A finals d'octubre vaig assistir a la IV Jornada d'Història de l'Astronomia i Meteorologia a la ciutat de Vic (Osona). Era un dissabte de matí amb la plaça major de la ciutat plena de gom a gom de mercaders i compradors. I em sorprengué veure una placa i l'estàtua del sant valencià Vicent Ferrer commemorant el seu pas i predicació el divendres 31 de maig de 1409. Ací podeu veure la placa.
Aquesta jornada d'astronomia i meteorologia, que se celebra cada dos anys al Temple Romà, situat al centre històric de la ciutat, està organitzada per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i la Tècnica, el Patronat d'Estudis Osonencs i l'Agrupació Astronòmica d'Osona (AAO).
Es parlà de molts diversos temes. El més interessant va ser veure com la utilització de registres antics astronòmics o meteorològics permet estendre el nostre coneixement del cicle solar o dels cicles climàtics per a èpoques en que no hi havia observadors professionals.
Victor Navarro, de la Universitat de València, va tancar la Jornada amb la conferència: "El cultiu de l’astronomia a les dècades centrals del segle XVII: circulació dels coneixements i pràctiques entre els Països Baixos, Itàlia i Espanya".
En acabar la Jornada vàrem ser invitats a visitar la seu de l'AAO pel seu president Miquel Amblàs. En un edifici en el centre històric disposen de biblioteca catalogada, secció de revistes, sala d'informàtica i al pis superior una ampla sala de conferències. A més a més disposen d'un telescopi en una gran cúpula.
En tot moment vaig estar acompanyat per Pere Closas i d'altres membres d'Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, com Jaume Roca i la seua dona, Montserrat Sarsanedas i el Josep M. Torrents. Vaig convidar tots els assistents a visitar Gandia en el XX Congrés Estatal d'Astronomia que organitza la nostra agrupació, l'Agrupació Astronòmica de la Safor, i que se celebrarà del 6 al 9 de desembre del 2012.
Foto: Una visita a l'Agrupació Astronòmicas d'Osona. Enric Marco.
El cel està ple d'animals, alguns exòtics, d'altres més normals. Hi ha amors impossibles i molta violència. Qui ha posat totes aquestes històries al firmament? D'això en parlaré a la xerrada que faré demà a Ca les Senyoretes, invitat per Joan Olivares. També observarem el cel amb telescopis si l'oratge ho permet. Si veniu per allí, allà ens trobarem.
En els temps que corren i amb els avanços de la tecnologia digital, qui no fa fotografia astronòmica és perquè no vol.
Les càmeres fotogràfiques digitals estan ara a l'abast de qualsevol butxaca i permeten obtenir fotografies del cel nocturn de manera molt senzilla. L'únic problema amb la fotografia del cel és el temps d'exposició, és a dir el temps en que el seu objectiu roman obert. Cal molt de temps per il·luminar bé el sensor CCD. De dia les càmeres obrin l'objectiu de 1/125 s a 1/1000 s segons les condicions d'il·luminació. Temps més llarg com 1/60 s, 1 s, o més encara necessiten que s'utilitze un trípode per que la foto no isca moguda i per tant borrosa. I també s'ha d'usar el disparador automàtic per a no tocar la càmera. Només per pitxar el disparador manual a aquestes baixes velocitats, la foto ja eixirà moguda.
En càmeres reflex digitals s'ha de fer de manera semblant per fotografiar el cel nocturn. Programa nocturn, trípode i disparador automàtic. En aquest cas també es pot usar un disparador amb cable. Amb aquestes càmeres existeix la possibilitat d'augmentar el temps d'exposició tot el temps que es vulga. Només cal usar l'opció Bulb. Amb ella l'objectiu romandrà obert rebent tota la llum necessària per a obtenir una bona fotografia del cel estrellat. El temps necessari no ha de passar d'uns 30 segons. Més enllà ja apreciareu la traça de les estrelles per causa de la rotació de la Terra. Però potser esteu interessats en fotografiar justament aquest efecte.
Però realment del que volia parlar és de la facilitat de fer fotografia d'objectes com la Lluna (sobretot) i dels planetes a través d'un telescopi. Si teniu un telescopi que no useu massa o veieu que alguna agrupació astronòmica ha plantat els seus telescopis a la plaça del vostre poble, tracteu de fer una foto amb la vostra càmera digital a través del telescopi posant-la justament on posaríem l'ull, just a l'ocular del telescopi. Que no porteu la càmera a sobre? Mala sort.
Hi ha una solució, però, en aquest cas. Tothom porta un mòbil amb càmera a sobre. Doncs tracteu de fer una foto a la Lluna a través del telescopi. Jo ho vaig fer l'altre dia amb l'Iphone d'un visitant a l'Aula d'Astronomia. Només cal encarar l'objectiu de la càmera del mòbil a l'objectiu del telescopi i amb una mica de paciència i traça. Voilà! Ja has aconseguit la primera foto astronòmica.
Fotografia: Quart creixent de la Lluna feta amb un Iphone 4 i usant el telescopi Apocromàtic de 7" de l'Aula d'Astronomia de la Universitat de València. No usar sense permís de l'autor.
Observem el cel demà dijous 24 de febrer a Tavernes de la Valldigna des de les 20:00 a les 22:00 h. Les activitats de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes inclouen també una observació astronòmica des del 2009, l'Any Internacional de l'Astronomia.
L'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
col·labora amb l'activitat des de la seua Regidoria de Cultura. I
tindrem la sort que ens apagaran els llums de la zona d'observació.
El
lloc és fàcil de trobar. Serem a la zona dels Sequers, al camp de rugbi
i enfront del Cementeri, entre els finals dels carrers la Dula i
Monestir de la Valldigna.
El Telescopi Espacial Hubble és l'instrument d'observació més gran que
la humanitat ha posat mai a l'espai. El seu espill de 2,5 m de diàmetre permet penetrar en les fondàries de l'Univers com mai s'havia fet abans. Les seues imatges de planetes
llunyants, nebuloses, galàxies i de l'univers extragalàctic han donat
una visió més propera i acurada del cel.
Aquestes imatges, però, no són
d'ús exclusiu dels científics. Han passat, de fet, a ser una mena de patrimoni de la humanitat per a ús gratuit i sense ànim de lucre de qualsevol interessat. Tot això ha
estat possible per l'actiu departament de divulgació científica que l'Institut del
Telescopi Espacial Hubble posseeix.
Ara acaben d'obrir un canal en YouTube, el HubbleSiteChannel on s'hi
pot veure vídeos sobre temes especials i sèries populars com "Tonight's
Sky",
el show mensual sobre el que podem observar cada mes al cel i "Hubble's
Universe
Unfiltered", una producció en profunditat sobre astronomia.
Pots aprofitar els vídeos de YouTube per posar-te'ls al teu blog o
facebook.
Encara que la web del YouTube està ja en català, el canal del Hubble està només en anglès. Però, si no en sabeu massa, feu l'esforç de seguir-ho. Les imatges són espectaculars.
El vídeo ens mostra les més distants galàxies que el telescopi Hubble ha vist. També mostra perquè quan mirem els més distants objectes en l'Univers, també estem veient els objectes més primerencs del cosmos.
La xiqueta no devia tindre més de 7 o 8 anys. El telescopi no estava posat a l'altura màxima però així i tot li costà arribar a mirar per l'ocular. La Lluna, que feia quasi el ple, brillava al cel est, just per sobre de les finques de la zona del llac de la Platja de Tavernes. La nena pegà un bot i deixà escapar un crit d'admiració.
- És la Lluna? Em preguntà. Li ho vaig confirmar. - I els cercles que es veuen, què són? Són els cràters i van ser causats pel xoc d'immenses roques de l'espai...
Ella, que anava amb sa mare, la va deixar passar però va voler repetir. No s'ho acabava de creure. Com si hagués descobert tot un món nou per conéixer.
Els vaig indicar que es posaren a l'altra cua per admirar Júpiter i les seues llunes. El planeta acabava d'eixir de darrere dels edificis que el tapaven vist des del Parc del Molló. Va mirar amb el refractor de 150 mm de l'Agrupació Astronòmica de la Safor el disc de Júpiter i les tres llunes galileanes que eren visibles.
- I quins noms tenen les llunes? Em tornà a preguntar. - Ió, Europa, Ganímenes i Cal·listo, però la que falta no sé quina serà. Una és de foc i les altres són de gel, i fins i tot Europa té un mar al seu interior. Li vaig dir. - I, tu com ho saps? Em digué.
Quan se'n va anar ben contenta, li vaig donar el títol d'astrònoma de la nit.
Estic segur que l'observació d'aquesta nit la conservarà en la memòria durant molt anys. I amb un poc de sort tindrem d'ací a 15 o 20 anys una nova científica o fins i tot una nova astrònoma.
L'utilitat de les observacions populars, com aquesta del passat dimecres 25 d'agost, és fer conéixer el cel però, sobre tot per a mi, és incentivar l'interés per la ciència. I les més de 500 persones que feren cua pacientment per mirar a través dels quatre telescopis tenien molt d'interés.
I això que algú aixecà el braç assenyalant un punt brillant per l'horitzó. Altre l'acompanyà. Jo vaig passar per les cues fent-lo notar al damunt del Mondúver. Anava movent-se i aproximant-se a nosaltres. Els làsers de l'Agrupació apuntaven al llum mòbil per fer-lo visible a tothom. Era l'Estació Espacial Internacional que passava pel cel de Tavernes, com estava previst.
- Jo alucine, diu una dóna. - De veritat que ahí dins hi ha astronautes?, diu una amiga de la primera. - I no veieu com saluden per la finestreta? vaig fer broma amb una xiqueta que de primeries no saps si deia la veritat....
L'estació espacial va tornar a passar altra vegada una hora i mitja després. Si en el primer pas va vindre la gent que encara no havia sopat, en aquest pas vàrem arreplegar la gent que ja ho havia fet. I la Lluna i Júpiter eren ben visibles. Les cues es tornaren a fer i no ens deixaren descansar ni un moment.
Els llums del Parc s'engegaren quan ja no quedava pràcticament ningú. Desmuntàrem ràpidament els telescopis i marxàrem cap a casa per menjar un sopar fred preparat amb un nivell també astronòmic.
Les observacions de dia 11 i del 25 d'agost han estat possibles per la col·laboració de les regidories de Cultura i Turisme de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i de l'Agrupació Astronòmica de la Safor.
Ha aparegut un article a les Províncies sobre l'observació del dimecres passat. Carles Gimeno, corresponsal al poble, vingué i parlà amb nosaltres.
El passat dia 11 d'agost a la platja de Tavernes els núvols baixos cap a l'oest ens feren la guitza i només poguérem veure Venus i Saturn durant uns minuts. I tal com estava previst, després d'un sopar popular, vaig fer la xerrada explicant que són les Perseides tot esperant la pols del Swift-Tuttle en forma de pluja d'estels.
Ara tanquem l'estiu astronòmic a la platja de Tavernes hui dimecres 25 d'agost. Com fa 15 dies, els membres de l'Agrupació Astronòmica de la Safor ens situarem al Parc del Molló, a la zona nord de la platja de Tavernes de la Valldigna. La nostra idea és, a partir de les 21 hores, observar els planetes Venus, Mart i Saturn que estan molt baixos en direcció oest, veure la Lluna que quasi està plena i ja cap a les 23 hores, si els núvols i els edificis ens ho permeten, observar el planeta Júpiter.
Però la gràcia de la l'observació d'avui és que serà possible veure el doble pas de l'Estació Espacial Internacional (ISS) sobre el cel de Tavernes. Aquest laboratori, obra col·laborativa de la NASA, l'ESA, l'agència espacial russa i la japonesa, entre d'altres, du una tripulació de com a mínim 3 astronautes que hi fan experiments científics.
Per al seu suministrament elèctric disposa de multitud de panells solars que provoquen que, quan l'ISS creua per damunt d'un territori poc després de la posta del Sol o poc abans de la seua eixida reflectisca la seua llum i brille tant o més que les estrelles més brillants.
L'òrbita de l'ISS és sempre la mateixa al voltant del nostre planeta però la Terra gira i això fa que no sempre siga possible observar l'estació des del mateix lloc.
Per això cal mirar en algunes webs especialitzades per saber quan va a passar l'ISS pel lloc on t'hi trobes. La més senzilla i espectacular és Estacion Espacial.com que et dius sobre quin lloc de la Terra es troba en cada moment. Una pestanya ens porta als passos sobre les principals ciutats de l'estat. Només cal punxar sobre la ciutat que tenim més a prop i obtindrem les dades necessàries per observar-la.
Els pròxims dies els residus del cometa Swift-Tuttle cauran sobre la Terra en el que és el fenomen astronòmic més famós de l'estiu. Aquest any la pluja d'estels de les Perseides la tractarem de veure a la zona nord de la platja de Tavernes de la Valldigna.
Enguany l'ajuntament i l'Agrupació Astronòmica de la Safor han organitzat per al dimecres 11 d'agost una vetllada molt especial per a tots els qui vulguen acostar-s'hi.
A la posta de Sol, cap a les 21 hores, traurem els telescopis al Parc del Molló per veure els planetes Venus, Mart i Saturn en direcció Oest. Les llums romandran apagades fins les 22:30 així que la visió pot ser molt espectacular.
A les 22:30 soparem al estil medieval al Parc del Nord, junt a la mar fins que cap a les 23:45 faré una xerrada sobre les Perseides, explicant que són i com veure-les.
I finalment, aprofitant les catifes astronòmiques que s'han posat a la platja al Parc de les Estrelles, ens quedarem tranquil·lets veient-les caure mentre puja la constel·lació de Perseu on es troba el radiant de la pluja.
Els llums de l'entorn estaran apagats i no hi haurà Lluna així que si venen, les veurem. Però assegurar que en veurem moltes ja és una altra cosa. La natura fa la seua i en aquest assumpte tot són models de predicció que no sempre funcionen.
En qualsevol lloc que esteu aquests dies podeu veure les Perseides. No cal telescopis, només els vostres ulls. Durant les pròximes nits, poseu-vos mirant al cel a partir de les 12 de la nit en un lloc ben fosc i espereu. Si en veieu alguna grossa s'ho haurà valgut.
Foto: Parc astronòmic. Tavernes de la Valldigna. Enric Marco
Observar el cel és una feina costosa. Si durant milers d'anys l'ésser humà va controlar el moviment dels planetes i el pas de les estacions amb l'únic ús dels seus ulls, l'invent del telescopi i el seu ús per Galileu va obrir un món de possibilitats immenses. La búsqueda de noves nebuloses, cometes cada vegada més dèbils, llunyanes galàxies necessitaven incrementar més i més l'amplària de la lent o de l'espill per captar cada vegada més fotons.
L'impuls de l'estudi de la cosmologia, part de l'astronomia dedicada a veure d'on va sortir tot plegat i cap a on anem com a univers, va ser conseqüència de la disponibilitat de telescopis d'uns quants metres de diàmetre que recollien la llum de distants galàxies i que van permetre a Edwin Hubble descobrir l'expansió de l'univers l'any 1929.
Si la cosmologia ha estat la principal impulsora de la construcció de grans telescopis, com ara el Gran Telescopi Canàries de més de 10 metres, els astrònoms dedicats a l'estudi dels planetes al voltant d'altres estels també en seran usuaris pròximament.
Fins ara disposem de 13 telescopis de la categoria 8-10 metres. Mentre el Gran Telescopi Canàries està situat a l'Observatori del Roque de los Muchachos a l'illa de la Palma, d'altres estan situats a Hawai (els telescopis Keck, un Gemini i el Subaru japonés) i a Xile (els 4 telescopis VLT i altre telescopi Gemini).
Però ben aviat els descobriments d'aquests gegants ens obriran altres interrogants que caldrà respondre amb telescopis més grans. Fins i tot els telescopis actuals no poden obtindre imatges dels planetes extrasolars ni observar les primeres galàxies formades a l'Univers que tenien les estrelles que van generar els primers elements químics llevats de l'hidrogen i l'heli.
Per això ja està en marxa el disseny i construcció d'una nova generació de telescopis extremadament grans. El Thirty Meter
Telescope(TMT) es posarà també al volcà extingit de Mauna Kea (Hawaii).
El Giant Magellan Telescope (GMT), de 24,5 metres, es situarà a
Xile. L’European
Extremely Large
Telescope (E-ELT), de 42 metres, i projecte de l'European Southern Observatory (ESO), finalment s'ha decidit fa uns dies que s'ubicarà a Cerros Amazones dins del desert d'Acatama a Xile.
Aquesta setmana s'han lliurat els premis Nobel de l'any 2009 i el que correspon a la Física ha estat realment justificat. Enguany l'inventor de la fibra òptica, Charles K. Kao, i els del dispositiu CCD, Willard S. Boyle i George E. Smith, han estat els guardonats amb el premi Nobel de Física, la quantitat econòmica del qual correspon la meitat per al primer i l'altra meitat per als altres dos.
De la fibra òptica, tot i reconéixer la seua importància en les comunicacions actuals, no en vaig a parlar. Tanmateix del dispositiu CCD no puc deixar d'explicar la seua importància i el seu ús extens en tan gran mesura que sense aquest dispositiu la societat actual seria ben diferent. No només el seu us és general en astronomia, i per això en parle en aquest bloc, sinó que també ho és a la societat.
Però que és un dispositiu CCD o més usualment CCD? Algú sap que és això? A primera vista sembla algun artilugi tecnològic que pocs fan servir però res més allunyat de la realitat. Estic segur que a casa en teniu 2 o 3 ja que la CCD és el sensor digital que converteix les imatges en corrents elèctrics i permet obtenir fotografies digitals. Està, per tant, a tots els telèfons mòbils amb càmera, a les càmeres digitals i a les càmera de vídeo, tant domèstiques com professionals.
Tot va començar amb un efecte inexplicat pel qual la llum és capaç d'arrancar electrons d'un metall. I Albert Einstein ho va solucionar l'any 1905...
El projecte Sunrise ja vola pels cels àrtics. El telescopi i els seus instruments adjunts ja apunten al Sol en una missió que viatja en un globus de la Nasa a 40 km d'alçada. Ahir la càrrega útil va ser soltada lligada a un globus ple d'heli des d'una base sueca.
Els fenòmens magnètics solars són causats per estructures amb una grandària per sota del nivell de resolució dels telescopis solars terrestres actuals ni tampoc dels espacials com ara el Soho. La finalitat de Sunrise és obtenir imatges i espectres de la nostra estrella amb un nivell de detall no mai aconseguit per poder captar aquests petites estructures.
La participació espanyola, que ha estat molt important, ha consistit en el disseny i construcció del magnetòmetre Imax, per estudiar el comportament del camp magnètic solar en alta resolució. Un equip de la Universitat de València, liderat per Vicent Domingo, s'ha encarregat de la construcció de part de l'instrument.
El transbordador espacial Atlantis de la NASA ha fet el seu últim viatge per allargar la vida a l'instrument científic que més rendiment ha donat en tota la història, el telescopi espacial Hubble.
Llençat el 1990 i a una òrbita d'uns 559 km d'altura, disposa d'un espill de 2,4 metres de diàmetre que treballa a la resolució teòrica, sense les pertorbacions de l'atmosfera terrestre. Ens ha oferit les més profundes vistes de l'univers i també les més belles. Tanmateix els instruments a bord s'espatllen com passa a casa. Així, la càmara Wide Field Planetary Camera 2, que ha realitzat imatges mítiques, ha estat substituïda per la Wide Field Planetary Camera 3 molt més moderna.
L'Atlantis despegà de Cap Canaveral el 11 de maig en la que seria la cinquena i darrera missió de manteniment del telescopi.
L'any passat vaig comprar un petit telescopi al magatzem Lidl. És tractava d'un telescopi refractor de 70 mm d'obertura, motoritzat amb seguiment i cerca automàtica d'objectes una vegada configurat correctament. Com ja vaig explicar en el post que vaig fer llavors, la relació qualitat-preu va ser òptima.
Des de fa un any l'he usat repetidament i no m'ha deixat penjat mai. Amb ell he vist cúmuls estel·lars, globulars i galàxies que no havia vist mai directament. Evidentment amb una grandària molt petita i anant a llocs ben foscos.
Des de llocs amb contaminació lluminosa els planetes i la Lluna són els únics objectes observables.
Doncs un any més, Lidl torna a fer l'oferta del telescopi. El dilluns 15 de desembre, en cadascun dels seus magatzems, podrem disposar d'una oferta limitada (3 exemplars!) de la petita meravella. Amigues com la Victòria i la Xesca de Mallorca hi estaven interessades l'any passat. Animeu-vos. Ah! I em sembla que obren a les 9:15 hores. Aneu-hi ben aviat! S'acaben...
Persones que vulguen veure els astres com apareixen a les imatges de la NASA o a les del telescopi espacial Hubble utilitzant aquest telescopi s'han d'abstenir. Per a elles és millor internet....
La Lluna, en el seu camí al voltant del Sol, va entrar en l’ombra terrestre el passat dia 16 d’agost. L’eclipsi, però, no va ser total. El nostre satèl·lit no va entrar completament en la foscor i es produí, per tant, només un eclipsi parcial de Lluna.
Vaig anar a Ca les Senyoretes d’Otos (la Vall d’Albaida), convidat per l’escriptor Joan Olivares per participar en la seua nova Nit Temàtica. Tres telescopis van seguir pas a pas l’evolució de l’eclipsi parcial i van permetre al nombrós grup de persones presents gaudir de la visió d’un dels espectacles més bonics de la natura.
Durant tot el dia el cel havia estat totalment cobert però pocs minuts abans de l’esdeveniment el cel es va aclarir de núvols. Tanmateix la Lluna va romandre amagada darrere de l’única zona amb núvols, tot just en direcció al cim del Benicadell, així que la primera part de l’eclipsi no va ser possible veure-la.
Però tot s'arreglà al final. Tothom va poder gaudir del joc furtiu d'ombres entre el Sol, la Terra i la Lluna.
Estic acostumat a rebre visites de col·legis, associacions o persones particulars per veure el Sol de dia o les estrelles de nit. Però la visita de l'altre dia ha estat la més diferent de totes i també la més gratificant.
Una benvinguda i una sèrie d'imatges terrestres i celestes espectaculars explicades han donat pas a les activitats del taller d'astronomia. Després hem visitat el telescopi. Llàstima que el cel ha estat cobert tot el matí.
