Pols d'estels

Fundador de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica i, actualment membre de la Junta directiva, era un referent a nivell estatal en la lluita contra la contaminació lumínica. Era també cofundador i president de la Societat Astronòmica de Figueres.

Essent de formació filòsof i treballant com a catedràtic de filosofia en l’institut Ramon Muntaner de Figueres, l’Alt Empordà, estimava els clàssics, Plató, Spinoza i Nietzsche, però també aprengué a estimar el cel nocturn.

L’any 1992, després de la fundació de la Societat Astronòmica de Figueres, i cercant un indret per observar se n’adonaren que no hi havia cap indret realment fosc a la nit. La comarca estava ben afectada per la llum de les poblacions i es veia clarament que això era un problema que creixeria sense aturador, si no hi havia un activisme actiu de conscienciació. Així és com va nàixer el 1997 Cel Fosc a Catalunya, com un col·lectiu virtual que, amb una web i una llista de correu, difonia informació sobre la contaminació lumínica i les causes i conseqüències d’aquesta, amb la finalitat de conscienciar i aconseguir normatives que regulessin aquest problema.

Des de llavors, l’activisme de Pere en la lluita per salvar la nit va començar a donar fruits: aconseguir que Figueres aprovés la primera ordenança amb el primer pla de control de contaminació lumínica de l’estat; la Llei Catalana contra la contaminació lumínica el 2001; expandir l’activisme ambiental en convertir Cel Fosc en associació estatal el 2005 i, actualment amb tots els membres individuals i associacions adherides, promoure les lleis de Balears, Navarra, Cantabria, Castella i Lleó, Andalusia i, la valenciana encara en tramitació.

Caldria destacar un fet innegable i ben important: Cel Fosc, també incorpora científics que ara mateix són al capdavant del rànquing mundial de la investigació sobre contaminació lumínica i que formen part de la Red Española de Estudios de la Contaminación Lumínica.

Pere Horts assessorà i col·laborà en la construcció de l’Observatori d’Albanyà i aconseguí que fora designat Dark Sky Park, concedit per la International Dark-Sky Association. Un observatori que és un referent i que gaudeix d’un cel nocturn de qualitat.

Jubilat de l’ensenyament, no havia deixat mai l’activisme actiu assessorant entitats i ajuntaments perquè s’utilitzès un enllumenat responsable, però també denunciant, si calia, les pràctiques il·legals segons la normativa.

Amic, company de lluites compartides, conseller del que es podia i calia fer en cada moment, ens has posat el llistó ben alt. Continuarem per salvar la nit seguint el teu mestratge.

Ell ja descansa. A tots nosaltres ens queda la tristesa de la pèrdua. Però també l’estimul del seu record, realment exemplar.

Enric Marco, president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

Documents:

In memoriam, en català

In memoriam, en castellà

Notícies al diari:

Mor el figuerenc Pere Horts, astrònom i professor de filosofia, El PuntAvui, 20 gener 2024
Mor Pere Horts, president de la Societat Astronòmica de Figueres, Empordà Info, 20 gener 2024
Pere Horts: “La llum pot ser tan contaminant i perniciosa com la contaminació química”. Entrevista, ViladeRoses, 18 maig 2023.
Ha mort Pere Horts Font, Diari de Figueres, 20 gener 2024
“La contaminació lumínica és nociva per a la salut de les persones”, El PuntAvui, 7 maig 2019

L’Empordà sempre ha estat una cruïlla de camins per on han passat els més importants personatges de la nostra història. Els esdeveniments estudiats als llibres d’història se’ns fan presents en estar als mateixos llocs on passaren els fets. Les muntanyes i platges que veieren els nostres avantpassats que lluitaven per la llibertat o fugien de l’opressió estan allí encara perquè no oblidem.

Tots això ho vaig comprovar mentre visitàvem durant uns dies l’Alt Empordà. Des del poble de Darnius, hostatjats a Can Massot i amb la gentilesa de la mestressa de la casa, la Roser, i de la seua família, hem estat descobrint les rutes antigues i modernes de la nostra història.

Les ruïnes d’Empúries et presenten la Grècia clàssica i la de les seues colònies. Una bella escultura d’Asclepi/Esculapi presidint la ciutat i el museu em portava a rememorar la constel·lació de Serpentari o Ophiuchus, dedicada al déu de la medicina, fill d’Apol·lo i del qual ja en vaig parlar fa temps. Ara fa un centenar d’anys que va ser excavada de manera sistemàtica la ciutat grega i en unes cisternes d’aigua descobriren l’estàtua, orgull actual del jaciment. Però també ens sorprengué molt la ciutat romana d’Empúries quasi sense estudiar. Fundada a partir del campament militar de Marc Porci Cató que hi arribà amb l’exercit més gran enviat fins llavors a Hispània, de les 70 ínsules o “barris” de la vila només se n’han destapat 5. Hi ha feina per a desenes d’anys. Mosaics geomètrics de les cases o domus excavades es veien perfectament denotant el gust per la vida regalada dels colons romans lluny de l’Urbs i vivint ací per defensar la frontera. Mosaics pensats per a un interior es troben actualment exposats a l’aire lliure sense cap protecció visible. No es faran malbé? No ho entenc i agrairia que algun entés en arqueologia m’ho expliqués. Algú ens va dir que a l’hivern els cobrien. Encara sort!

Segueix…

Contemple la badia de Roses i em puc imaginar com la flota de Gneu Corneli Escipió, oncle del vencedor d’Anníbal, atracava al port situat entre Empúries i l’actual poble de Sant Martí, ubicat a la primitiva ciutat grega de Paleopolis. L’enorme moll encara és ben visible i demostra la grandària que en aquells temps tindria el port grec, ara sobre una gran platja. Aquí, l’any 218 aC, durant la segona guerra púnica, va vindre per barrar la reraguarda a Anníbal i amb aquest fet va començar la romanització de la península, perquè els romans s’hi van quedar.

Fa anys havíem visitat el monestir de Sant Pere de Rodes. Aleshores semblava més arruïnat que el Monestir de la Valldigna. També havia estat espoliat i buidat de tot objecte artístic i semblava difícil rehabilitar-lo. Però Sant Pere ha ressuscitat amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i d’Europa i ara s’ho val visitar-lo. Representa la primitiva Catalunya vella, dels segles X, XI i XII.

La visita a Catalunya Nord ens porta al Castellet i a la Llotja de Perpinyà. És incomprensible per a nosaltres que la Llotja continue estant ocupada per un restaurant pizzeria. Una joia de l’arquitectura catalana del segle XV que hauria de ser un edifici públic es troba en mans privades. O es tracta d’una concessió? No ho entenc.

La ciutat d’Elna és ben bonica i la seua catedral i claustre gòtic una meravella. És, però, una ciutat màrtir del nostre regne. L’any 1285 el setge francés a la ciutat acabà amb la gent refugiada a la catedral. Les tropes de Philippe le Hardi
hi entraren cremant la porta, mataren tots els homes i violaren les dones tal com ho conta Bernat Desclot a la seua crònica (Veure aquest, aquest i aquest apunts).

La història passa i Catalunya i el regne han perdut la seua part nord. Visitem el castell de Sant Ferran a Figueres. Al segle XVIII, la monarquia borbònica, una vegada perduda pel tractat dels Pirineus (1651) la protecció del castell de Salses, on tants valencians i catalans van morir en la seua defensa, i de les ciutats fortificades de Perpinyà i Elna, va haver de pensar una manera de protegir el nou regne pel nord. Fins a mitjan segle XVIII unes 13 vegades els francesos havien assaltat i saquejat les comarques de l’Empordà mentre Luis XIV manava fortificar a l’enginyer militar francés Vauban la vila de Vilafranca del Conflent i bastir la fortalesa de Bellaguarda al coll del Pertús. L’enginyer militar castellà Juan Martín Zermeño trobà l’elevació situada a nord-oest de Figueres molt adient per construir un castell que impedira l’entrada de tropes franceses des de la Catalunya Nord. Martín Zermeño creà una fortalesa inexpugnable, de nou disseny, per fer front a la nova arma de l’artilleria. Havia d’estar pràcticament oculta a la vista. Per això la fortalesa de Sant Ferran té les parets molt baixes. Amb la seua forma de tortuga, en una vista aèria, amb afegits fortificats formant angles aguts que evitaven els angles morts que  es produeixen amb torres circulars, va ser invencible i no es va rendir mai per la força.

El castell construït pràcticament sobre roca viva té unes contramines per evitar la construcció de galeries per sota la muralla per part de l’enemic. A més amb les seues cisternes d’aigua podia sobreviure un any de setge. La visita a la muralles, a les contramines i a les cisternes, amb zòdiac inclosa, és molt recomanable però no indicada per a qui patisca de claustrofòbia.

Els immensos estables del castell, que mantenia una tropa permanent de 6000 homes i 500 cavalls, estan restaurats i són el lloc on es va fer l’últim ple del parlament republicà el febrer del 1939.

I per on anàrem trobàvem els camins de l’exili ben assenyalats pel Memorial Democràtic en els Espais de Memòria. La Vajol, amb l’estàtua del pare i la xiqueta amb una sola cama, o el monument a Companys a la ratlla de la frontera, on la carretera es talla de sobte, i es converteix en una senda forestal per la part de Catalunya Nord al coll del Lli. O a Port Bou, on aquell febrer del 1939 milers de refugiats passaven pel coll. La caseta de control de la frontera encara està allí junt a un monument franquista al regiment de Navarra. El Memorial Democràtic ha fet una gran feina recordant els fets. I explicar-ho als seus panells en català, castellà, francés i anglés un encert. Tothom pot llegir, sense excuses, què va passar fa 71 anys.

Darnius, bell poble de l’Alt Empordà, és la vila on es troba la casa pairal de Jordi Pujol i on va nàixer Josep Maria Gironella, l’autor de Los cipreses creen en Dios que guanyà el Premio Nacional de Literatura l’any 1953. També és el lloc on es troba Can Massot on hem conviscut amb altres hostes i els últims dies he pogut admirar els cels foscos amb l’observació dels planetes, la Lluna, la Via Làctia i amb unes retardades Perseides creuant el cel.

Fotos:
1. Pare i filla fugen a l’exili. La Vajol.
2. Asclepi/Esculapi a la ciutat grega d’Empúries.
3. Sant Pere de Rodes
4. Catedral i claustre d’Elna.
5. Muralles de Sant Ferran. Figueres.

Totes les fotos són d’Enric Marco.