Aquesta setmana s'han lliurat els premis Nobel de l'any 2009 i el que correspon a la Física ha estat realment justificat. Enguany l'inventor de la fibra òptica, Charles K. Kao, i els del dispositiu CCD, Willard S. Boyle i George E. Smith, han estat els guardonats amb el premi Nobel de Física, la quantitat econòmica del qual correspon la meitat per al primer i l'altra meitat per als altres dos.
De la fibra òptica, tot i reconéixer la seua importància en les comunicacions actuals, no en vaig a parlar. Tanmateix del dispositiu CCD no puc deixar d'explicar la seua importància i el seu ús extens en tan gran mesura que sense aquest dispositiu la societat actual seria ben diferent. No només el seu us és general en astronomia, i per això en parle en aquest bloc, sinó que també ho és a la societat.
Però que és un dispositiu CCD o més usualment CCD? Algú sap que és això? A primera vista sembla algun artilugi tecnològic que pocs fan servir però res més allunyat de la realitat. Estic segur que a casa en teniu 2 o 3 ja que la CCD és el sensor digital que converteix les imatges en corrents elèctrics i permet obtenir fotografies digitals. Està, per tant, a tots els telèfons mòbils amb càmera, a les càmeres digitals i a les càmera de vídeo, tant domèstiques com professionals.
Tot va començar amb un efecte inexplicat pel qual la llum és capaç d'arrancar electrons d'un metall. I Albert Einstein ho va solucionar l'any 1905...
El projecte Sunrise ja vola pels cels àrtics. El telescopi i els seus instruments adjunts ja apunten al Sol en una missió que viatja en un globus de la Nasa a 40 km d'alçada. Ahir la càrrega útil va ser soltada lligada a un globus ple d'heli des d'una base sueca.
Els fenòmens magnètics solars són causats per estructures amb una grandària per sota del nivell de resolució dels telescopis solars terrestres actuals ni tampoc dels espacials com ara el Soho. La finalitat de Sunrise és obtenir imatges i espectres de la nostra estrella amb un nivell de detall no mai aconseguit per poder captar aquests petites estructures.
La participació espanyola, que ha estat molt important, ha consistit en el disseny i construcció del magnetòmetre Imax, per estudiar el comportament del camp magnètic solar en alta resolució. Un equip de la Universitat de València, liderat per Vicent Domingo, s'ha encarregat de la construcció de part de l'instrument.
El transbordador espacial Atlantis de la NASA ha fet el seu últim viatge per allargar la vida a l'instrument científic que més rendiment ha donat en tota la història, el telescopi espacial Hubble.
Llençat el 1990 i a una òrbita d'uns 559 km d'altura, disposa d'un espill de 2,4 metres de diàmetre que treballa a la resolució teòrica, sense les pertorbacions de l'atmosfera terrestre. Ens ha oferit les més profundes vistes de l'univers i també les més belles. Tanmateix els instruments a bord s'espatllen com passa a casa. Així, la càmara Wide Field Planetary Camera 2, que ha realitzat imatges mítiques, ha estat substituïda per la Wide Field Planetary Camera 3 molt més moderna.
L'Atlantis despegà de Cap Canaveral el 11 de maig en la que seria la cinquena i darrera missió de manteniment del telescopi.
L'any passat vaig comprar un petit telescopi al magatzem Lidl. És tractava d'un telescopi refractor de 70 mm d'obertura, motoritzat amb seguiment i cerca automàtica d'objectes una vegada configurat correctament. Com ja vaig explicar en el post que vaig fer llavors, la relació qualitat-preu va ser òptima.
Des de fa un any l'he usat repetidament i no m'ha deixat penjat mai. Amb ell he vist cúmuls estel·lars, globulars i galàxies que no havia vist mai directament. Evidentment amb una grandària molt petita i anant a llocs ben foscos.
Des de llocs amb contaminació lluminosa els planetes i la Lluna són els únics objectes observables.
Doncs un any més, Lidl torna a fer l'oferta del telescopi. El dilluns 15 de desembre, en cadascun dels seus magatzems, podrem disposar d'una oferta limitada (3 exemplars!) de la petita meravella. Amigues com la Victòria i la Xesca de Mallorca hi estaven interessades l'any passat. Animeu-vos. Ah! I em sembla que obren a les 9:15 hores. Aneu-hi ben aviat! S'acaben...
Persones que vulguen veure els astres com apareixen a les imatges de la NASA o a les del telescopi espacial Hubble utilitzant aquest telescopi s'han d'abstenir. Per a elles és millor internet....
La Lluna, en el seu camí al voltant del Sol, va entrar en l’ombra terrestre el passat dia 16 d’agost. L’eclipsi, però, no va ser total. El nostre satèl·lit no va entrar completament en la foscor i es produí, per tant, només un eclipsi parcial de Lluna.
Vaig anar a Ca les Senyoretes d’Otos (la Vall d’Albaida), convidat per l’escriptor Joan Olivares per participar en la seua nova Nit Temàtica. Tres telescopis van seguir pas a pas l’evolució de l’eclipsi parcial i van permetre al nombrós grup de persones presents gaudir de la visió d’un dels espectacles més bonics de la natura.
Durant tot el dia el cel havia estat totalment cobert però pocs minuts abans de l’esdeveniment el cel es va aclarir de núvols. Tanmateix la Lluna va romandre amagada darrere de l’única zona amb núvols, tot just en direcció al cim del Benicadell, així que la primera part de l’eclipsi no va ser possible veure-la.
Però tot s'arreglà al final. Tothom va poder gaudir del joc furtiu d'ombres entre el Sol, la Terra i la Lluna.
Estic acostumat a rebre visites de col·legis, associacions o persones particulars per veure el Sol de dia o les estrelles de nit. Però la visita de l'altre dia ha estat la més diferent de totes i també la més gratificant.
Una benvinguda i una sèrie d'imatges terrestres i celestes espectaculars explicades han donat pas a les activitats del taller d'astronomia. Després hem visitat el telescopi. Llàstima que el cel ha estat cobert tot el matí.
La nit es va presentar serena i sense núvols, malgrat algunes pessimistes previsions. La Nit Marciana a Ca les Senyoretes del passat 11 de juliol va seguir el guió previst. A les 22 hores observació dels anells de Saturn i del minvant Mart. Després vingué el sopar i a les 24 hores xerrada marciana amb visió dels desolats paisatges marcians en visió 3D.
La resta de la nit va continuar amb l’observació del rei dels planetes, Júpiter i la seua cort simètrica de llunes, fins que la pujada de la humitat va entelar els telescopis i va fer cloure la nit cap a les 2 de la matinada.
Acostumats com estem al cel nocturn de color taronja de les nostres ciutats, la visita a un observatori allunyat dels centres urbans ens retorna al firmament dels nostres avis.
El passat dissabte 5 de juliol vaig visitar el Centre Astronòmic de l'Alt Túria situat a Aras de los Olmos (els Serrans) junt amb amics de l'Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), invitats per l'Associació Valenciana d'Astronomia (AVA)
Un gran desplegament de telescopis, càmeres i ordinadors comandats per membres d'AVA i de l'AAS va omplir l'esplanada del recinte per observar, captar i retenir una petita part de les meravelles celestes.
El cel, negre com la sutja, estava tan ple d'estels que es feia difícil distingir les constel·lacions. Tres estels fugaços il·luminaren el cel. El primer va deixar el seu rastre celeste durant uns quants segons.
Un grup de xiquets de 4 a 8 anys visiten la Universitat. Les seues professores estan estudiant la Lluna i introduint el coneixement dels planetes i el sistema solar. I que pot ser millor que veure uns telescopis de veritat, i preguntar, sense vergonya, a astronoms els seus dubtes, que vos assegure, són ben universals.
Quina alegria! El telescopi Meade ETX-70AT adquirit al supermercat Lidl va perfecte. Marcelino Álvarez de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) ha posat el seu savoir faire i l’ha configurat en 5 minuts. Ara cap al nord, ara busca una estrella, ara l’altra i ja està. És la joia perfecta per a un astrònom observacional. Una vegada configurat li dius ves allí i, increïble però cert, t’obeeix sense protestar.
Per acabar de fer el rodatge hem anat a una zona fosca de la Marxuquera de Gandia. La troballa del cúmul estel·lar M41, ben a prop de l’estel Sírius, ha estat un regal de la natura. Quants estels....
Una manera senzilla, variada i amena d'aprendre astronomia és veure cada dia la Imatge Astronòmica del Dia. Des de l'any 1995, dos astrònoms nord-americans, Robert Nemiroff i Jerry Bonnell comenten les més belles imatges astronòmiques.
La versió catalana va complir 5 anys el passat 12 de maig. Traduïda per Joan Gironés Pau ha posat a l'abast dels internautes catalanoparlants una de les webs astronòmiques més interessants.
Quan el plaer d'admirar el cel nocturn es barreja amb el plaer d'una bona taula, l'èxit està assegurat.
No havia comentat encara el Sopar Astronòmic a la casa de Joan Olivares, Ca Les Senyoretes d'Otos, i vos puc asegurar que les expectatives es van complir.
El cel va estar clar i net durant l'observació al costat del riu Serpis i molt a prop del Palau Ducal de Gandia. Els membres de l'Agrupació Astronòmica de la Safor van proporcionar els telescopis per a que tots puguerem gaudir de l'espectacle del cel de finals de l'hivern.
