Aquesta nit pot ser molt llarga per a l'equip de vigilància del cel dels Estats Units. El satèl·lit UARS (Upper Atmospheric Research Satellite) cau descontrol·lat cap a la Terra i l'han de vigilar de prop per conéixer el punt d'impacte.
El satèl·lit va ser llençat el 1991 a bord del transbordador Atlantis i la seua missió va ser estudiar l'alta atmosfera, la capa d'ozó, els vents i la radiació solar. Encara que havia de treballar només durant tres anys va ser operatiu fins el 2005 a causa dels bons resultats obtinguts i de les ampliacions pressupostàries. Fa sis anys la missió va acabar i va caldre baixar la seua òrbita, inicialment a uns 580 km, a una inferior per a que el fregament amb l'atmosfera el frenara, caiguera finalment a la Terra i, d'aquesta manera, eliminar un objecte inservible que podria ser un perill per a satèl·lits en funcionament.
I és que actualment hi ha uns 22000 objectes d'origen artificial majors de 10 cm al voltant de la Terra, dels quals només uns 1000 són naus operatives. La resta és el que s'anomena fem espacial i gran part va caiguent de mica en mica cap a la Terra, a raó d'un tros al dia.
L'UARS tenia una massa original de 5668 kg i en la seua caiguda els trossos que no es cremaran completament no arribaran ni al 10% d'aquesta massa, uns 532 kg. S'ha estimat que la nau es trencarà i uns 26 trossos arribaran a terra, els més massius dels quals seran d'uns 158.3, 60.6 i 45.8 kg respectivament. I la velocitat d'impacte d'aquests objectes s'ha calculat en uns centenars de quilòmetres per hora. Això és, més o menys com l'energia cinètica d'un motorista anant ràpid per l'autopista. Res de l'altre món.
La NASA calcula el risc de morts humanes en 1 en 3200, cosa que és ben poc encara que, per als satèl·lits moderns dissenyats per destruir-se de forma més eficient en la reentrada, el risc d'impacte causant morts és només d'1 en 10000.
Si bé aquest matí la NASA havia comunicat que la zona probable d'impacte era Papua-Guinea i el sud del Pacífic, a la vesprada ha fet saber que l'orientació del satèl·lit ha canviat i la seua caiguda s'ha alentit. Ara sembla que hi ha un petit risc que algun tros caiga sobre els Estats Units. Estarem a l'aguait a veure que passa.
Actualització final: El satèl·lit dela NASAper a la Recercade l'AtmosferaSuperior (UARS) va caurealaTerra entre les 5:23iles 07:09 (hora local valenciana) del dissabte 24 de setembre.El CentreConjuntd'OperacionsEspacialsa la base de la Força Aèria de Vandenberga Califòrniaha comunicatque el satèl·litentrà al'atmosfera sobrel'OceàPacífic.L'hora precisa del reingrés i elllocencaranoesconeixenambcertesa.
Update #10 Fri, 23 Sep 2011 04:45:08 PM GMT+0200
As
of 10:30 a.m. EDT on Sept. 23, 2011, the orbit of UARS was 100 miles by
105 miles (160 km by 170 km). Re-entry is expected late Friday, Sept.
23, or early Saturday, Sept. 24, Eastern Daylight Time. Solar activity
is no longer the major factor in the satellite’s rate of descent. The
satellite’s orientation or configuration apparently has changed, and
that is now slowing its descent. There is a low probability any debris
that survives re-entry will land in the United States, but the
possibility cannot be discounted because of this changing rate of
descent. It is still too early to predict the time and location of
re-entry with any certainty, but predictions will become more refined in
the next 12 to 18 hours.
Update #15
Sat, 24 Sep 2011 09:46:42 AM GMT+0200
NASA’s decommissioned Upper Atmosphere Research Satellite fell back to Earth between 11:23 p.m. EDT Friday, Sept. 23 and 1:09 a.m. EDT Sept. 24. The Joint Space Operations Center at Vandenberg Air Force Base in California said the satellite penetrated the atmosphere over the Pacific Ocean. The precise re-entry time and location are not yet known with certainty.
«L'espai està allà i nosaltres anem a pujar-hi. La Lluna i els planetes
estan allà i noves esperances de conexement i pau estan allà». Així
s´expressava el president John F. Kennedy el 12 de setembre de 1962 en
el seu discurs a l´estadi de fútbol de la Rice University de Houston.
Feia 17 mesos, en plena guerra freda, la URSS havia realitzat el primer
vol tripulat a l´espai, protagonitzat per Yuri A. Gagarin i la nau
Vostok. Kennedy va contraatacar i va apel·lar a l´orgull de la nació
nordamericana. En conseqüència, va anunciar el seu compromís d´arribar a
la Lluna abans del final de la dècada dels seixanta. «We choose to go
to the Moon», reiterava el president, com a símbol dels reptes que
afrontar i guanyar.
Així va ser, tot i que Kennedy no ho va poder
viure perquè va estar assassinat el novembre del 1963. L´Apolo XI va
esdevindre la primera missió tripulada en arribar a la superfície lunar
el 16 de juliol de 1969. Avui, el Kennedy Space Center de la NASA, al
cap Cañaveral no sols és la més famosa plataforma de llançament, sinó
també un parc temàtic i de divulgació científica sobre l´espai. L´orgull
d´haver xafat la Lluna alimenta la consciència de nació, alhora, les
instal·lacions són un exemple de ciència a l´abast de tothom i amb
capacitat d´entreteniment i seducció dels joves.
L´espai és una de
les disciplines més atractives i amb imatges més poderoses per a
despertar l´interés per la ciència. Però ni el llegat de Kennedy ni
l´aparell de comunicació i màrqueting de la NASA han pogut frenar la
crisi de vocacions científiques estesa tant als EUA com a la Unió
Europea. I no sols a Espanya, on l´últim Informe PISA de 2009 tornava a
revelar que la joventut no assoleix la mitjana dels països
desenvolupats. Finlàndia, primera en PISA, també pateix el descens de
vocacions. Aquesta decadència pot posar en escacs la prosperitat
occidental front a països com ara Xina.
El conseller d´Educació,
Alejandro Font de Mora, també ha decidit mirar cap al cel. I ha anunciat
que fomenaran la passió per la ciència entre els joves «a partir de
l´àmbit de l´espai». Ja tenen un esquema: per a Primària, la creació
d´una unitat didàctica i la visita a una exposició; en Secundària, la
possibilitat d´implantar una assignatura operativa vinculada a l´espai i
a nivell universitari —quan les vocacions estan despertes o ja no hi
són— amb l´oferta d´un màster. En astronomia? Siga benvinguda la idea,
tanmateix, caldrà un pla més sòlid per canviar la percepció de les
ciències com matèries dures i amb remuneracions poc atractives. Tampoc
no és demanar la Lluna.
Nota personal: El mateix conseller que va eliminar l'optativa d'Astronomia de l'ESO l'any 2009, Any Internacional de l'Astronomia, ara vol tornar a posar-la. A que juga el conseller?
Per conmemorar el primer viatge a l'espai uns realitzadors han fet una pel·lícula lliure. A més a més s'han associat amb YouTube per compartir First orbit amb el món global d'avui en una transmissió especial de l'esdeveniment. La xarxa de Yuri's Night també mostrarà la pel lícula en més de 500 actes en 72 països de tot el món d'avui! Ara mateix s'està presentant a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
Com diu Vilaweb:
"Era el 12 d'abril de 1961, avui fa mig segle, i, com ja és habitual aquests últims anys, algunes institucions de tot el món en commemoren la proesa amb una Nit de Iuri Gagarin. La celebració va néixer ara fa just una dècada i, any sobre any, s'ha estès a més i més països. Entre els centenars d'actes
d'enguany, n'hi ha uns quants al nostre país, a Barcelona, Gandia i
Llinars del Vallès. A la capital catalana, per exemple, la Facultat de
Física de la Universitat de Barcelona s'ha associat amb YouTube per compartir l'estrena mundial de 'Primera òrbita', un film lliure confeccionat per a celebrar els cinquanta anys dels vols espacials tripulats.
Amb el lema 'Pau, amor i espai', els impulsors d'aquestes festes volen recordar el primer cosmonauta que va sortir a l'espai, i que va morir en un estrany accident d'aviació el 27 de març de 1968:
'En Iuri no va veure fronteres entre països, ni conflictes entre pobles
(...). Allò que va veure fou un planeta magnífic, un petit oasi a
l'espai, la casa que tots compartim.' Des d'aleshores, desenes
d'astronautes han vist i han viscut això mateix. I és en 'aquest esperit
de l'espai', que ha possibilitat durant moltes dècades la cooperació
entre els estats, que els organitzadors volen commemorar la Nit d'en
Iuri."
Anen-nos-en! va dir Iuri Gagarin, ja dins de la càpsula esfèrica que el portaria a l'espai ara fa just 50 anys, poc abans de partir.
Aquest pilot de proves que va ser escollit entre 3000 pilots de l'Unió Soviètica era clarament el millor de tots. La seua baixa estatura (mesurava 1,57 m) i la seua edat (27 anys) eren exactament el que necessitava el projecte però la seua intel·ligència va encisar l'enginyer en cap del programa espacial soviètic Serguei Pavlov Koroliev, del qual ja vaig parlar en l'aniversari del llançament de la nau Spuknik.
L'entrenament era dur i les proves prèvies amb coets automàtics no sempre funcionaven. Algunes van caure només enlairar-se. Altra va ser destruida per por que caiguera en terreny enemic. Els cosmonautes preseleccionats per al primer vol espacial calcularen que la probabilitat de tornar en vida de la missió era d'un 50%.
El cosmòdrom de Baikonur era totalment secret. Allí foren portats Iuri Gagarin i el seu suplent Gherman Titov. La nit anterior se n'anaren a dormir ben aviat i ja a les 5:30 foren despertats. És clar que cap dels dos va poder dormir però ningú va dir res.
La història, no saben si certa o no, diu que a mitjan camí a la base del coet Vostok 1, R-7 Semyorka, Iuri va fer aturar l'autobús per orinar. Aquesta és una tradició que han seguit tots els cosmonautes des de llavors. Però no sabem com s'ho fan les cosmonautes.
El dia 12 d'abril de 1961, a les 9:07 minuts, hora de Moscou, els coets es posaren en marxa i Iuri Gagarin aconseguí ser el primer ser humà a l'espai. Només 40 minuts més tard tornà a terra en paracaigudes ejectat de la cabina des de 7000 metres. Els coets de separació de la cabina esfèrica i del mòdul de servei actuaren tard. Així no caigué on calia sinó a centenars de quilòmetres de distància. Uns grangers se'l trobaren i no sabien d'on venia. L'incident amb l'espia nord-americà Gary Powers, derribat quan pilotava un U2, estava recent i podia no ser ben rebut. Sort que portava les inicials CCCP (URSS) marcades al casc.
Iuri Gagarin va ser ràpidament considerat un heroi. Però se li va prohibir realitzar la seu gran passió: volar. I, per suposat, mai més va tornar a l'espai. Es va deprimir i va abusar de l'alcohol. Finalment el van deixar volar fins que, en 1968, s'estavellaria pilotant un MiG-15.
Actualment està enterrat al mur del Kremlin a Moscou.
Per saber-ne més:
Medio siglo del hombre en espacio. Daniel Marín. Revista Astronomía. n. 142. Abril 2011.
Ja sabem que el nostre planeta se'ns ha fet molt i molt menut. Però ara és l'espai qui comença a fer-se també molt pròxim.
I és que ara ja podem piular amb els astronautes de la missió 26 de l'Estació Espacial Internacional per desitjar-los un bon Nadal i feliç Any Nou 2011. Els podem enviar un missatge amb el Twitter per fer-los més alegre la seua estada allà dalt, on fan una volta al món cada 90 minuts.
Ells no podran tornar a casa per Nadal així que si voleu, podeu enviar-los una postal des d'aquesta pàgina web. Heu de punxar sobre un dels quatre models que hi ha per escriure-los un missatge. Heu de posar el vostre nom i el de vostra ciutat i envieu-ho, via internet i twitter, als membres de la tripulació, que són nord-americans, russos i un italià que mantenen viva la nostra única ciutat en l'espai.
També podeu fer una conversa en Twitter en anglés directament amb els astronautes en aquest enllaç.
L'edició del 18 de juliol passat del diari Levante-EMV portava un fullet de 4 pàgines
dedicat al 40è aniversari de l'arribada de l'ésser humà a la Lluna. D'un dels articles en vaig ser jo l'autor, d'un altre en va ser autor Fernando Ballesteros, astrònom de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València i del qual ja he parlat en aquesta casa de Pols d'estels. L'article que us presente incideix en l'absurditat de la teoria de la conspiració quan es parla del primer viatge humà al nostre satèl·lit ja que tenim mostres geològiques ben visibles.
El viatge a la Lluna ha estat ple de
controvèrsies i fal·làcies, però la veritat és que els astronautes tornaren amb
382 kilos de roques.
El 21 de juliol de fa quaranta anys, dos
exploradors caminaren per un terreny desèrtic sota un cel ple d'estrelles,
il·luminats per un brillant quart minvant. Una cosa normal si no fóra perquè
estaven a quasi 390.000 km de vosté. Es tractava de Neil Armstrong i Buzz Aldrin,
que es jugaven la vida al Mar de la Tranquil·litat. Sobre ells, el nostre
planeta brillava amb llum encegadora. Si s'imagina una Lluna excepcionalment
brillant, es quedarà curt. La Lluna és en realitat molt fosca; només reflecteix
un 7% de la llum que li arriba del Sol. Pareix brillant només en contrast amb
la foscor del cel nocturn. La Terra, en canvi, reflecteix cinc vegades més
llum, però com, a més, és molt més gran, des de la Lluna resulta setanta
vegades més brillant que la Lluna des d'ací: literalment fa mal veure-la.
Avui fa quaranta any el mòdul lunar Eagle (Àguila) aterrava al Mar de la Tranquil·litat de la Lluna. Només quedaven 17 segons de combustible als dipòsits quan Neil Armstrong i Buzz Aldrin deixaren caure suament la nau a les planes desolades de l'equador de la Lluna.
Unes quantes hores després Armstrong i Aldrin passetjaven per la superfície del nostre satèl·lit.
Aquesta empresa de tota la humanitat (hi deixaren una placa on ho afirmaven) va meravellar tota la humanitat. No hem tornat allí des d'aleshores. El programa Apollo s'acabà en part perque la guerra freda va ser guanyada pels americans i en part pel seu enorme preu.
Després la famosa teoria de la conspiració afirma que mai vam ser allí. Hi ha multiples raons per afirmar que realment vam ser allí. La primera i principal és que els espies del KGB a la NASA hagueren descobert la falsetat si mai no s'hagués anat.
Ara tenim una altra raó de pes. La Lunar Reconaissance Orbiter (LRO) llençada el passat 18 de juny per explorar la superfície lunar ha fotografiat 5 dels 6 llocs d'aterratge. S'hi poden veure els mòduls, els instruments científics i fins i tot les petjades.
En continuarem parlant....
Foto: NASA/Goddard Space Flight Center/Arizona State University
L'edició d'avui del diari Levante-EMV ha editat un fullet de 4 pàgines dedicat a l'arribada de l'ésser humà a la Lluna. D'uns dels articles en sóc jo l'autor. Coses dels fats de l'imprenta resulta que s'han deixat alguna que altra paraula al text. Us pose el text original i quan trobe l'enllaç on es troba l'article al diari també els posaré ací.
La campanya electoral de Barak Obama va incidir en tots els aspectes de la societat i, assessorat per diversos premis Nobel, no va negligir l’aposta per la ciència i la tecnologia. Uns dels punts importants del seu programa van ser la potenciació de l’Agència Espacial Americana, la NASA, com a primer motor d’innovació dels Estats Units, a més de l’exploració tripulada i robòtica de l’espai.
Actualment, la NASA segueix un pla iniciat durant la presidència de George Bush que està dotat amb 35.000 milions de dòlars, el programa Constellation, ....
A partir de la setmana que ve començarem a festejar els 40 anys de l'arribada del ser humà a la Lluna. Aquesta va ser una gran fita tecnològica i també un dels darrers episodis de la guerra freda. Ahir es publicà al diari Levante el primer d'una sèrie d'articles sobre l'esdeveniment. L'escriu un amic de l'Agrupació Astronòmica de la Safor, Josep Emili Àries.
1969: trepitgem la lluna (no un plató)
En complir-se 40 anys de la major «fita tecnològica» de l'home, el trepitjar la Lluna com a primera terra extraterrestre, la divulgació científica encara ha de malgastar temps i paper lluitant davant de l'obtús pseudoperiodisme sensacionalista. Lluna o plató?
La contribució a la investigació espacial dels científics del País Valencià no és tan minsa com algú podria pensar. Aquest podria dir que l'astronàutica valenciana no existeix i que encara ha de desenvolupar-se des del no res. O que només els gran centres espanyols com l'INTA, el IAC o el IAA són els productors d'instrumentació espacial a l'estat espanyol. Però l'assistència a la xerrada Astronàutica valenciana, dins de les activitats de l'exposició Viure a l'espai... no és tan diferent, actualment al Centre Octubre a València, m'ha fet redescobrir aquesta part de la ciència valenciana que existeix de debò però que no és massa visible.
Ja coneixia, per suposat, l'existència de físics i d'enginyers valencians eficaços en aquestes tasques però la xerrada d'Andrés Russu m'ho va posar tot en context. L'origen, els centres implicats a la Universitat de València, els encerts i entrebancs, i sobre tot la trajectòria d'un petit però potent equip que participa actualment en diversos projectes de la Agència Espacial Europea (ESA).
I veure l'escut de la Universitat on treballe i saber que viatja per l'espai protegint el detector més estimat és emocionant...
Segueix...
Arxius:Instrument UTBI- Realitzat per estudiants de la Universitat de València
He sentit moltes vegades criticar els programes espacials, tant el de la NASA o el nostre de l'ESA, perquè explorar l'espai és balafiar els diners dels contribuents. Millor fóra usar-los en necessitats més terrenals. Jo sempre els he dit a les persones que pensen això que els diferents aparells fets per a us a l'espai tenen una aplicació a la vida diària. No els he acabat de convèncer.
La veritat és que la llista de ginys que usem a casa o la ciutat que provenen de l'espai és immensa. Des de pasta dental que es pot ingerir (ideal per nens), guitarres elèctriques, purificadors naturals d'aire, micros i altaveus inal·làmbrics, visualització 3D, bombetes de llum de baix consum, esportives, cascos de ciclista, sensors d'incendis, materials autoil·luminats, pneumàtics, ....
Així que si alguna vegada s'ha preguntat quin és l'impacte de l'exploració espacial en la seua vida diària pot visitar la pàgina web interactiva que la NASA acaba de posar en marxa. Aquesta web ens permet conéixer les aplicacions de la tecnologia espacial en la nostra casa i en les nostres ciutats.
Dos detalls: S'ha de tindre instal·lat el Adobe Flash Player i l'altra és que la pàgina està en anglés. Però us assegure que la visita s'ho val. Aneu navegant per la casa o la ciutat descobrint les aplicacions espacials.
La web a visitar és NASA at Home, NASA in Your City. Una vegada dins punxeu altra vegada l'enllaç Nasa at home... i us trobareu dues possibilitats: visitar la casa o la ciutat. Una vegada elegida una o l'altra podreu navegar per ella i veure els diferents utensilis provinents de l'exploració de l'espai. Sempre podreu tornar cap enrere per tafanejar els altres indrets... La visita és molt interactiva.
El primer esser viu que orbità la Terra, demostrant que la vida a espai era possible, va ser una gossa petanera de Moscou, Laika. Cinquanta anys després de la seua mort caldria recordar l'ambient de guerra freda en que l'Spunik 2, on viatjava, va ser llençat i les especulacions i realitats del seu sacrifici.
Avui fa 50 anys un petit giny construit per la poderosa maquinària industrial i militar de la Unió Soviètica va deixar meravellat el món i amoïnats els militars dels Estats Units. La carrera espacial havia començat.
