La foto El milicià mort realitzada per Robert Capa a la batalla de Cerro Muriano el 5 de setembre de 1936, prop de Còrdova, ha estat objecte d’estudi en el documental La sombra del iceberg. Considerada una icona de la Guerra Civil espanyola la foto representa la mort d’un combatent republicà. Aquesta mort i les seues circumstàncies han estat qüestionades en el documental des de diversos punts de vista per diversos experts, com un forense, alguns fotògrafs professionals i un astrofísic. Això ha dut als directors Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer a pensar que la fotografia va ser realment una genial posada en escena.
La darrera obra de Dava Sobel ens presenta els planetes sota diferents aspectes. Alguns a partir de la mitologia, d’altres a partir de la història del seu descobriment, a d’altres l’astrologia hi pren part. No vol ser exhaustiva sinó només fer petites pinzellades per animar a estudiar, estimar i conéixer els nostres veïns planetaris.
Mètode, la revista de divulgació científica de la Universitat de València guanya el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La revista Mètode ens ha acompanyat des de 1992 en divulgar la ciència que es fa a la Universitat de València. Ara la Generalitat de dalt la premia en l'apartat de Periodisme. Com a lector des del primer número i col·laborador ocasional felicite el seu director Martí Domínguez per la feina feta que ara és recompensada. Quan ho reconeixerà la Generalitat Valenciana?
Per cert, l'any passat Mètode ja va guanyar el premi Ciència en Acción.
L'amic Juli Peretó, El buit del temps, en fa extensa referència al seu bloc i per ell m'he assabentat...
La primera novel·la de Sánchez Piñol no ha superat les expectatives que hi tenia dipositades. A més en les poques vegades que al·ludeix a fenòmens astronòmics i científics els errors són colossals.
L’astronomia ha estat el tema central d’una sèrie d’activitats al voltant de la Fira del Llibre que s’han realitzat a la Biblioteca Central de Gandia, situada al Convent de Sant Roc.
L'amiga Victòria del bloc El pèndol de petites oscil·lacions em convida a obrir un llibre de capçalera que estiga a prop de les meues mans aquest dies, cercar-hi la pàgina 139 i copiar el segon paràgraf, un joc d'atzar amb rerefons literari.
El meu llibre ha estat aquest: Els planetes, de Dava Sobel.
El segon paragraf de la pàgina 139 parla dels primers astrònoms que veieren l'anell de Saturn. Sembla que Galileu va ser el primer però mai ho va entendre.
Diu així:
Huygens sempre parlava de l'anell de Saturn com una sola entitat sòlida, que és com es concebia fins a l'any 1675, quan Jean-Dominique Cassini, director de l'Observatori de Paris, va detectar una línia divisòria fosca que partia l'anell en dues pistes concèntriques, la A (la més externa) i la B (la més interna i brillant). Amb el pas de dos segles més, va arribar la troballa d'un tercer segment, el tènue anell interior C, descobert l'any 1850. Amb tot, encara ningú no podia assegurar de què estaven fets els anells. Opinions enfrontades sobre l'estructura dels anells parlaven de bandes sòlides, eixams de petits satèl·lits, rius de líquid en òrbita i exhalacions de vapors planetaris.
Els planetes, Dava Sobel, Edicions 62.
L'autora ens condueix pels camins que han portat a la comprensió del Sistema Solar amb un assaig on es parla d'astronomia però també de mitologia i de ciència ficció i també dels personatges. De l'autora de la fantàstica biografia de Galileu a través de les cartes de la seua filla: La filla de Galileu.
Juli Peretó parla d'aquesta autora en aquest apunt.
Passe la penyora a El bloc d'Enric Gil, josepblesa i El buit del temps.
La possible troballa de vida al planeta Mart, la cerca de senyals intel·ligents d'altres planetes, la comunicació dels dofins i el lloc que ocupen els humans en el Cosmos són els temes que explica Fernando J. Ballesteros, astrònom de la Universitat de València, que va guanyar l'últim premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General per l'obra Gramàtiques extraterrestres, a l'entrevista publicada a la revista comarcal de la Safor Quinzedies que vaig tindre l'honor de fer-li.
El XII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, patrocinat per la Universitat de València, va estar lliurat ahir a Alzira a Fernando Ballesteros per l’assaig Gramàtiques extraterrestres que parla de la possibilitat de l’existència de vida extraterrestre i del tipus de comunicació que utilitzarem quan contactem amb ells.
La inclusió de temes científics en la literatura catalana no és molt freqüent. Per això sobta que a la novel·la Senyoria de Jaume Cabré ho haja fet i a més se n'haja reeixit. L'astronomia a la novel·la és un dels principals fils conductors i les històries que des d'antic s'han llegit al firmament expliquen el que li passa al seu protagonista.
Aquest any és l'any Jules Verne. Ara fa 100 anys que aquest escriptor francés va morir deixant un llegat de més de 60 llibres. Molts xiquets, ara ja adults, s'han introduït en la lectura amb les seues peculiars aventures on la ciència hi juga un paper fonamental en l'acció. Els protagonistes ixen de situacions compromeses pel seu coneixement de diverses tècniques científiques.
L'altre dia vaig veure la pel·lícula Independence Day (1996) de Roland Emmerich a la televisió. No parlaré de la fluixesa del guió ni de la inconsistència dels personatges. El que m'interessa ací es parlar de les barbaritats científiques contingudes en el film.
