El Sistema Solar alberga meravelles per descobrir que poc a poc van mostrant-se als instruments freds dels astrònoms. Aquests, però, no deixen d’emocionar-se amb descobriments com la lluna esponjosa de Saturn, Hiperió, que presenta cràters plens d’hidrocarburs. Aquest fet denota una presència extensa dels compostos químics necessaris per a la vida.
Ja ha arribat. A les 20 hores 6 minuts el Sol assolirà la seua màxima declinació sobre l'equador celeste. Això es traduirà en que el dia d'avui serà el més llarg de l'any.
Comença l'estiu a l'hemisferi nord. Hi ha alguns aspectes interessants que caldria contar....
Les dures condicions d'aïllament físic que hauran d'afrontar els futurs astronautes a Mart, amb un viatge que durarà uns dos anys, fa necessari que prèviament a la Terra es facen unes missions simulades on es reproduesquen totes les fases del viatge.
Per tot això, l'Agència Espacial Europea (ESA) està actualment cercant 12 voluntaris per a participar en aquestes missions simulades a Mart per als dos pròxims anys.
També necessita metges que vulguen passar un temps a l'Antàrtica en l'estació Concòrdia de la ESA.
La nit del dissabte 3 al 4 de març, si l’oratge ens acompanya, observarem un magnífic eclipsi total de Lluna. El nostre satèl·lit s'anirà enfosquint i adquirint una tonalitat rogenca.
Els resultas preliminars de l'estudi de les mostres cometàries portades per la sonda Stardust han estat publicats per la revista Science. L'esforç fet per uns 200 científics d'arreu del món ha permés obrir una important escletxa per veure el que va passar en els primers instants de la formació del Sistema Solar.
Els dos robots, Spirit i Opportunity, han detectat que en un passat llunyà, Mart va ser un planeta humit, amb rius, llacs i mars. El professor Gütlich i el seu equip de la Universitat de Mainz (Alemanya) han estat els responsables del dispositiu capaç de la troballa.
El cap de setmana tenim un espectacle celeste que es repeteix cada any al voltant del 18 de novembre. Les leònides, residus del cometa 55P/Tempel-Tuttle, xocaran contra la Terra formant una pluja de meteors.
El cicle de conferències sobre Mart organitzat pel Museu de Geologia i el departament de Geologia de la Universitat de Valènciaha donat una visió multidisciplinària del nostre planeta veí. Estudiants, geòlegs, biòlegs i alguns astrònoms van ser el principal públic d’aquestes sessions.
El Museu de Geologia i el departament de Geologia de la Universitat de València organitzen el dijous 9 i divendres 10 de novembre un cicle de conferències sobre el planeta Mart. S'hi parlara de l'exploració duta a terme per la ESA, dels canvis climàtics i de l'evolució geològica que ha passat el nostre veí planetari i de la possibilitat de trobar vida al planeta roig. Agustín Chicarro, Francisco Anguita, Carlos Fernández, Ricardo Amils i el nostre company blocaire, Juli Peretó, són els conferenciants invitats.
El cometa 73P/Schwassmann Wachmann 3 s'està trencant davant dels nostres ulls. El cometa començà a trencar-se per tensions gravitatòries l'any 1995 i ara els trossos cometaris que en queden fan un rastre per les constel·lacions de Lira, Cigne i Pegàs.
Que passaria si aquests minicometes impactaren sobre un planeta o una lluna? El resultat seria una cadena de cràters d'impacte ben alineats sobre aquest cos. Ja se n'han descobert a Cal·listo, lluna de Júpiter i a la Lluna. Però ha passat alguna vegada a la Terra? Hi ha cràters d'impacte alineats?
Google Earth cada dia que passa ens dóna novetats. Amb aquest programa i una mica de paciència, un astrònom afeccionat ha descobert un conjunt de cràters en línea al desert del Sàhara.