Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Catalunya

10 anys preservant el cel del Montsec

4

El Parc Astronòmic Montsec (PAM) fa 10 anys. Aquesta iniciativa del Govern de Catalunya va nàixer l’any 2008 per aprofitar i potenciar els recursos que la zona del Montsec posseeix per la recerca i divulgació de la ciència, especialment de l’astronomia. I fa uns dies, una ampla representació institucional, acadèmica i ciutadana, presidida per la consellera de Presidència, Elsa Artadi, ens apleglàrem a la vessant del Montsec per recordar els inicis, el treball ben fet per potenciar el territori i les bones perspectives de futur.

Després d’un llarg viatge des de València finalment la Serra del Montsec s’obria al meu davant. Venint des de Balaguer i ja prop d’Àger, el Montsec s’ofereix altiu, grandiós, com la darrera barrera per accedir als Pirineus. I, aquesta muntanya singular, és, des de fa deu anys, seu on s’ubica el PAM, amb l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), amb telescopis al cim, i el Centre d’Observació de l’Univers (COU), centre de recerca i divulgació a la meitat de la vessant sud de la serra. I, és que nombroses campanyes de mesura han confirmat el cel del Montsec com el mes fosc de Catalunya.

Aconseguir això i mantenir-ho al llarg del temps, i, a més millorar la degradació del cel dels pobles de la comarca ha estat una feina ingent del director del COU, Salvador Ribas, i del seu equip, de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal de la Noguera, entitat que gestiona actualment el Centre d’Observació de l’Univers (COU) del Parc Astronòmic Montsec (PAM). Els ajuntaments de la comarca han hagut d’adaptar el seu enllumenat per instal·lar llums no contaminants de color ambre per complir les especificacions d’un cel de qualitat. Els estudis de contaminació lumínica han qualificat el cel de l’emplaçament del Parc Astronòmic Montsec com un cel lliure de contaminació lumínica i aquest fet li va valdre la qualificació de punt de referència en la protecció del cel per la Llei 6/2001 del Parlament de Catalunya, la coneguda com a “Llei de la Contaminació Lumínica”.

El Montsec, que compta amb la doble certificació com “Destinació Turística Starlight” i com “Reserva Starlight” i que ha renovat amb èxit la seua qualificació, és, segons Antonia Varela, de la Fundació Starlight “un clar exemple d’èxit i de com un territori, en un entorn econòmic i de desenvolupament difícil, ha sabut, a través del Parc Astronòmic Montsec, generar una oferta turística d’èxit “. a més, afegeix,” els números així ho demostren, amb un increment constant de visites des de la seua inauguració, arribant als 33.000 en l’últim any i amb un impacte econòmic de 2,5 milions d’euros “.

Tot això s’ha fet en els darrers deu anys i molt abans també i allí estàvem el passat 28 de juny per a celebrar-ho. Cap a les 8 del vespre tothom ja hi era: alcaldes de la comarca, Concepció Cañadell, presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, els presidents Artur Mas i José Montilla com a impulsors de la iniciativa del Montsec, i finalment Elsa Artadi, consellera de Presidència. La visita a la nova exposició va ser curta però ben interessant. Uns panells interactius expliquen la importància de l’indret, i, de manera ben didàctica, els temes més importants de l’astronomia actual.

Els núvols foscos amenaçaven l’esdeveniment i, puntualment a la previsió de l’oratge, començaren a descarregar amb força a partir d’aleshores. Sort del coneixement de l’organització que ho tenien tot previst i ens dugueren ràpidament al gran envelat que s’havia muntat al apartament del COU.

Els parlaments dels presidents remarcaren l’aposta que feren per potenciar la comarca amb un equipament científic i humà de primer ordre. I estaven plenament satisfets pels resultats. La consellera Elsa Artadi destacà el que es pot fer si creiem en el territori i ho aprofitem per créixer. Finalment 24 municipis del Montsec van rebre els diplomes acreditatius de la renovació de la Certificació Starlight: 11 com a municipis de Reserva i Destí Turístic Starlight (Àger, Camarasa, Avellanes-Santalinya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Sant Esteve de la Sarga , Castell de Mur, Tremp, Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca i Llimiana) i 13 com a Destinació Turística Starlight (Os de Balaguer, Ivars de Noguera, Algerri, Castelló de Farfanya, Balaguer, la Sentiu, Cubells, Foradada, Artesa de Segre, Oliola, Ponts, Baronia de Rialb i Tiurana).

El sopar, presentat a l’envelat sota la pluja insistent, tot emulant el menú dels famós sopar que se li oferí a Einstein el 1923, començava amb un Big Bang de pasta d’arròs i acabava amb Estels de Xocolata en el Cel Fosc del Montsec. Sopar que fou un lloc de retrobada i de noves coneixences de la Universitat de Barcelona fins que a poc a poc els assistents anaren deixant l’indret, ara que el diluvi havia acabat.

Els més fans del COU, però, ens quedàrem per una sessió tardana de planetari, l’Ull del Montsec, la joia de la corona que amaga una sorpresa final que podreu descobrir si s’hi acosteu alguna nit, prèvia reserva.

Finalment, en aclarir-se gran part del cel nocturn, es deixaren veure els planetes Júpiter i Saturn i la Lluna, cosa que aprofitàrem per engegar un telescopi per admirar la bellesa dels anells saturnians i els núvols jovians.

En definitiva una nit per recordar el treball ben fet en la preservació del territori. No només el paisatge diürn mereix ser salvat per a les generacions futures. L’existència del Parc Astronòmic Montsec demostra que pensar també en el medi nocturn no només millora els ecosistemes sinó també genera ingressos.

Més informació:

El astroturismo se ha incrementado en un 300 por ciento en España durante el último año, consolidando su crecimiento. Fundació Starlight.  3 juliol 2018

1.- La MH Consellera Elsa Artadi amb Salvador Ribas, director del COU, en la nova exposició interactiva. 10 anys del PAM. Generalitat de Catalunya.
2.- Esperant l’entrada a la inauguració de la nova exposició del COU. Enric Marco
3.- 4. La nova exposició interactiva del COU. Enric Marco
5.- Els MH presidents de la Generalitat Catalana i la consellera de Presidència lliuren a l’alcalde d’Alòs de Balaguer la certificació de Starlight. Generalitat de Catalunya.
6.- Un menú astronòmic. Enric Marco.
7.- El cel s’obre a l’univers finalment en el Centre d’Observació de l’Univers. Enric Marco.

Catalunya des de l’espai

0
Publicat el 17 de maig de 2015

Catalan_coast_node_full_image_2

Una plèiade de satèl·lits ens observa contínuament per a multitud d’objectius.  La majoria d’ells són civils per aportar coneixement sobre el nostre planeta. Des de fa una any la nau Sentinel-1A gira al voltant de la Terra en una orbita polar, és a dir, passant per damunt dels pols a 693 km d’altura. Amb una resolució de només uns metres, forma part d’una constel·lació de dos satèl·lits amb els objectius principals de vigilància de la terra i de l’oceà. El segon satèl·lit serà llançat al llarg del 2016.

L’objectiu de la missió és proporcionar continuïtat de les dades d’observació de la Terra després de la fi de la missió Envisat.

L’instrument que porta Sentinel 1A és un radar de sintesi d’apertura sintètica (SAR) que emet en la banda C a 5,405 GHz.  El satèl·lit envia polsos de ràdio que en rebotar sobre la superfície terrestre són processats a bord. La diferència del temps d’arribada, la pèrdua de senyal, la reflexió del senyal, etc, ens donaran les altures de les muntanyes, la textura dels terrenys, el tipus de cultiu, el curs dels rius,… El sensor del Sentinel 1-A ofereix imatges de resolució mitjana i alta en totes les condicions de temps, pluja, núvols o neu. El C-SAR és capaç d’obtenir imatges de nit i detectar petits moviments de terra, el que fa que siga utilitzat per a la vigilància terrestre i marítima. És molt útil, per tant, en les emergències. Veieu, per exemple, les imatges que ha obtingut després dels terratrèmols al Nepal. També ací: Nepal earthquake displacement.

La imatge de Catalunya en radar que mostre va ser captada el 29 de gener passat. Es veuen perfectament les ciutats principals, les vies de comunicació, els rius i pantans i la costa.

diffuse specularPer al sensor radar, quan més aspra siga la superfície observada més gran serà la reflexió de l’energia de ràdio i, per tant, l’objecte serà més brillant, és a dir més blanc. D’aquesta manera, les ciutats amb molts edificis, amb moltes superfícies reflectores, retornen molt de senyal i apareixen blanques.

Les vies de comunicació, carreteres, autopistes, i els rius i pantans són superfícies llises i actuen com un espill per a les ones de ràdio que envia el satèl·lit. No es retorna cap senyal i la zona apareix negra.

D’aquesta manera, un mar en calma sembla negre en la imatge radar, mentre que un mar amb vent fort o tempesta serà brillant, a causa de la rugositat causada per l’altura de les ones.

Podeu veure la imatge de Catalunya en alta resolució en: Catalan Coast, ESA (alta resolució).


Kelsea Bennan-Vessels, presentadora del programa Earth from Space de l’European Space Agency Web TV ens detalla en anglés la imatge de Catalunya.

Us pose la traducció en català del vídeo:

Aquesta imatge de radar capta part de Catalunya al nord-est d’Espanya, incloent la ciutat de Barcelona (a la dreta), el lloc d’un dels principals ports marítims d’Europa.

Geogràficament, la regió costanera té un doble sistema de cadenes muntanyoses intercalades amb planes. Mentre que algunes àrees estan protegides, gran part d’aquesta regió costanera ha estat objecte de la degradació de la terra, principalment per l’expansió urbana, pedreres i abocadors.

Al centre-esquerra, podem veure reflexos de radar brillants de la ciutat de Lleida. A l’oest es troba la frontera entre les comunitats autònomes de Catalunya i Aragó.

Els colors blau-verd mostren paisatge de l’altiplà d’aquesta zona, on es conreen cultius com el blat, l’ordi, fruites i verdures.

Al sud de Lleida podem veure part del riu Ebre – el segon riu més llarg de la península Ibèrica. L’aigua fosca que serpenteja a través del paisatge és ben visible a causa de la presència de preses aigües avall, còpia de seguretat del flux d’aigua. El riu continua cap al sud on desemboca a la Mediterrània al Delta de l’Ebre (no a la foto).

Al llarg de la part superior de la imatge trobem els contraforts de les muntanyes dels Pirineus, conegut com el Prepirineu.

Aquesta imatge, també va aparèixer a la Terra des de l’espai programa de vídeo, va ser capturat pel radar de Sentinel-1A el 29 gener 2015.

Més informació: Scientific Background. Radar Imaging.

Imatge:
1.- Costa catalana, 29 de gener 2015. Copernicus data (2015)/ESA.
2.- Reflexió difusa (retorna senyal al satèl·lit) i especular (no retorna senyal). Interpreting SAR Images.

Publicat dins de General, La Terra i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Una estada a l’Empordà

1
Publicat el 21 d'agost de 2010

L’Empordà sempre ha estat una cruïlla de camins per on han passat els més importants personatges de la nostra història. Els esdeveniments estudiats als llibres d’història se’ns fan presents en estar als mateixos llocs on passaren els fets. Les muntanyes i platges que veieren els nostres avantpassats que lluitaven per la llibertat o fugien de l’opressió estan allí encara perquè no oblidem.

Tots això ho vaig comprovar mentre visitàvem durant uns dies l’Alt Empordà. Des del poble de Darnius, hostatjats a Can Massot i amb la gentilesa de la mestressa de la casa, la Roser, i de la seua família, hem estat descobrint les rutes antigues i modernes de la nostra història.

Les ruïnes d’Empúries et presenten la Grècia clàssica i la de les seues colònies. Una bella escultura d’Asclepi/Esculapi presidint la ciutat i el museu em portava a rememorar la constel·lació de Serpentari o Ophiuchus, dedicada al déu de la medicina, fill d’Apol·lo i del qual ja en vaig parlar fa temps. Ara fa un centenar d’anys que va ser excavada de manera sistemàtica la ciutat grega i en unes cisternes d’aigua descobriren l’estàtua, orgull actual del jaciment. Però també ens sorprengué molt la ciutat romana d’Empúries quasi sense estudiar. Fundada a partir del campament militar de Marc Porci Cató que hi arribà amb l’exercit més gran enviat fins llavors a Hispània, de les 70 ínsules o “barris” de la vila només se n’han destapat 5. Hi ha feina per a desenes d’anys. Mosaics geomètrics de les cases o domus excavades es veien perfectament denotant el gust per la vida regalada dels colons romans lluny de l’Urbs i vivint ací per defensar la frontera. Mosaics pensats per a un interior es troben actualment exposats a l’aire lliure sense cap protecció visible. No es faran malbé? No ho entenc i agrairia que algun entés en arqueologia m’ho expliqués. Algú ens va dir que a l’hivern els cobrien. Encara sort!

Segueix…

Contemple la badia de Roses i em puc imaginar com la flota de Gneu Corneli Escipió, oncle del vencedor d’Anníbal, atracava al port situat entre Empúries i l’actual poble de Sant Martí, ubicat a la primitiva ciutat grega de Paleopolis. L’enorme moll encara és ben visible i demostra la grandària que en aquells temps tindria el port grec, ara sobre una gran platja. Aquí, l’any 218 aC, durant la segona guerra púnica, va vindre per barrar la reraguarda a Anníbal i amb aquest fet va començar la romanització de la península, perquè els romans s’hi van quedar.

Fa anys havíem visitat el monestir de Sant Pere de Rodes. Aleshores semblava més arruïnat que el Monestir de la Valldigna. També havia estat espoliat i buidat de tot objecte artístic i semblava difícil rehabilitar-lo. Però Sant Pere ha ressuscitat amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i d’Europa i ara s’ho val visitar-lo. Representa la primitiva Catalunya vella, dels segles X, XI i XII.

La visita a Catalunya Nord ens porta al Castellet i a la Llotja de Perpinyà. És incomprensible per a nosaltres que la Llotja continue estant ocupada per un restaurant pizzeria. Una joia de l’arquitectura catalana del segle XV que hauria de ser un edifici públic es troba en mans privades. O es tracta d’una concessió? No ho entenc.

La ciutat d’Elna és ben bonica i la seua catedral i claustre gòtic una meravella. És, però, una ciutat màrtir del nostre regne. L’any 1285 el setge francés a la ciutat acabà amb la gent refugiada a la catedral. Les tropes de Philippe le Hardi
hi entraren cremant la porta, mataren tots els homes i violaren les dones tal com ho conta Bernat Desclot a la seua crònica (Veure aquest, aquest i aquest apunts).

La història passa i Catalunya i el regne han perdut la seua part nord. Visitem el castell de Sant Ferran a Figueres. Al segle XVIII, la monarquia borbònica, una vegada perduda pel tractat dels Pirineus (1651) la protecció del castell de Salses, on tants valencians i catalans van morir en la seua defensa, i de les ciutats fortificades de Perpinyà i Elna, va haver de pensar una manera de protegir el nou regne pel nord. Fins a mitjan segle XVIII unes 13 vegades els francesos havien assaltat i saquejat les comarques de l’Empordà mentre Luis XIV manava fortificar a l’enginyer militar francés Vauban la vila de Vilafranca del Conflent i bastir la fortalesa de Bellaguarda al coll del Pertús. L’enginyer militar castellà Juan Martín Zermeño trobà l’elevació situada a nord-oest de Figueres molt adient per construir un castell que impedira l’entrada de tropes franceses des de la Catalunya Nord. Martín Zermeño creà una fortalesa inexpugnable, de nou disseny, per fer front a la nova arma de l’artilleria. Havia d’estar pràcticament oculta a la vista. Per això la fortalesa de Sant Ferran té les parets molt baixes. Amb la seua forma de tortuga, en una vista aèria, amb afegits fortificats formant angles aguts que evitaven els angles morts que  es produeixen amb torres circulars, va ser invencible i no es va rendir mai per la força.

El castell construït pràcticament sobre roca viva té unes contramines per evitar la construcció de galeries per sota la muralla per part de l’enemic. A més amb les seues cisternes d’aigua podia sobreviure un any de setge. La visita a la muralles, a les contramines i a les cisternes, amb zòdiac inclosa, és molt recomanable però no indicada per a qui patisca de claustrofòbia.

Els immensos estables del castell, que mantenia una tropa permanent de 6000 homes i 500 cavalls, estan restaurats i són el lloc on es va fer l’últim ple del parlament republicà el febrer del 1939.

I per on anàrem trobàvem els camins de l’exili ben assenyalats pel Memorial Democràtic en els Espais de Memòria. La Vajol, amb l’estàtua del pare i la xiqueta amb una sola cama, o el monument a Companys a la ratlla de la frontera, on la carretera es talla de sobte, i es converteix en una senda forestal per la part de Catalunya Nord al coll del Lli. O a Port Bou, on aquell febrer del 1939 milers de refugiats passaven pel coll. La caseta de control de la frontera encara està allí junt a un monument franquista al regiment de Navarra. El Memorial Democràtic ha fet una gran feina recordant els fets. I explicar-ho als seus panells en català, castellà, francés i anglés un encert. Tothom pot llegir, sense excuses, què va passar fa 71 anys.

Darnius, bell poble de l’Alt Empordà, és la vila on es troba la casa pairal de Jordi Pujol i on va nàixer Josep Maria Gironella, l’autor de Los cipreses creen en Dios que guanyà el Premio Nacional de Literatura l’any 1953. També és el lloc on es troba Can Massot on hem conviscut amb altres hostes i els últims dies he pogut admirar els cels foscos amb l’observació dels planetes, la Lluna, la Via Làctia i amb unes retardades Perseides creuant el cel.

Fotos:
1. Pare i filla fugen a l’exili. La Vajol.
2. Asclepi/Esculapi a la ciutat grega d’Empúries.
3. Sant Pere de Rodes
4. Catedral i claustre d’Elna.
5. Muralles de Sant Ferran. Figueres.

Totes les fotos són d’Enric Marco.

Publicat dins de Personal i etiquetada amb , , | Deixa un comentari