La constel·lació del Cigne domina el cel. Està asociada al mite de Faetó. Aquest, que era fill d'Apol·lo i de Climene, va voler guiar el carro del Sol.
El dia 8 de juliol, ja desaparegut Saturn davall de l'horitzó, veureu un magnífic encontre de Mercuri i Venus amb un xicotet creixent de Lluna de 2 dies.
Aquest mes parlarem de la constel·lació de Virgo, que s'observa a la part central del mapa estel·lar. Representa Astrea, deessa de la innocència i de la puresa i filla de Zeus i Temis. Després de mesos seguits sense veure cap planeta a la posta del Sol, tornarem a veure Venus. Els planetes Venus, Saturn i Júpiter apareixeran visibles simultàniament en el cel.
Aquest mes parlarem de la constel·lació de Leo, que s'observa a la part central del mapa estel·lar. És una constel·lació gran i impressionant que forma la figura d'un lleó a punt de saltar sobre la seua presa. La seua estrella més brillant, Regulus, està situada pràcticament sobre l'eclíptica, o camí que fa el Sol sobre el cel. Júpiter i Saturn seran visibles durant la primera part de la nit.
Aquest mes parlarem de la constel·lació d'Hydra. La seua forma serpentejant en el cel, sota les constel·lacions de Cancer i Leo, s'endinsa en el cel austral fins a la constel·lació de Centaurus. Júpiter i Saturn seran visibles durant gran part de la nit.
Aquest mes parlarem de la constel·lació de Virgo, que s'observa a la part central del mapa estel·lar. Representa Astrea, deessa de la innocència i de la puresa i filla de Zeus i Temis. Després de mesos seguits sense veure cap planeta a la posta del Sol, tornarem a veure Venus. Els planetes Venus, Saturn i Júpiter apareixeran visibles simultàniament en el cel.
