marco |
El Sol |
dijous, 31 de juliol de 2008 | 11:07h
Encara esteu a temps. Agafeu un avió a la Xina, com ha fet Leo Messi, i veureu un dels fenòmens més bonics de la natura. Com el dia es fa nit de sobte, com qui apaga el llum de l'estança. La Lluna anirà posant-se poc a poc davant el Sol fins tapar-nos completament la seua llum.
Però si bé no podrem estar a Sibèria o la Xina demà, si que és possible que alguns de nosaltres estiguem pel nord d'Europa. Allí, com explicaré en la resta de l'article, es veurà un interessant eclipsi parcial de Sol. Per tant, no us oblideu de les ulleres d'eclipsi i d'una càmera per fer espectaculars i molt estranyes fotos.
marco |
El Sol |
divendres, 6 de juny de 2008 | 21:08h
Ja acaba el curs i ix el Sol després d'un mes sense veure'l. S'han omplit els pantans durant aquests dies però, en contrapartida, l'observació del cel ha quedat en suspens.
Venen uns xiquets d'un poble del Camp de Túria per tindre el seu bateig científic. Són de pre-escolar però ja tenen el do de la curiositat, l'embrió d'un futur científic. Els ulls ben oberts, la ma sempre aixecada per preguntar coses interessants. Han estat els perfectes alumnes.
marco |
El Sol |
dijous, 15 de maig de 2008 | 00:09h
Antonio Stradivarius, el millor lutier de la història de la música, va fabricar el violí perfecte. La sonoritat dels instruments que va crear no s'ha pogut igualar mai més. Ni tampoc s'ha pogut saber el secret dels seus violins.
Una hipòtesi que va guanyant força està relacionada amb la nostra estrella, el Sol. Durant el segle XVII aquest es va comportar de manera estranya. A banda del fred que feia, durant décades cap taca va ser observada sobre el disc solar. Però que hi té a veure aquest fet amb els Stradivarius? Si en voleu saber més només heu de seguir llegint l'article...
marco |
El Sol |
dimarts, 9 d'octubre de 2007 | 12:38h
Avui es commemora l’entrada triomfal a la ciutat de València el 9 d’octubre de 1238 del nostre rei més volgut, Jaume I. La rendició, però, fou uns dies abans, segons el mateix rei conta en la seua Crònica o Llibre dels Feits, capitol 289
"…E per tal que sàpia hom quan fo presa València, fo la vespra de sent Miquel, e l`any de MCCXXXIX."
Actualment se sap realment que no va ser 1239 l’any de la conquesta de la ciutat sinó l’any anterior. El rei mateix ens dóna una pista important un capítol (305) més endavant quan descriu clarament l’eclipsi de Sol observat a Montpeller l’any següent:
"E, en aquell temps que nós estavem a Montpestller venc-nos aquí lo comte de Tolosa, e el comte de Proença, e haguem grans corts d´hòmens honrarts d`aquells terres que ens venien veer. E açò fo un any aprés la presó de València. E entram en Montpestller el dijous: e el divenres, entre mig jorn e hora nona, fo eclipsis major que anc hom vis de memòria d`aquells hòmens que ara són, car tot lo sol cobri la lluna, e podia hom veer bé set esteles en lo cel."
Aquest eclipsi va ocórrer realment el divendres el 3 de juny de 1239. Com diu el mateix rei al paràgraf anterior l’eclipsi passà un any aprés la presó de València. Per tant la conquesta de València va ser realment el 1238 ja que la data de l’eclipsi és inqüestionable.
L’amic de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, Paco Pavia, va escriure fa uns anys l’interessant article El rey Don Jaime I y el eclipse solar en Montpeller sobre aquest tema on utilitzant eines informàtiques modernes es recreen les condicions d’aquell eclipsi històric i s'especula sobre quines podien ser les set estrelles que Jaume I va veure en el cel. M'he basat en aquest article per escriure aquest post menut per commemorar la diada del País Valencià.
Foto: Estàtua de Jaume I a la plaça del rei Alfons el Magnànim a València
marco |
El Sol |
divendres, 14 d'abril de 2006 | 13:29h
L'observació de l'eclipsi parcial va ser un èxit, malgrat els núvols que van anar apareixent al cel de València i que impediren contemplar la part final del fenomen. Desenes de persones es van apropar al Campus de Burjassot, on el Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València havia preparat diverses activitats per contemplar l'eclipsi a l'Aula d'Astronomia, situada a l'edifici Jeroni Muñoz.
marco |
El Sol |
dilluns, 27 de març de 2006 | 21:53h
El pròxim dimecres 29 de març la Lluna tornarà a situar-se entre la Terra i el Sol i, durant uns minuts, ens furtarà la llum de la nostra estrella. Serà la nit en ple dia, tindrem un eclipsi total de Sol. Açò, però, passarà, entre altres llocs, a Turquia, però no al País Valencià, Catalunya ni Balears. Aquesta vegada no tindrem la sort d'estar en el camí de l'ombra lunar sobre la superfície terrestre. En les nostres terres, només observarem el Sol tapat un 31% o un 32%.
marco |
El Sol |
dimarts, 1 de novembre de 2005 | 19:04h
El passat dia 3 d'octubre la Lluna passà per davant del Sol i es produí un eclipsi. En una societat amb altres dirigents polítics en l'administració educativa, s'haguera remarcat el valor pedagògic del fenomen astronòmic. Entendre en temps real els moviments dels cossos celestes no té preu per a una classe de ciències.
marco |
El Sol |
divendres, 7 d'octubre de 2005 | 20:48h
Més de 3000 persones observaren el fenomen astronòmic més important de l'any al Campus de Burjassot de la Universitat de València. L'observació popular de l'eclipsi anular de Sol el passat dia 3 d'octubre de 2005 va ser organitzada pel Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València a l'Aula d'Astronomia, situada a l'edifici Jeroni Muñoz.
marco |
El Sol |
dilluns, 26 de setembre de 2005 | 22:31h
El pròxim dilluns 3 d'octubre de 2005 la natura ens oferirà un dels seus espectacles més insòlits. La Lluna se situarà exactament davant del Sol produint un eclipsi.
marco |
El Sol |
dilluns, 25 d'abril de 2005 | 17:34h
El Sol ha determinat durant segles el ritme quotidià dels nostres pobles. L'eixida del Sol determinava l'hora de començament del treball, mentre que a la posta els treballadors deixaven el camp o els tallers per seure a la taula del sopar. Calia fer, però, més aturades durant la jornada. La primera i principal era l'hora del dinar. Segurament el buit a l'estómac i l'alçada màxima del Sol en devien dir el moment adient. Alguna muntanya també podia ser usada per a aquest menester i així tenim certs topònims que ens ho recorden com, per exemple, la Penya del Migdia a la Valldigna.
