa de la Cultura de Pedralba, C/ Rocheta nº 2.
Programació:
1.- Comunicacions a càrrec de:
- Dr. Enric Marco Soler, Técnic Superior d'Astronomia, Departament d'Astronomia i Astrofísica, Universitat de València.
- Dr. Ángel Morales Ros, professor del Departament de Química Analítica de la Universitat de València, membre de la Junta Rectora del Parc Natural del Túria i President de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria.
2.- Observació astronòmica en La Torreta de Pedralba (Inici a les 21:00 h) de Pedralba.
Des de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria s'ha iniciat una campanya de conscienciació sobre la contaminació lumínica.
Entre els dies 7 a 9 de novembre lliuràrem per registre d'entrada a DEU municipis, nou d'ells amb territori en el Parc Natural, una proposta de moció sobre la "regulació de l'enllumenat exterior, l'eficiència energètica i la prevenció de la contaminació lumínica en l'entorn del Parc Natural del Túria" perquè els grups amb representació en els Ajuntaments la debaten i aproven en els plens respectius.
L'activitat que es presenta complementa la campanya de divulgació d'un problema del que no som conscients: La contaminació lumínica. Aquest tipus de contaminació no solament no deixa observar el firmament sinó que té conseqüències molt importants a nivell del comportament de la fauna nocturna.
Organitza:Parc Natural del Túria i Universitat de València.
marco |
Cel fosc |
divendres, 2 de setembre de 2011 | 12:38h
He estat uns dies al Parc Natural de Monfragüe i he tornat meravellat. A
més de veure els voltors volant ben a prop, he gaudit d´un dels cels
més foscos d´Espanya. Per això eren ben visibles les constel·lacions i
moltes nebuloses. La Via Làctia era un camí il·luminat que travessava el
firmament i, de tant en tant, alguna estrella fugaç el creuava deixant
una estela al seu pas. Monfragüe és Reserva de la Biosfera i ara s´està
tramitant també la seua declaració com a reserva StarLight, dins d´una
campanya internacional per la qualitat dels cels nocturns.
La
reivindicació d´un cel fosc no és una petició només de quatre astrònoms
perjudicats per la pèrdua de les estrelles sinó que comença a ser una
demanda de biòlegs i conservacionistes per la repercussió de la
contaminació lumínica sobre la fauna i la flora. En el medi nocturn
multitud d´organismes han evolucionat per adaptar-se a l´absència de
llum. Així, hi ha plantes que obrin les flors a la nit per ser
pol·linitzades per papallones i insectes nocturns. I és que només el 20%
d´insectes són diürns, la resta fa el seu cicle vital a la foscor. Però
l´increment de la il·luminació nocturna altera la seua activitat
reproductiva, fa que es concentren al voltant dels punts de llum i allí
són caçats fàcilment pels seus depredadors que, en creure que hi ha molt
d´aliment, proliferen més del compte.
Si atenem tots aquests
efectes sobre l´ecosistema, ens sorprendrem en saber que la ciutat de
València, segons un estudi de la Universidad Complutense de Madrid, és
considerada la més contaminada de l´estat, tot i que es troba al costat
de dos parcs naturals: l´Albufera i el Parc del Túria. Es creu que amb
més llum es viu millor, que tindre´n poca és perillós i a més fa de
pobres, que tindre´n molta és atractiu i ven més. Però realment aquestes
idees estan totalment passades de moda. L´excés de llum blanca té un
efecte sobre el son nocturn ja que suprimeix la producció de melatonina,
l´hormona necessària per a dormir bé. Els sensors de moviment poden
substituir amb major eficiència els llums posats per seguretat i molts
llocs d´Europa, fins i tot les zones residencials poc transitades
s´il·luminen automàticament en passar algun veí. I, finalment,
l´afirmació que la llum ven és falsa ja que Nova York, ciutat ben
cosmopolita, no està tan il·luminada com València. A la nit, als seus
carrers no es pot llegir un periòdic, cosa que a la nostra ciutat és
perfectament factible.
L´excés d´il·luminació dels equipaments
públics es paga dels nostres impostos i ja seria hora que començàrem a
exigir als nostres ajuntaments mesures d´estalvi energètic, no només per
la preservació de l´hàbitat nocturn, sinó també de les nostres
butxaques, sobretot en època de crisi. Com diu Joan Manel Bullón,
astrònom que gaudeix del cel fosc d´Aras de los Olmos, l´energia ni es
crea ni es destrueix, només es paga.
marco |
Cel fosc |
dimarts, 9 d'agost de 2011 | 14:09h
Joan Francesc Mira és el nostre millor escriptor que actualment tenim els valencians. A la seua darrera obra El professor d'història detalla, analitza i tritura cadascun dels tòpics de la Nova València contruïda per la dreta més rància. Una València que ha oblidat el seu passat, sense arrels i que vol semblar més del que és.
Aquest primers dies d'agost me l'estic llegint. I m'ha sorprés veure que l'autor no ha oblidat parlar d'un tema recurrent en aquest bloc d'astronomia: la contaminació lumínica de la ciutat de València.
Parla del cementeri de València....
...d'ençà que la ciutat va construir aquest cementeri neoclàssic i perfecte ben lluny de les muralles, el viatge dels morts era llarg, era realment un viatge, ara els vius ja els rodegen amb carrers i cases, prompte podran enderrocar els murs i el cementeri serà un gran parc urbà, un parc urbà rodejat d'autopistes de nit inundades de llum, tanta llum com si fóra de dia, però els morts no necessiten enllumenat nocturn, i els vius en tenen massa, deu ser que en aquesta ciutat, va pensar, l'abundància de fanals i de focus és tan gran i la il·luminació nocturna tan intensa per tal de compensar l'espessor de les ombres que van enfosquint ací els cors i els cervells, la claror blanca o groga omple en excés els carrers i les places justament ara que la dels esperits s'afebleix o s'apaga, les ments són massa fosques i els carrers massa clars.
El professor d'història, Joan Francesc Mira, Editorial Proa, 2008, segona edició 2009, pàg. 218.
marco |
Cel fosc |
dissabte, 9 de juliol de 2011 | 23:39h
Un món del revés. Hi havia una vegada un regne on les palmeres van proliferar arreu del territori. A jardins privats, parcs públics, espais ornamenals, infraestructures viàries, edificis emblemàtics... les palmeres, de diverses espècies, van guanyar terreny. I no sols això, sinó que van esdevindre un autèntic símbol, fins i tot, eren de les poques mostres de flora incorporades al seu himne, juntament amb la murta o les roses fines («pengen les arracades baix les arcades de les palmeres»). Tanmateix, aquesta planta no era autòctona, com popularment es pensava, sinó que provenia del continent africà.
Un dia, des del sud-est asiàtic i la Polinèsia, va arribar al regne un xicotet escarabat, el morrut (Rhynchophorus ferrugineus), el qual, a un ritme voraç, va començar a devorar les palmeres amb una tàctica esfereïdora: menjant-se el seu cor. Aquest insecte preferia, especialment, la palmera canària (Phoenix canariensis) front a la datilera (Phoenix dactylifera). A més a més, prompte també hi va acudir un altre tipus de morrut (Scyphophorus acupunctatus) que afectava la pita, coneguda com atzavara (Agave americana), procedent de Mèxic i molt utilitzada en jardineria. Les palmeres afectades pel morrut perdien ràpidament el seu verd esplendor i harmònica figura, per mostrar una imatge seca i les seues palmes, completament aplanades. No es van trobar mesures de control del morrut, però en aquest regne del revés, lluny de deixar de plantar nous exemplars de palmera i optar per plantes autòctones adaptades al clima, per a cada nova obra pública contractada (rotondes, jardins, escoles) els polítics tornaven a comprar palmeres, tot sabent que moririen ràpidament. O es que les autoritats no llegien els diaris ni observaven el paisatge?
En aquest regne, les nits també es van confondre amb els dies... Per tal d´afavorir millors nivells de benestar i seguretat ciutadana —i oblidant les necessitats de la biodiversitat—, els dirigents van omplir tot el regne de fanals ben potents, la factura de les quals era pagada pels ciutadans. Les llums no només es dirigien a terra, sinó a qualsevol indret, inclòs el cel, i van aconseguir esborrar de la bòveda celeste les estrelles i constel·lacions durant les nits. Un món del revés entre palmeres i fanals.
marco |
Cel fosc |
dissabte, 9 de juliol de 2011 | 23:12h
Els governs d'alguns pobles, com Tavernes de la Valldigna, comencen a ser responsables davant la degradació ambiental causada per l'excés d'l·luminació. Ja ha començat a apagar faroles...
La regidoria de Manteniment d’Infraestructures Urbanes, que dirigeix el regidor Josep Llácer, ha iniciat un pla d’actuacions amb l’objectiu de reduir la contaminació lumínica a Tavernes i, alhora la despesa municipal en fluid elèctric.
Una de les primeres mesures del nou equip de govern que presideix Jordi Juan va ser encarregar als tècnics municipals un estudi de la situació d’aquest servei en la ciutat i la platja. Com a resultat del qual, s’ha decidit apagar selectivament alguns fanals i llums de les zones lumínicament més saturades de Tavernes, com són l’Avinguda de la República de Malta i la zona urbana d’Els Sequers.
Josep Llacer, regidor de Manteniment d’Infraestructures Urbanes, ha assenyalat que “amb aquesta mesura, a banda de disminuir la contaminació lumínica de les zones més saturades de Tavernes, es produirà un estalvi en la factura elèctrica de 90 euros per fanal a l’any”. El regidor ha indicat que “aquesta és la primera fase de l’actuació i actualment s’està estudiant el realitzar accions semblants en altres zones del poble i de la platja”.
Per la seua banda, l’alcalde Jordi Juan ha assenyalat que aquesta mesura és una de les moltes que haurà de prendre el nou govern municipal dins de l’objectiu de reduir costos i també de millora del medi ambient.
El diari Levante, en la seua edició de la Safor, també se'n feia ressó. Ho podeu llegir en aquest enllaç.
Foto: Llums a la plaça de l'església de Sant Pere. Fixeu-vos com la llum incideix en les façanes a l'altura d'un primer pis. És el problema de la intrusió lumínica. La veu de la Valldigna.
marco |
Cel fosc |
divendres, 8 de juliol de 2011 | 16:54h
La nota de premsa sobre l'informe sobre els greus efectes de la contaminació lumínica al Parc del Túria que vàrem presentar la setmana passada al IV Simposi Internacional de Parcs amb cel fosc, va aparèixer ahir a la pàgina web de la Universitat de València i d'ací s'ha rebotat a multitud de mitjans de comunicació. La seua versió en castellà s'ha publicat a l'agència Europa Press i d'ací a multitud de mitjans electrònics.
Avui la nota ampliada, ja que els periodistes parlaren amb nosaltres, ha aparegut com un article d'una pàgina sencera al diari Levante-EMV. Però en aquest diari m'han assignat a mi tots els càrrecs del meu company Ángel Morales. Jo, evidentment no sóc el representant de la Universitat en el Consell Rector del Parc ni el president de la Coordinadora en Defensa del Boscos del Túria. El diari El Pais també presenta una petita columna on es fa ressó de la degradació ambiental del Parc Natural per causa de la contaminació lumínica.
Anem fent camí. Amb poc esforç i diners, molts dels problemes citats podrien resoldre's. Només cal concienciar-se del greu problema mediambiental.
I els pròxims dies us contaré l'experiència de l'estada d'uns dies en una zona on realment es pot gaudir d'un cel ben fosc, el Montsec. Xerrades, contactes, treball però també visites culturals...
Us deixe la llista, que va augmentant, de les referències del nostre informe en la premsa en paper i electrònica valenciana.
marco |
Cel fosc |
dijous, 7 de juliol de 2011 | 11:22h
La Universitat de València adverteix de l’elevada contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, alhora que al seu entorn, i proposa mesures de control. Els investigadors Enric Marco i Ángel Morales han realitzat un complet estudi sobre aquest espai protegit i la seua rodalia i han conclós que la pol·lució per excés de llum és molt més alta del nivell aconsellable, és a dir, dels llindars per a la protecció de la biodiversitat i l’observació del cel nocturn.
Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica, i Ángel Morales, del de Química Analítica, a més de representant de les universitats públiques de València en la Junta Rectora del Parc Natural del Túria, i president de la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, destaquen que els punts de màxima contaminació lumínica són els poliesportius públics (Paterna, Manises, Riba-roja) i privats (urbanització Lliri Groc); els centres educatius (C.P. Camp del Túria de Riba-roja, institut pròxim al riu a Manises); monuments (pont de Vilamarxant, pont de Riba-roja i, sobretot, l’església de Riba-roja); infraestructures com ara l’aeroport de Manises, la planta potabilitzadora d’aigües, les centrals elèctriques de l’Eliana i Vilamarxant i les zones industrials i serveis de l’autovia A3 i de la pista d’Ademús; i les rotondes com és el cas de la d’entrada a Riba-roja des de Loriguilla.
La zona més pròxima d’aquest espai protegit a la ciutat de València pateix especialment una il·luminació excessiva, mentre que hi ha altres llocs crítics dins del parc, com són l’Assut de la Séquia de Montcada, la depuradora d’aigües residuals Camp de Túria 2, els ponts que travessen el riu a Riba-roja i Manises/Paterna i la part d’un camí agrícola en Masia de Traver. “Tots aquests punts brillants es poden veure, fins i tot, en una fotografia obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional el febrer passat per l’astronauta italià Nespoli”, explica Marco.
Per la seua banda, el fons del cel al bosc de la Vallesa és 22 vegades més lluminós que la muntanya del Montsec on es va dur a terme el congrés, una de les zones més fosques de Catalunya. De la mateixa manera, l’espai més fosc del Parc Natural del Túria, el bosc de la Pea, a Vilamarxant, és 3,8 vegades més brillant que el Montsec.
La contaminació lumínica és un fenomen causat per l’enllumenat que envia llum cap al cel. La pols atmosfèrica i els núvols retornen part d’aquesta llum excessiva cap a terra i, en conseqüència, el cel es fa brillant i les estrelles queden invisibles. Des de fa més d’un any, la Universitat de València està estudiant el Parc Natural del Túria, declarat en 2007 per la Generalitat Valenciana, i el seu entorn per a identificar les fonts de contaminació lumínica però, a més, des de fa uns mesos s’han desenvolupat diverses campanyes de mesura de la brillantor del cel. Per a aquest propòsit s’utilitza un instrument portàtil estàndar de mesura de contaminació lumínica (SQM-L) que permet obtenir dades ràpides i homologables. “Per a la realització de les mesures nocturnes de la lluminositat dins del Parc hem comptat amb l’ajut i col·laboració de l’Oficina Tècnica del Parc Natural del Túria, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, alhora que hem d’agrair el permís de l’Ajuntament de Paterna per a la utilització de la torre de vigilància del bosc de la Vallesa”, comenta Morales.
CONTROL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC
Els experts de la Universitat de València recomanen a les autoritats la incorporació d’enllumenats que no llancen llum amb un angle major de 0º, és a dir, per damunt de la línia de l’horitzó, com també el control de la llum excessiva, i també el consum energètic, de vies urbanes i interurbanes, monuments, centres esportius i escolars, infraestructures, etc. De fet, “els científics reunits al Montsec van instar als governs a apagar els llums monumentals entre la mitjanit i l’eixida del Sol. En alguns països les tanquen a les deu de la nit.”, apunta Morales.
D’altra banda, els especialistes consideren que, en cap cas, s’ha d’utilitzar llum blanca o blava. Segons Ángel Morales: “És un gran atraient d’insectes i modifica el comportament de tota la cadena tròfica. A més, aquests llums suprimeixen la producció de melatonina, hormona que es troba en tots els organismes vius, la concentració de la qual varia amb el cicle dia/nit. La seua síntesi a la glàndula pineal és molt sensible a canvis en la il·luminació ambiental nocturna i el seu dèficit pot produir efectes psíquics com ara insomni i depressió”.
Quant al tipus de llum, els científics aposten per aquella més càlida (groga o taronja) front a la blanca i blava, més freda. Per aquest motiu, van mostrar la seua preocupació davant la proliferació d’il·luminació per LEDs, la qual és habitualment blanca i blava. El departament d'Astronomia i Astrofísica ja va alertar sobre la degradació del Parc del Túria, amb 4.692 hectàrees repartides entre les comarques de l’Horta, el Camp de Túria i els Serrans, la passada tardor en un informe presentat a la Junta Rectora de l’espai protegit sobre les causes i els efectes de la contaminació lumínica del cel nocturn del parc natural. Ara, l’estudi es troba reforçat per la identificació de tots els punts de llum principals de contaminació, amb un gran nombre de mesures i avança les possibles solucions al gran problema ambiental. La Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València va presentar també un altre informe on especificava els efectes d’una il·luminació excesiva sobre la fauna i flora del parc natural.
Foto: Església de Riba-roja. La llum monumental que il·lumina la cúpula s'escapa per totes bandes i incideix en el cel del Parc, situat just al costat. Enric Marco.
marco |
Cel fosc |
diumenge, 6 de març de 2011 | 23:58h
Ja s'ha aprovat la iniciativa per substituir la il·luminació de les ciutats per LEDs. Però sembla que la cosa no està tan clara. No sembla que hi haurà un estalvi clar i segurament perdrem tot el que havíem guanyat de la lluita contra la contaminació lumínica. Els companys de l'Associació Cel Fosc m'enviaren fa uns dies el seu manifest amb la seua opinió sobre la nova idea feliç del govern central...
NOTA INFORMATIVA DE CEL FOSC, ASSOCIACIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA, SOBRE LES LÀMPADES LED D'ALTA POTÈNCIA PER A ENLLUMENAT EXTERIOR, AMB MOTIU DE L'ANUNCI DEL GOVERN CENTRAL D'UN PLA D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA QUE COMPORTARIA EL SEU ÚS GENERALITZAT:
Assistim des de fa mesos a l'aparició en els mitjans de comunicació de notícies relacionades amb les noves lluminàries LED d'alta potència que comencen a instal·lar-se com a nova solució a la il·luminació d'exteriors. Des de Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, fa temps que estem treballant en la recopilació d'informació sobre aquest tipus de lluminàries amb la finalitat de poder fonamentar amb rigor els avantatges i inconvenients d'aquesta nova tecnologia. No obstant això, el precipitat anunci de la pròxima aprovació per part del Govern de d'Espanya d'un pla d'estalvi energètic que incita al canvi de les làmpares de l'enllumenat públic existent en carrers, carreteres, autovies i autopistes per unes altres d'aquesta tecnologia, ens obliga a pronunciar-nos públicament amb antelació i a realitzar una sèrie de puntualitzacions al respecte:
1.- Les lluminàries basades en díodes lluminosos, més coneguts per les seues sigles en anglés (LED, Light-Emiting Diode) representen una novetat en el mercat de la il·luminació d'exteriors que cal estudiar i valorar pel seu potencial de desenvolupament futur pel que fa a l'eficiència energètica, a les diferents formes de contaminació lumínica i a la seua capacitat de regulació per mitjans electrònics.
2.- Hem tingut coneixement, en nombroses ocasions, de l'agressiva campanya de promoció que duen a terme agents comercials d'empreses que comercialitzen aquest tipus de llums, que ―bé per desconeixement o amb la intenció d'enganyar els clients potencials ― no tenen inconvenient a realitzar afirmacions falses, tant pel que fa a les suposades bondats del producte que comercialitzen, com sobre les suposades debilitats de les làmpares existents a les quals pretenen substituir. En aquest sentit, cal manifestar que, a igualtat de condicions, ara per ara, amb la tecnologia LED encara no s'estalvia energia. Com exemple, una làmpara d'halogenurs metàl·lics de temperatura de color de 3000 K té una eficàcia lluminosa de 105 lúmens per watt, mentre que un LED de 3000 K difícilment supera els 65 lúmens per watt. Així mateix, la informació comercial relativa al rendiment i durabilitat d'aquestes làmpares no està suficientment garantida.
marco |
Cel fosc |
dilluns, 13 de desembre de 2010 | 10:33h
Un informe del Departament d'Astrofísica i Ciències de l'Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) situa a la Comunitat Valenciana com "la zona més brillant de la península ibèrica". Es tracta de l'estudi "Contaminació lumínica a Espanya 2010", dirigit per l'investigador Alejandro Sánchez i que es basa en imatges nocturnes terrestres via satèl·lit.
Segons l'anàlisi, que estudia l'evolució per províncies de l'augment de l'emissió de llum a l'espai (1992-2007), Madrid -amb més de sis milions d'habitants- és lògicament la qual major importància té a nivell estatal. No obstant això, després de la capital d'Espanya apareixen València i Alacant en segon i tercer lloc com emissors de contaminació lumínica.
Els nuclis més poblats són els més contaminants. No obstant això, les dues grans províncies valencianes estan per davant de territoris com Barcelona, l'àrea dels quals, per exemple, duplica en cens a València i pràcticament triplica a Alacant.
Aquesta realitat no passa sense notar-se vista des del cel. L'anàlisi, basat en fotografies que amiden la intensitat de la llum, mostra un cordó lumínic sense solució de continuïtat en tot l'arc mediterrani peninsular, amb especial incidència entre València i Alacant. Malgrat la major grandària de la "taca" lumínica de Madrid, la Comunitat Valenciana emet un reflex més brillant.
Sense estrelles i amb molta despesa
Entre els efectes d'aquesta situació apareix, lògicament, la nul·la visibilitat de les estrelles des dels nuclis urbans. Però també el malbaratament en la factura de la llum; i d'això s'ha debatut, i molt, en la capital valenciana durant anys. La ciutat té concretament 92.000 fanals, una per cada nou habitants. Durant anys des de l'ajuntament s'ha utilitzat com reclam el de ser "la ciutat millor il·luminada d'Europa"; i, en conseqüència, també la de major contaminació lumínica. Així s'ha retret constantment des de l'oposició en l'ajuntament de la capital.
La crisi, finalment, ha pesat més que el factor ambiental i després de 19 anys de gestió, el consistori de Rita Barberá va decidir aquest any prendre mesures, concretament la d'apagar fanals per a reduir la factura. Una mesura que, no obstant això, es va tirar enrere uns mesos després.
En total, sota el mandat de Rita Barberá -des de 1992- l'ajuntament s'ha gastat en la instal·lació, manteniment de fanals i factura elèctrica una xifra global de 230 milions d'euros. Actualment, el consistori deu dotze milions a una subministradora per la factura de la llum.
marco |
Cel fosc |
dilluns, 8 de novembre de 2010 | 21:47h
L'excés de llum que emana de les ciutats de l'àrea metropolitana i que
l'atmosfera projecta sobre el Parc Natural del Túria ha arribat a una
situació "preocupant" per als experts en la matèria de la Universitat de
València. Els efectes nocius per a la fauna, els recursos energètics
que es balafien i la pèrdua del paisatge del cel nocturn s'han posat de
manifest en dos informes elaborats per diferents departaments de la
Universitat, segons ha donat a conèixer la Coordinadora en Defensa dels
Boscos del Turia. El president d'aquest grup ecologista, Ángel Morales,
va presentar ambdós documents en l'última sessió del Consell Rector del
parc i va reclamar l'adopció de mesures per part de les administracions.
El
primer dels informes ha estat elaborat pel departament d'Astronomia i
Astrofísica de la Universitat, que manifesta la seua "preocupació per la
degradació ambiental" del parc natural "pràcticament en tot el seu
recorregut" per la contaminació lumínica, és a dir, l'emissió de llum
directa o indirecta a l'atmosfera d'origen artificial. Aquesta llum
interactua amb les partícules en suspensió en l'aire o es reflecteix en
els núvols, amb el que es forma un fons lluminós que impedeix la
necessària foscor nocturna.
Aquest excés de lluminositat incideix
sobre els animals "que poden ser depredats més fàcilment" i sobre les
plantes, que sofreixen menor presència d'insectes polinizadores. La
conseqüència és "un desequilibri natural".
Els astrònoms també
alerten sobre la pèrdua del cel estrellat en l'àrea metropolitana, on
només es poden veure alguns planetes i la Lluna, encara que fa temps
s'apreciaven les constel·lacions i la Via Làctia mateix. La situació es
considera una "pèrdua intel·lectual" perquè allunya a l'individu del
contacte amb l'univers, el que és especialment negatiu en un parc
natural.
El segon informe ha estat elaborat per la Facultat de
Biologia. El document defineix el parc natural com un espai d'alt valor
florístic i faunístic que necessita "ser preservats de qualsevol
tipus d'ingerència o contaminació". Molts dels animals vertebrats o
invertebrats són "habitants de nit" i necessiten foscor mentre que la
resta necessita el descans nocturn. Aquests animals poden veure
"alterats i amenaçats" els seus ritmes per l'excés de llum. "La
potència, la capacitat d'emissió lumínica de moltes instal·lacions és
molt superior al que la naturalesa pot suportar", diu l'informe, el que
pot dur al "trencament de la cadena tròfica, canvis en el comportament
territorial i de nidificació de les aus, desorientació d'aus
migratòries" i altres.
Ambdós informes alerten del "balafiament
energètic" que suposa la contaminació lumínica i apunten un paquet de
mesures com l'ús racional de la il·luminació pública i privada, la
substitució de l'enllumenat convencional per llums de sodi de baixa
pressió, la supressió dels fanals de bola en l'entorn del parc, així com
l'apagat d'edificis públics o rètols, l'ús de llum vermella en lloc de
blanca o la creació de pantalles vegetals. També demanen que es preste especial atenció a urbanitzacions com Masia de Traver o Lliri Groc.
Els ecologistes demanen als ajuntaments i al Consell que adopten mesures correctores.
El líder ecologista Ángel Morales va remarcar en la Junta Rectora
que la contaminació lumínica sobre el Parc Natural del Túria és "un
atemptat contra el paisatge nocturn i la biodiversitat". Ángel Morales
forma acudeix a aquest organisme com representant de les Universitats
valencianes. En la sessió va cridar l'atenció tant a la Conselleria de
Medi ambient com els ajuntaments, perquè "s'esforcen a eliminar o
minimitzar aquest tipus de contaminació" i va reclamar que s'adopten
les recomanacions que recullen els informes. Per la seua banda, els
representants de la Coordinadora es van queixar que en tres anys no s'ha
avançat en molts aspectes en el parc ja que no està ni senyalitzat. A
més, existeixen queixes de furts en els camps, especialment des de la
major afluència de visitants al parc fluvial, pel que es van demanar que
se senyalitzen com propietat privada.
